Deșteaptă-te, Române!
Deșteaptă-te, Române! (Desperta't, Romanès!) és el títol de l'himne nacional romanès. Els seus versos estan compostos per Andrei Mureșanu (1816-1863) i la seva música per Anton Pann (1796-1854). Va ser escrit i publicat durant la revolució de 1848, quan se li va donar el nom de "Un răsunet" (Un eco). Va ser acceptat immediatament, i va ser cantat per primera vegada el 29 de juny del mateix any en la localitat de Râmnicu Vâlcea, on va ser transformat en himne amb el títol "Deșteaptă-et, Române" (Desperta, Romanès). Aquest himne es va fer immediatament amb els cors de tots els romanesos pel seu missatge esperançador de llibertat i patriotisme. A partir d'aquell moment va estar present en tots els conflictes on participaven els romanesos, així com en boca de tots aquests quan Romania va declarar la guerra a l'Alemanya nazi dirigida per Adolf Hitler. En finalitzar la Segona Guerra Mundial Romania va quedar dins de la zona d'influència soviètica, assolint el control progressiu del govern els comunistes romanesos, fins que el 30 de desembre de 1947 van obligar a abdicar el rei Miquel I. Aleshores l'himne nacional va ser substituït per l'himne Trei Culori (Tres colors) que havia estat compost musicalment per Ciprian Porumbescu a finals del segle xix, però que se li va canviar la lletra per fer una composició d'acord amb el règim comunista. L'himne Deșteaptă-te, Române! va esdevenir un símbol nacional al llarg dels esdeveniments revolucionaris de desembre de 1989 que van posar fi al règim comunista de Nicolae Ceaușescu. Va ser tant present aquest himne al carrer, que les noves autoritats postrevolucionàries el van rehabilitar de nou com a himne nacional de Romania. Versos en romanèsDeșteaptă-te, române, din somnul cel de moarte, Acum ori niciodată să dăm dovezi în lume Priviți, mărețe umbre, Mihai, Ștefan, Corvine, Preoți, cu crucea-n frunte! căci oastea e creștină, Traducció al catalàDesperta, romanès, del son de la mort, Ara o mai donem proves al món Mireu, glorioses ombres de Miquel, Esteve i Corví Marxin els sacerdots amb la creu davant, car l'exèrcit és cristià. Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia