David Carter
David Cunningham Carter[1] (Christchurch, 3 d'abril de 1952)[2] és un polític neozelandès i diputat de la Cambra de Representants de Nova Zelanda des de les eleccions parcials de Selwyn de 1994. És membre del Partit Nacional i forma part del gabinet de John Key. És l'actual portaveu de la Cambra de Representants.[2][3] InicisCarter va néixer a Christchurch el 3 d'abril de 1952. Va anar al Col·legi de Sant Beda (St Bede's College) per realitzar els seus estudis secundaris. Després anà a la Universitat Lincoln per estudiar agronomia. Ha set ramader oví i boví per més de trenta anys. Ha treballat també com a hoteler, home de negocis i promotor immobiliari a Christchurch. El 1975 es va afiliar amb el Partit Nacional.[2] Diputat
Al dimitir la diputada de Selwyn Ruth Richardson el 1994 es varen produir unes eleccions parcials en aquesta circumscripció per a decidir qui seria el nou diputat per Selwyn. Carter va ser nominat pel Partit Nacional com a candidat. Van tenir lloc el 13 d'agost i Carter guanyà estretament amb el 42,32% del vot total. En segon lloc quedà John Wright de l'Aliança amb el 40,34% del vot.[4] Per a les eleccions de 1996 es van canviar gran part de les circumscripcions electorals, i entre aquestes la circumscripció de Selwyn va ser abolida. En el seu lloc s'hi instal·là Banks Peninsula. Allí Carter hi guanyà amb el 41,13% del vot total contra el 29,66% de Ruth Dyson del Partit Laborista i el 18,96% de Rod Donald de l'Aliança. En les eleccions de 1999 Carter va perdre contra Dyson. Dyson va rebre el 41,40% del vot contra el 37,51% de Carter.[5] Carter subseqüentment va esdevenir diputat de llista al trobar-se en la posició 21 del Partit Nacional. En les eleccions de 2002 va perdre de nou contra Dyson a Banks Peninsula. Aquest cop Dyson va rebre el 44,96% i Carter el 33,72%.[5] En aquestes eleccions es trobava quart en la llista electoral del seu partit, fent-lo diputat de llista de nou. En les eleccions de 2005 Carter va apropar-se a la victòria a Banks Peninsula, però hi perdé. Dyson va rebre el 43,83% del vot i Carter va rebre el 39,05%.[5] Es trobava vuitè en la llista del Partit Nacional, fent-lo esdevenir diputat per una nova legislatura. En les eleccions de 2008 no fou candidat pel Partit Nacional en cap circumscripció electoral. Va ser posicionat novè el 2008,[6] quasi garantint-lo una posició com a diputat. I així va ser, ja que el Partit Nacional va guanyar les eleccions amb cinquanta-vuit escons. En les eleccions de 2011 Carter fou seleccionat com a candidat del partit a la circumscripció electoral de Port Hills. Va perdre rebent el 38,89% del vot contra el 48,41% de Dyson.[7] Al trobar-se en la desena posició de la llista del Partit Nacional[8] i aquest partit rebent cinquanta-nou escons,[9] Carter fou reelegit com a diputat de llista. MinistreSota el gabinet de Jenny Shipley va ser el Ministre dels Afers dels Ancians, succeint a Robyn McDonald l'agost de 1998. El desembre de 1999 al perdre el Partit Nacional les eleccions d'aquell any va perdre aquest càrrec.[2] Sota el gabinet de John Key Carter va ser el Ministre de les Indústries Primàries des de l'abril de 2012 i prèviament Ministre d'Agricultura des del novembre de 2008 fins aleshores, quan es varen fusionar els Ministeris d'Agricultura, Pesca i Seguretat Alimentària. L'abril de 2012 va succeir a Nick Smith com a Ministre de Govern Local. En ser elegit com a Portaveu de la Cambra de Representants el gener de 2013, va cessar de ser ministre.[2] PortaveuEl 22 de gener de 2013 el Primer Ministre John Key va anunciar un canvi en el gabinet en què anuncià que la seva preferència per a portaveu era Carter.[10] El Partit Laborista no va estar d'acord amb la idea de tenir a Carter com a portaveu, així que el partit anuncià que Trevor Mallard seria candidat a la posició de portaveu. El 31 de gener va tenir lloc l'elecció per a portaveu; Carter guanyà amb 62 vots contra els 52 de Mallard.[11] L'1 de febrer Carter començà a ser portaveu. Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia