Dasiàtids

Dasiàtids

Dasyatidae
escurçana americana
Període
Cretaci - actualitat[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Ordre	Myliobatiformes
Família	Dasyatidae Jordan, 1888

Dasyatis tortonesei

Dasyatis kuhlii

Pastinachus sephen

Pteroplatytrygon violacea

Taeniura grabata fotografiada a Tenerife.

Els dasiàtids (Dasyatidae) són una família de peixos cartilaginosos batoïdeus de l'ordre dels miliobatiformes. Per ignorància de la significació originària del mot, els pescadors de Tarragona també apliquen el nom de "tòtina" a l'escurçana (Dasyatis pastinaca). La confusió de noms entre els dasiàtids i els miliobàtids no és un defecte exclusiu dels pescadors catalans, sinó que també la fan els italians.^[cal citació]

Morfologia

• Les espècies més grosses poden arribar als 4 m de longitud o d'amplada.
• El cap no està separat o no és distingible de la resta del disc.
• Rostre angulós.
• Les mandíbules presenten dents punxegudes formant bandes.
• Cua més llarga que el disc i prima, filamentosa, en forma de fuet i amb un fibló llarg i dentat especialment tòxic que els serveix com a sistema de defensa.
• Respiren aigua a través d'un petit orifici que hi ha darrere de l'ull i l'expulsen a través de les obertures branquials presents a la part inferior del disc.
• No tenen aleta caudal ni dorsals, tot i que algunes espècies presenten plecs longitudinals de pell en les superfícies superior i inferior de la cua.
• La pell en la part dorsal pot ésser llisa o proveïda de tubercles, espines o denticles.[2][3]

Reproducció

Són ovovivípars i les cries neixen completament desenvolupades.[2]

Alimentació

Mengen una àmplia varietat d'organismes bentònics, incloent-hi crancs, gambetes, poliquets, mol·luscs i peixos.[3][4][5][6][7][8]

Depredadors

Encara que les rajades poden créixer molt, segueixen essent presa d'altres peixos de gran mida, com ara els taurons. Així, per exemple, el gran tauró martell sembla que s'especialitza a menjar espècies d'aquesta família.[9]

Hàbitat

La majoria d'espècies es troben en aigües costaneres, estuaris, davant de platges i desembocadures de rius i en fons de sorra i fang, tot i que n'hi ha unes poques que viuen als esculls de corall i en aigües dolces.[2][3]

Distribució geogràfica

Es troba a les aigües tropicals i subtropicals de l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.[2][3]

Ús comercial

Les rajades són comestibles, especialment llurs ales i el fetge.[10]

Estat de conservació

A partir de l'any 1994 vuit espècies de dasiàtids van ésser classificades com en perill o vulnerables a l'extinció, i una altra més a punt de ser-ho. Les rajades, com els taurons, són molt vulnerables a la sobrepesca i, a més, creixen i maduren lentament, la qua cosa fa que la mida de la població adulta determini el nombre d'exemplars joves a causa de llur estratègia reproductiva lenta (inverteixen una gran quantitat d'energia i de temps durant tota llur existència per produir poca descendència).[11][12]

Gèneres

• Dasyatis (Rafinesque, 1810)[13]
• Himantura (Müller & Henle, 1837)[14]
• Makararaja (Roberts, 2007)[15]
• Neotrygon (Castelnau, 1873)[16]
• Pastinachus (Rüppell, 1828)[17]
• Pteroplatytrygon (Fowler, 1910)[18]
• Taeniura (Müller & Henle, 1837)[19]
• Urogymnus (Müller & Henle, 1837)[14][20][21][22][23][24][25][26]

Referències

1. Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
2. FishBase (anglès)
3. Discover Life (anglès)
4. Allen, G., D. Robertson, 1994. Fishes of the Tropical Eastern Pacific. Honolulu, Hawaii: University of Hawaii Press.
5. Böhlke, J., C. Chaplin. 1968. Fishes of the Bahamas and Adjacent Tropical Waters. Wynnewood, PA: Published for the Academy of Natural Sciences of Philadelphia by Livingston.
6. Last, P., J. Stevens. 1994. Sharks and Rays of Australia. Austràlia: CSIRO.
7. Moyle, P., J. Cech. 2000. Fishes: An introduction to ichthyology – 4a edició. Upper Saddle River, Nova Jersey: Prentice-Hall.
8. Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes. Londres: Macdonald.
9. Animal Diversity Web (anglès)
10. ZipCodeZoo (anglès)
11. Moyle, P., J. Cech. 2000.
12. Last, P., J. Stevens. 1994.
13. Rafinesque C. S.. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. (i-iv) 3-69 (70 blank), Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 (106 blank)). Caratteri.
14. Müller J. & Henle F. G. J., 1837. Ueber die Gattungen der Plagiostomen. Arch. Naturgeschichte v. 3. 394-401, 434 (Nachträliche Bemerkung).
15. Roberts, T., 2007. Makararaja chindwinensis, a New Genus and Species of Freshwater Dasyatidid Stingray from Upper Myanmar. The Natural History Bulletin of the Siam Society 54 (2) (2006).
16. Castelnau, F. L., 1873. Contribution to the ichthyology of Australia. Núms. III thru IX (with subtitles, indexed as one work). Proceedings of the Zoological and Acclimmatisation Society of Victoria v. 2: 37-158.
17. Rüppell W. P. E. S., 1828-1830. Atlas zu der Reise im nördlichen Africa. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. Fische Rothen Meeres 1828-30. 1-141 + 3 pp.
18. Fowler H. W., 1910. Notes on batoid fishes. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 62. 468-475.
19. Müller J. & Henle F. G. J., 1837. Gattungen der Haifische und Rochen nach einer von ihm mit Hrn. Henle unternommenen gemeinschaftlichen Arbeit über die Naturgeschichte der Knorpelfische. Ber. Akad. Wiss. Berlin 1837. 111-118.
20. BioLib (anglès)
21. AQUATAB.NET
22. FishBase (anglès)
23. Catalogue of Life^[Enllaç no actiu] (anglès)
24. Dictionary of Common (Vernacular) Names (anglès)
25. IUCN (anglès)
26. UNEP-WCMC Species Database^[Enllaç no actiu] (anglès)

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies