Daring Daughters
Daring Daughters és una pel·lícula de melodrama estatunidenca de 1933, dirigida per Christy Cabanne. És protagonitzada per Marian Marsh, Kenneth Thomson i Joan Marsh, i es va estrenar el 25 de març de 1933.[1] ArgumentTerry Cummings és una dona cínica que creu que tots els homes només volen aconseguir una cosa de les dones. Quan la seva germana petita, Betty, la ve a visitar a la ciutat amb el seu xicot, Edgar Barrett, desaprova el seu compromís perquè sent que l'Edgar no guanya prou diners. Mentrestant, la Terry és perseguida per Alan Preston, que treballa a l'oficina de borsa del seu oncle, que es troba al mateix edifici que la parada de cigars on treballa la Terry. Ella és resistent a ell al principi, però finalment s'enamora, malgrat els seus recels sobre tots els homes. La Betty és convidada a una festa per un grup d'amics a casa d'en Joby Johnson, un famós playboy. Ell l'emborratxa i diu als seus amics que la posin a la seva habitació per dormir, i després els fa sortir de casa seva, amb la intenció d'aprofitar-se d'ella. Tanmateix, els seus plans es veuen frustrats quan s'adona que una de les noies s'ha quedat enrere per protegir la jove, i l'ajuda. Adonant-se que la seva germana estaria millor casada, li demana mil dòlars a l'Alan perquè els pugui donar a l'Edgar i pugui començar el seu propi negoci. L'Alan rep els diners de l'empresa de corretatge del seu oncle, sense dir-ho al seu oncle. Més tard substitueix els fons, però la seva relació amb la Terry es tensa i els dos es separen. Tanmateix, més tard es reconcilien. Repartiment
RecepcióThe Film Daily va donar a la imatge una mala crítica, afirmant: "La producció feble no aconsegueix impressionar amb una història divagant sense la motivació adequada". Consideraven que era un guió confús amb una direcció feble i només un treball de càmera just.[2] Harrison's Reports també li va donar una crítica negativa, titllant-lo de "mediocre" i de "moviment lent". Van sentir que els personatges eren antipàtics i que el so i la fotografia eren pobres.[3] Motion Picture Herald li va fer una crítica més positiva, afirmant que era una "molt bona imatge del programa", amb una "història interessant". Consideraven que l'actuació era bona, tot i que sentien que la trama era confusa de vegades.[4] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia