|
Damián Alcázar
Carrera Damián Alcázar va estudiar actuació primer en el Institut Nacional de Belles arts i en el Centre d'Experimentació Teatral, després va continuar en la Facultat de Teatre de la Universitat Veracruzana, on en anys posteriors treballaria com a professor. Es va exercir com a actor durant vuit anys en dues companyies de teatre, al costat dels més prestigiats directors de Mèxic. Sota la direcció del convidat George Labaudan, es va presentar en El balcón, de Jean Genet. Ha aparegut en sis pel·lícules estrangeres i en més de vint-i-vuit pel·lícules mexicanes. Va ser premiat amb el Premi Ariel al millor actor en 1999 i eel 2004, per les cintes Bajo California: El límite del tiempo, de Carlos Bolado, i a Crónicas, de Sebastián Cordero. Va guanyar també el premi al millor actor en el Festival de Valladolid (Espanya), per aquesta última. Va rebre l'Ariel al Millor Actor de Repartiment per El anzuelo, d'Ernesto Rimoch; per Lolo, de Francisco Athié, i per l'èxit de Carlos Carrera, El crimen del padre Amaro. Ha estat nominat per a rebre aquest mateix premi en altres quatre ocasions. Va obtenir el guardó al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias (Colòmbia) per la pel·lícula Dos crímenes, de Roberto Sneider. També ha treballat en telenovel·les, la més recent Secretos del corazón, produïda per Epigmenio Ibarra per TV Azteca. A l'abril de 2013 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de la XIX Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya al costat de José Coronado.[2] L'any 2016 va ser nominat als Premis Platino per la seva actuació en el film Magallanes,[3] i el 2017 per La delgada línea amarilla.[4] Al juliol de 2018 va rebre un homenatge en Guanajuato Capital on va rebre la Creu de Plata per part del Festival Internacional de Cinema de Guanajuato (GIFF)] i al seu torn va ser honrat amb la Medalla de Plata de la Filmoteca de la UNAM.[5] D'altra banda, l'any 2019 participa posant la veu de narrador en el podcast Fausto realitzat per Spotify Mèxic. La sèrie conté vuit capítols i reconstrueix la història real del crim d'una família al desembre de 1991, ocorregut al municipi d'Ecatepec, Estat de Mèxic. Crítiques sobre la seva actuació com a diputat constituent a la Ciutat de MèxicDamián Alcázar va formar part de l'assemblea constituent de la Ciutat de Mèxic proposat per Morena, partit polític del president López Obrador, una cambra en la qual requeia el poder per a reformar l'ordenament jurídic i, per tant, redactar la nova Constitució de la Capital del país, previ al fet que aquesta fos considerada una altra entitat federativa més. Com a diputat va tenir un acompliment molt pobre: solament va tenir quatre assistències, es va absentar per tres mesos i va renunciar a l'encàrrec popular per qüestions de treball, és a dir personals.[6][7] Fins i tot un reporter va encarar a l'actor, preguntant el perquè de l'absència, quan aquest es va aparèixer en l'assemblea ja instal·lada i en funcions. Un Alcázar reptador va dir el següent:
Davant aquesta resposta, una altra reportera li va preguntar que perquè si tenia aquests compromisos laborals no havia demanat una llicència. La resposta va ser més mesurada:
Davant les preguntes finals sobre si de qualsevol forma el fet que hagués estat absent significava que no va haver-hi debat de la seva part amb altres partits dins de l'assemblea va dir el següent:
L'actor va acabar demanant llicència a l'assemblea constituent. Alcázar ha estat un dels crítics més durs del règim previ al del president López Obrador. De fet, va fer parella amb el director Luis Estrada per a fer una sèrie de pel·lícules molt crítiques amb els règims del Partit Revolucionari Institucional i del Partit Acció Nacional. L'actor continua donant suport al govern del President López Obrador. FilmografiaCinema i televisióCurtmetratges
Doblatge
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
