ca Curl%C3%A0ndia

**Kurzeme**
**Curlàndia**
	Escut
	Localització de Curlàndia el 1740
Informació
Capital	Jelgava
Idioma oficial	Alemany (letó més comuna)
Període històric
Guerra de Livònia	1561
Incorporació a Rússia	1795
Política
Forma de govern	No especificat

Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.

Situació geogràfica

Situada en el golf de Riga, als marges del mar Bàltic, ocupa 26.000 km² aproximadament.

Població

Poblada originàriament per curs (o kurs) i livonians (o livs), en l'actualitat letons i lituans són els principals grups de població. La capital històrica era Mitau (l'actual Jelgava).

Història

En 1048 els danesos construïren a la zona una església cristiana, i en 1158 s'hi assentaren comerciants alemanys. A principis del segle xiii el territori fou dominat per membres de l'orde militar i religiosa dels Cavallers de Lituània (més tard els Cavallers de l'Orde Teutònic).

En 1234 es va fundar un bisbat que aviat va ser incorporat a Lituània, l'estat dels Cavallers Teutònics. En 1561, quan la Reforma protestant va haver guanyat adeptes i després de la derrota dels Cavallers Teutònics per les tropes del tsar Ivan el Terrible de Rússia (un succés que va dur a la dissolució de l'orde), Curlàndia es va convertir en el ducat de Curlàndia i Semigàlia sota control de Polònia. La regió va caure sota influència russa a principis del segle xviii quan Anna Ivanovna, tsarina de Rússia entre 1730 i 1740,es va casar amb el duc de Curlàndia. Més tard, en 1795, després de la tercera partició de Polònia, es va convertir en província russa. En 1919 va passar a formar part de l'estat independent de Letònia, que entre 1940 i 1991 va pertànyer a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Ducs de Curlàndia

Gotthard Kettler, 1561-1587
Friedrich (1587–1642) & Wilhelm (1587–1616) Kettler
Jacob Kettler de Curlàndia, 1642–1682
Frederic Casimir Kettler, 1682–1698
Frederic Guillem Kettler, 1698–1711
Ferran Kettler, 1711–1737
Ernst Johann von Biron, 1737–1740
Consell del Duc de Curlàndia, 1740–1758
Carles de Saxònia, 1758–1763
Ernst Johann von Biron (novament), 1763–1769
Peter von Biron, 1769–1795

Nova Curlàndia

Curlàndia va ser l'estat més petit i allunyat d'Amèrica que hi va mantenir possessions colonials en aquest continent, principalment a l'illa de Tobago, entre 1642 i 1689. La colònia, coneguda com a Nova Curlàndia, va ser abandonada finalment a causa dels problemes viscuts en la metròpoli, pel que des de llavors el seu domini es va considerar lligat al de la veïna illa de Trinitat.

Referències i publicacions

Murray, John, Russia, Poland, and Finland, - Handbook for Travellers, 3rd revised edition, London, 1875. (Inclou Curlàndia).
Hollmann,H, Kurlands Agrarverhältnisse, Riga, 1893.
Seraphim,E, Geschichte Liv-, Esth-, und Kurlands, Reval, 1895-1896 (2 vols).
Christiansen, Eric, The Northern Crusades - the Baltic & the Catholic Frontier 1100-1525, London, 1980, ISBN 0-333-26243-3
Hiden, John, The Baltic States and Weimar Ostpolitik, Cambridge University Press, 1987, ISBN 0-521-32037-2
Kirby, David, Northern Europe in the Early Modern Period - The Baltic World 1492 -1772, Longman, London, 1990, ISBN 0-582-00410-1
Hiden, John W., & Patrick Salmon, The Baltic Nations & Europe, Longman, London, 1991, ISBN 0-582-08246-3
Haupt, Werner, Army Group North: The Wehrmacht in Russia 1941-1945, Schiffer Publishing, Atglen, PA.,1997. ISBN 0-7643-0182-9

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curlàndia

http://www.baltische-ritterschaften.de/Ritterschaften/Kurland/Kurland.htm Arxivat 2006-07-17 a Wayback Machine.

Curlàndia