Curatella

Curatella

C. americana
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Família	Dilleniaceae
Gènere	Curatella Loefl., 1758

Curatella és un gènere monotípic de plantes dins la família Dilleniaceae. La seva única espècie és Curatella americana L. que és planta nativa d'Amèrica.[1] Rep també els noms comuns de "curata", "parica",[2] “peralejo macho”, “carne de fiambre”.[3] Es presenta a la sabana tropical d'Amèrica Central i del Sud. És típic dels Llanos de Veneçuela

Detall de les fulles

Descripció

Són arbres o arbusts que fan 2–15 m d'alt, tenen una pubescència aspra. L'escorça és de color marró clar. La seva fusta és molt dura i la planta té gran resistència als incendis.; les seves fulles són ovades a el·líptiques, de 8–20 (–35) cm de llargada i 5–10 (–15) cm d'amplada, pecíols subalats, d'1–1,5 cm de llargada. Inflorescències racemoses en panícules, flors de 7–12 mm d'amplada amb 4 pètals blancs. Floreix a l'inici de l'estació seca.

Els fruits tenen dos lòbuls d'una mida de 4-8 mm, tenen un aril blanc.

Distribució i hàbitat

Es troba a unes altituds entre els 0–900 m;[4] des del centre de Mèxic al Brasil, també a les Antilles.[5]

Usos

C. Americana

Detall

L'escorça conté tanins útils per a curtir el cuir.[6]

En medicina tradicional es feia servir per combatre els trastorns digestius.

Sinònims

• Curatella americana var. pentagyna Donn.Sm.
• Curatella cambaiba A.St.-Hil.
• Curatella glabra Spruce ex Benth.
• Curatella grisebachiana Eichler

Referències

1. En PlantList
2. Acero, 2005
3. Pérez, 1996
4. Sandino 5041, Stevens 7612;
5. Correa et al., 2004
6. Acero, 2005.

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Listados Floríst. México 1: 1–123.
4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2013. Cycadaceae a Connaraceae. 2(1): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (editors) Fl. Mesoamer.. Universidad Nacional Autónoma de México, México.
5. Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010 Arxivat 2015-09-06 a Wayback Machine.. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
6. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
7. Gallardo-Hernández, C. 2004. Dilleniaceae. Fl. Veracruz 134: 1–27.
8. González, L. A. 2010. Dilleniaceae. En: Manual de Plantas de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (editors). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 203–212.
9. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (editors) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
10. Hunter, G. E. 1965 [1966]. Flora of Panama, Part VI. Family 118. Dilleniaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 52(4): 579–598.
11. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
12. ACERO DUARTE LUIS ACERO. 2005. Plantas útiles de la cuenca del Orinoco. Zona ediciones. Colombia.
13. PÈREZ ARBELÀEZ ENRIQUE. 1996. Plantas útiles de Colombia. Quita edicion. 1996. Bogota, Colombia.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies