Crepis

Infotaula d'ésser viuCrepis Modifica el valor a Wikidata

Crepis paludosa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
SubfamíliaCichorioideae
GènereCrepis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Calliopea Modifica el valor a Wikidata

Crepis (Crepis)[1] és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives de les zones temperades i subtropicals de l'hemisferi nord i de les muntanyes tropicals africanes.[2]

Descripció

Són plantes herbàcies anuals o perennes amb rizoma, amb làtex i amb una o més tiges ramificades. Les fulles són basals i caulinars, subenteres o pinnatisectes. Les flors són hermafrodites i s'agrupen en capítols solitaris o nombrosos. L'involucre té dues fileres de bràctees, les externes força més curtes. Les flors ligulades són habitualment grogues, de vegades amb una bada vermella al revers i amb cinc lòbuls a l'àpex. El fruit és un aqueni amb papus.[3][4]

Taxonomia

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6]

Etimologia

Crepis vé del grec krepis (Κρηπίς) amb el significat de sandàlia.[7]

Espècies

Dins del gènere Crepis es reconeixen les 204 espècies següents:[2]

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims de Crepis:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Hieraciodes Möhring ex Kuntze
  • Sinònims heterotípics
  • Aegoseris Fourr.
  • Anisoderis Cass.
  • Anisoramphus DC.
  • Anthochytrum Rchb.f.
  • Aracium Monnier
  • Barckhausenia K.T.Menke
  • Barckhausia DC.
  • Barkhausia Moench
  • Barkhusenia Hoppe
  • Berinia Brign.
  • Billotia Sch.Bip.
  • Brachyderea Cass.
  • Calliopea D.Don
  • Catonia Moench
  • Ceramiocephalum Sch.Bip.
  • Crepidium Tausch
  • Crepinia Rchb.
  • Cymboseris Boiss.
  • Derouetia Boiss. & Balansa
  • Endoptera DC.
  • Gatyona Cass.
  • Geracium Rchb.
  • Hapalostephium D.Don
  • Hostia Moench
  • Idianthes Desv.
  • Intybellia Cass.
  • Intybellia Monnier
  • Intybus Fr.
  • Lagoseris M.Bieb.
  • Lepicaune Lapeyr.
  • Lepidoseris Fourr.
  • Limnocrepis Fourr.
  • Limonoseris Peterm.
  • Melitella Sommier
  • Myoseris Link
  • Nannoseris Hedberg
  • Nemauchenes Cass.
  • Omalocline Cass.
  • Paleya Cass.
  • Phaecasium Cass.
  • Phalacroderis DC.
  • Psammoseris Boiss. & Reut.
  • Psilochenia Nutt.
  • Pterotheca Cass.
  • Rhynchopappus Dulac
  • Rodigia Spreng.
  • Sclerophyllum Gaudin
  • Soyeria Monnier
  • Succisocrepis Fourr.
  • Trichocrepis Vis.
  • Trichoseris Sch.Bip.
  • Wibelia G.Gaertn., B.Mey. & Scherb.
  • Zacintha Mill.

Híbrids

S'ha descrit el següent híbrid natural:[2]

  • Crepis × druceana Murr

Referències

  1. «Crepis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 25 desembre 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Crepis L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 desembre 2024].
  3. Sell i Murrell, 2005, p. 201-202.
  4. Tutin et alii, 1976, p. 344.
  5. «Crepis L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 26 desembre 2024].
  6. Linné, 1753, p. 805.
  7. Page, 2002, p. 58.

Bibliografia

 

Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia