Crepis (Crepis)[1] és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives de les zones temperades i subtropicals de l'hemisferi nord i de les muntanyes tropicals africanes.[2]
Descripció
Són plantes herbàcies anuals o perennes amb rizoma, amb làtex i amb una o més tiges ramificades. Les fulles són basals i caulinars, subenteres o pinnatisectes. Les flors són hermafrodites i s'agrupen en capítols solitaris o nombrosos. L'involucre té dues fileres de bràctees, les externes força més curtes. Les flors ligulades són habitualment grogues, de vegades amb una bada vermella al revers i amb cinc lòbuls a l'àpex. El fruit és un aqueni amb papus.
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5]
Etimologia
Crepis vé del grec krepis (Κρηπίς) amb el significat de sandàlia.
Espècies
Dins del gènere Crepis es reconeixen les 204 espècies següents:[2]
Sinònims
Els següents noms científics són sinònims de Crepis:[2]
- Hieraciodes Möhring ex Kuntze
- Aegoseris Fourr.
- Anisoderis Cass.
- Anisoramphus DC.
- Anthochytrum Rchb.f.
- Aracium Monnier
- Barckhausenia K.T.Menke
- Barckhausia DC.
- Barkhausia Moench
- Barkhusenia Hoppe
- Berinia Brign.
- Billotia Sch.Bip.
- Brachyderea Cass.
- Calliopea D.Don
- Catonia Moench
- Ceramiocephalum Sch.Bip.
- Crepidium Tausch
- Crepinia Rchb.
- Cymboseris Boiss.
- Derouetia Boiss. & Balansa
- Endoptera DC.
- Gatyona Cass.
- Geracium Rchb.
- Hapalostephium D.Don
- Hostia Moench
- Idianthes Desv.
- Intybellia Cass.
- Intybellia Monnier
- Intybus Fr.
- Lagoseris M.Bieb.
- Lepicaune Lapeyr.
- Lepidoseris Fourr.
- Limnocrepis Fourr.
- Limonoseris Peterm.
- Melitella Sommier
- Myoseris Link
- Nannoseris Hedberg
- Nemauchenes Cass.
- Omalocline Cass.
- Paleya Cass.
- Phaecasium Cass.
- Phalacroderis DC.
- Psammoseris Boiss. & Reut.
- Psilochenia Nutt.
- Pterotheca Cass.
- Rhynchopappus Dulac
- Rodigia Spreng.
- Sclerophyllum Gaudin
- Soyeria Monnier
- Succisocrepis Fourr.
- Trichocrepis Vis.
- Trichoseris Sch.Bip.
- Wibelia G.Gaertn., B.Mey. & Scherb.
- Zacintha Mill.
Híbrids
S'ha descrit el següent híbrid natural:[2]
Referències
- ↑ «Crepis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 25 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Crepis L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 desembre 2024].
- ↑ «Crepis L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 26 desembre 2024].
Bibliografia
- Sell, Peter; Murrell, Gina. Flora of Great Britain and Ireland (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 2005. ISBN 978-0-521-55338-4.
- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Page, Martin. Name that plant : an illustrated guide to plant and botanical Latin names (en anglès). Reimpressió de la 1a. Edició. Worth Press Ltd, 2002. ISBN 1 903025 10 9.
Bases de dades taxonòmiques | |
---|
Viccionari