Cranc de riu de potes blanques
El cranc de riu de potes blanques[1] (Austropotamobius pallipes) és una espècie de crustaci decàpode d'aigua dolça de la família Astacidae, en estat de conservació vulnerable.[2] A Europa el cranc de riu de potes blanques i les seves subespècies es troba des dels Balcans fins a la península Ibèrica i el límit nord és a la Gran Bretanya i Irlanda. Distribució als Països CatalansEs troba tant a Catalunya, a on està en perill d'extinció,[3] com al País Valencià, però no a l'arxipèlag balear. Està en declivi des de la dècada de 1960, però abans era molt abundant. A Catalunya només ocupa algunes capçaleres dels rius, ja que necessita aigües relativament netes i calcàries.[4] Taxonomia del cranc de riu ibèricL'especialista portuguès Mateus l'any 1934 va descriure la subespècie A. pallipes lusitanicus a partir de crancs recollits en el riu Angueira de Miranda do Douro a Portugal. Aquest tàxon no és reconegut de manera unànime pels especialistes que creuen que la subespècie A. pallipes italicus seria en realitat la que és present a la península Ibèrica. Pel que fa a la Vall d'Aran, a la conca del riu Garona, es creu que la subespècie existent és la mateixa que a França és a dir, A. pallipes pallipes. Alguns estudis genètics confirmarien que a la península Ibèrica es troba A. pallipes italicus com també a Itàlia.[5] MorfologiaAustropotamobius pallipes és de color marró-oliva amb pinces més pàl·lides (pallipes, significa «potes pàl·lides»). Pot arribar a fer 12 cm de llarg. Viu en rius i llacs entre 8,5 i 22 °C. Mascle i femella s'acoblen abans de la hibernació. La femella pon entre 40 i 80 ous que protegeix amb el seu cos fins que es desclouen a la primavera. Aquest cranc pot arribar a viure uns deu anys. AmenacesEls crancs de riu, ibèric i europeu, estan en declivi, ja que són atacats per una malaltia fúngica (l'afanomicosi pel fong Aphanomyces astaci) que va ser introduïda i propagada per l'arribada intencionada, a partir de la dècada de 1970, de crancs de rius forans (el cranc senyal, Pacifastacus leniusculus, i el cranc americà, Procambarus clarkii). També l'amenaça la pesca furtiva i la presència de depredadors forans com el visó americà, la destrucció de l'hàbitat fluvial i la contaminació. Per tal de recuperació de l'espècie es proposen diverses mesures que van des de les repoblacions al coneixement de les malalties que l'afecten. Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia