Corda (geometria)Una corda d'una corba és un segment lineal recte, els extrems del qual són dos punts de la corba. La recta que conté una corda s'anomena recta secant a la corba; si un extrem tendeix a l'altre, la recta límit s'anomena tangent a la corba. Cordes d'un cercleEntre les propietats de les cordes d'un cercle es troben les següents:
La superfície limitada per un arc i la corda que la subté s'anomena segment circular. L'àrea que talla una corda circular és denominada un segment circular. Cordes en trigonometriaLes cordes van ser usades extensivament en el desenvolupament inicial de la trigonometria. La primera taula trigonomètrica coneguda, compilada per Hiparc de Nicea, tabulava el valor de la funció corda per cada 7,5 graus. La funció corda és definida geomètricament com en la imatge. La corda d'un angle és la longitud dimensional d'una corda entre dos punts en una unitat circular separada per un angle. En prendre un dels punts com zero, pot fàcilment ser relacionada amb la moderna funció trigonomètrica sinus: El darrer pas utilitza la fórmula de mig angle. Gran part de la trigonometria moderna es basa en la funció sinus, mentre que la trigonometria antiga va ser construïda sobre la funció corda. La funció corda satisfà moltes identitats anàlogues a aquelles modernes ben conegudes:
La identitat de mig angle agilitza enormement la creació de taules de cordes. Càlcul de cordes de cerclesQuan es desconeix la longitud d'una corda de cercle és possible calcular-la basant-se en altres dades, la següent reuneix les fórmules[1] adequades per a aconseguir-ho:
On els símbols representen respectivament, c la longitud de la corda (a calcular), s la sagita, a l'apotema, r el radi, Ø el diàmetre i θ l'angle que abasta l'arc circular corresponent a la corda en qüestió. La sagita —també coneguda com a fletxa— és l'alçada màxima de l'arc circular, es mesura des del punt de la corda fins al zenit o cim de l'arc circular, té direcció radial (perpendicular a la corda), la seva longitud és → s = r - a. ReferènciesEnllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia