Constel·lació de l'Au del Paradís
L'Au del Paradís (Apus) és una constel·lació de l'hemisferi sud.[2] És una constel·lació petita en una zona del cel d'uns 60 º d'amplitud, i forma un angle sòlid de 206,327 graus quadrats, situada al sud de la Via Làctia, i de l'equador celeste, circumpolar, visible des de l'hemisferi sud i des de l'hemisferi nord. Ocupa el lloc 67è per extensió entre les 88 constel·lacions modernes. El seu nom li va ser donat per Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman entre els anys 1595 i 1597, i també va ser anomenada així per Johann Bayer, a Uranometria. Afronta al sud amb Octans, al nord amb Circinus, Triangulum Australe, i Ara; a l'oest amb Musca, i Chamaeleon; a l'est amb Pavo. Entre d'altres hi ha el cúmul globular NGC 6101, de magnitud 9,3. L'estel α Aps és de magnitud aparent 3,83, es troba a uns 411 anys llum de distància, i és del tipus espectral K2. β Aps és de la magnitud 3,89, i del tipus espectral G8. δ Aps, del tipus espectral M5 i de magnitud 4,68, és un estel doble. Taula resumEls valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos:
MitologiaApus es refereix a l'au de paradís que es va conèixer com a Au de l'Índia. Altres indiquen que prové del grec apous que significa "sense peus", fent referència al mite grec sobre ocells que semblaven no tenir potes durant el vol. Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia