|
Con (cèl·lula)
 Un con o conus és una cèl·lula sensible a la llum situada a la retina dels vertebrats, en l'anomenada capa de cons i bastons. Reben aquest nom per la seva forma cònica. Aquestes cèl·lules són les responsables de la visió en colors.[1] A la zona central de la retina (fòvea), la quantitat de cons és més gran, el seu nombre descendeix a mesura que ens acostem a la perifèria. En l'espècie humana i en molts altres primats, hi ha tres tipus diferents de cons, anomenats: S-cons, M-cons i L-cons. Cadascun d'ells és sensible de forma selectiva a la llum d'una longitud d'ona determinada, verda, vermella i blava. Aquesta sensibilitat específica es deu a la presència d'unes substàncies anomenades opsines que son formades per proteïnes i un derivat a la vitamina A.
El cervell interpreta els colors a partir de la raó d'estimulació dels tres tipus de cons. Existeixen mamífers nocturns que tenen només un d'aquests pigments, mentre que alguns ocells i rèptils en tenen quatre i són capaços de detectar la llum ultraviolada no visible per als humans. Els senyals generades en els cons es transmeten a la retina a les cèl·lules bipolars que connecten amb les cèl·lules ganglionars d'on parteix el nervi òptic que envia la informació al cervell. FuncionamentL'estimulació en els tres tipus de con que provoca diferents senyals permet que el cervell percebi una gamma contínua de colors gràcies als pigments o molècules que detecten el color. El color groc amb la llum del dia, per exemple, es percep quan els L-cons s'estimulen una mica més que els M-cons, mentre que el color vermell es percep quan els L-cons s'estimulen significativament més que els cons M.[3] De la mateixa manera, els tons violetes i blaus es perceben quan el receptor S s'estimula més que els altres. La lent i la còrnia de l'ull humà cada vegada son més absorbents a longituds d'ona més curtes, i això estableix el límit de longitud d'ona cada cop més curta a aproximadament 380 nm, la llum que anomenem ultraviolada.[4] A nivells de llum moderats a brillants on els cons funcionen, l'ull és més sensible a la llum groguenca que altres colors perquè estimula els cons M i L que són els més comuns dels tres. A nivells de llum baixos, on només funcionen els bastonets de la retina, la sensibilitat és més gran a una longitud d'ona de color verd i blau. AlteracionsLes alteracions genètiques de la visió del color es deuen a les anomalies en un o més dels tres tipus de cons. La pèrdua completa d'un tipus de con s'anomena dicromatòpsia i és el cas més comú de deficiència de color. N'hi ha de tres tipus:
Vegeu tambéReferències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Con  Vegeu con en el Viccionari, el diccionari lliure.
|
||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
