El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers. Nevers o Nivernais era un dels pagus originals de Borgonya i segurament va tenir els seus comtes propis fins que al segle X els territoris foren incorporats al ducat de Borgonya.
Història
Hug de Poitiers va escriure al segle xii una història dels primers comtes de Nevers (Origo brevis Nivernensium comitum) segons la qual el primer que va rebre el comtat fou Landri, senyor de Monceaux, vers el 990, que li va concedir el seu sogre Otó Guillem, llavors comte de Mâcon (982-1026) i de Besançon (982-989) que dominava Nevers (vers 980-990), i fou després comté palatí de Borgonya (1002-1006) en recompensa pels seus serveis i com a dot per a la seva filla Matilde, casada amb Landri.
La genealogia de Landri ha pogut ser establerta parcialment, i situa com ancestre a Adalger que feia una donació el gener del 880 estant casat amb Aiga i va tenir tres fills, Raül, Adalger i Landri esmentats en carta del 882. Probablement aquest fill Adalger (Hildegari) és el que fou capellà de Carles el Calb i bisbe d'Autun vers 875-893, abat de Flavigny i de Corbigny vers 877, canceller de rei Bosó de Provença el 879, abat de Brioude el 888 i canceller del rei Odó de França 892-893, i mort vers 893. Un Landri (I) fou el seu germà o un cunyat; fou un partidari de Carles el Calb que li va fer una donació al Mâconnais el 842 que després va cedir a la catedral de Mâcon. Es va casar amb Hildesinda i haurien tingut un fill, de nom Landri (II) que va adquirir el castell de Metz-le-Comte del duc de Borgonya vers 880 en premi per haver-se distingit en el seu setge; la Historia Nivernensium Comitum l'anomena com a nebot de Adalger o Hildegari; apareix en una donació l'11 de setembre del 910 i era viu encara el 922; casat amb Ada i en segones noces amb Emma. Va tenir fills però no se sap amb quina dona excepte el tercer que fou amb la segona. Aquestos fills foren: Landri (III) que subscriu una carta del novembre de 950 i fou senyor de Metz-le-Comte; Bodó que va construir el castell de Monceaux (Monceaux-le-Comte) i en fou seyor sent esmentat a la carta del 950; i Adalgardis o Adela casada amb Miló. D'aquestos tres fills, Bodó va tenir dos fills, un de nom desconegut que fou monjo a Cluny, i un anomenat Landri (IV) de Monceaux, comte de Nevers.
Landri de Monceaux va lluitar el 991 contra Arquimbald senescal de França; apareix en una donació el 28 de juliol de 1002; en aquest any es va rebel·lar contra el rei Robert II de França a la mort del duc Enric I de Borgonya (1002) però es va aconseguir un acord i el fill de Landri, Renald, fou promès a la filla del rei i va rebre com a dot el comtat d'Auxerre. La seva mort està registrada a Miracula Sancti Bernardi i al necrològic de la catedral d'Auxerre, l'11 de maig de 1028. Estava casat com s'ha dit amb Matilde de Mâcon, filla del duc nominal Otó Guillem de Borgonya (+1005). A la seva mort va deixar diversos fills dels quals el gran Bodó va governar (1017) el comtat de Vendôme per dret uxori i va fundar la casa de Nevers en aquest comtat. Renald, el segon, va seguir la nissaga a Nevers.
1254 - 1262: Matilde II (vers 1234-1262), senyora de Borbó (Matilde II), comtessa de Nevers (Matilde II), d'Auxerre i de Tonnerre, filla casada amb Eudes de Borgonya
Casa de Borgonya
1254 - 1262: Eudes de Borgonya (1230 - 1269), hereu del ducat de Borgonya, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre per matrimoni, primer fill del duc Hug IV de Borgonya (mort el 1272); després de la mort d'Hug IV el ducat no va passar a una de les filles d'Eudes, sinó al germà petit d'aquest (tercer fill d'Hug) Robert II de Borgonya.casat amb Matilde II de Borbó
_(1602-1661).svg)
