Comtat d'Haro

El comtat d'Haro és un títol nobiliari espanyol creat el 1430 per Joan II de Castella i concedit a Pedro Fernández de Velasco, cambrer del monarca i fill del també cambrer del rei Enric III.[1] El títol fa referència a la població d'Haro (La Rioja).

El 1473, Enric IV va concedir al segon comte d'Haro el rang de conestable de Castella, títol que va quedar lligat de forma hereditària als Fernández de Velasco, comtes d'Haro.[2] Pel que fa a la gestió dels dominis i patrimoni que va mantenir al llarg dels segles la família, és d'esment que el primer comte va fundar el 14 d'abril de 1458 un majorat, amb el qual va establir un sistema de successió agnatícia de forma rigorosa, al qual s'hi van sumar les terres del ducat de Frías, creat en la persona del tercer comte d'Haro, Bernardino Fernández de Velasco el 1492,[3] a més d'altres, incorporades a la casa nobiliària a través de matrimonis i successions.[4]

El comtat va romandre en mans de la família Fernández de Velasco, fins a l'extinció de la línia masculina el 1986.[5] La successió va passar als ducs d'Escalona.[6]

	Nom	Període	Parentiu
1	Pedro Fernández de Velasco y Solier[7]	1430-1470
2	Pedro Fernández de Velasco y Manrique	1470-1492	Fill
3	Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza	1492-1512	Fill
4	Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza	1512-1528	Germà
5	Pedro Fernández de Velasco y Tovar	1528-1559	Fill
6	Íñigo Fernadez de Velasco y Téllez-Girón	1559-1585	Nebot
7	Juan Fernández de Velasco y Tovar	1585-1613	Fill
8	Bernardino Fernández de Velasco y Cardona	1613-1652	Fill
9	Íñigo Fernández de Velasco y Guzmán	1652-1696	Fill
10	José Fernández de Velasco y Carvajal	1696-1713	Nebot
11	Bernardino Fernández de Velasco y Benavides	1713-1727	Fill
12	Agustín Fernández de Velasco y Bracamonte	1727-1741	Fill
13	Bernardino Fernández de Velasco y Pimentel	1741-1771	Fill
14	Martín Fernández de Velasco y Pimentel	1771-1776	Fill
15	Diego Fernández de Velasco y Pacheco	1776-1811	Nebot
16	Bernardino Fernández de Velasco y Enríquez	1811-1851	Fill
17	José María Fernández de Velasco y Jaspe	1851-1888	Fill
18	Bernardino Fernández de Velasco y Balfé	1888-1916	Fill
19	Guillermo Fernández de Velasco y Balfé	1916-1937	Germà
20	José Fernández de Velasco y Sforza	1937-1986	Fill
21	Francisco de Borja de Soto y Moreno-Santamaría	1999~[6]

Referències

1. Berni i Català, Josep. Creación, antigüedad, y privilegios de los títulos de Castilla (en castellà). València: Imprenta de J. Berni, 1769, p. 139. 
2. Salazar y Mendoza, Pedro. Origen de las dignidades seglares de Castilla y León (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1657, p. 132. 
3. Soler Salcedo, Juan Miguel. Nobleza española (en castellà). Madrid: Visión Libros, p. 213. 
4. «Archivo de los Duques de Frías» (en castellà). Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica. Ministeri de Cultura i Esports d'Espanya. [Consulta: 25 febrer 2020].
5. Pau, Antonio «Recuerdo del XVIII Duque de Frías». ABC, 08-12-2004 [Consulta: 26 febrer 2020].
6. «Títulos nobiliarios: sucesiones». Revista Hidalguía, 1999, pàg. 153.
7. «Pedro Fernández de Velasco» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 26 febrer 2020].