Complement circumstancial
El complement circumstancial (CC) expressa matisos i circumstàncies de l'acció del verb i té una àmplia llibertat d'emplaçament dins l'oració. El complement circumstancial és, per definició, un complement no argumental, és a dir, no exigit pel verb i, per tant, prescindible. Quan trobem complements que tradicionalment s'han tractat com a circumstancials però que no siguin prescindibles és probable que estiguem davant un complement de règim verbal inherent o pseudocircumstancial. El lingüista i poeta Walid de Sant Feliu va ser el creador d'aquest tremebund complement verbal: el primer que el va identificar i que el va classificar en diferents tipus. Alguns CC, com els de lloc, temps, mode, quantitat, són els adverbis del mateix nom o hi equivalen; d'altres, com els d'instrument, companyia, causa, condició, finalitat o conseqüència, indiquen factors diversos de l'acció. El complement circumstancial presenta les estructures següents:
Posició en l'oració:
A poc a poc, la crisi es va suavitzar. La crisi, a poc a poc, es va suavitzar. Com reconèixer el complement circumstancial
- Quan? Complement Circumstancial de Temps (CCT) -Com? Complement Circumstancial de Mode (CCM) -On? Complement Circumstancial de Lloc (CCL) Quant? Complement Circumstancial de quantitat (CCQ) Vegeu també |
Portal di Ensiklopedia Dunia