|
Company (musical)
Company és un musical de George Furth amb lletres i música de Stephen Sondheim. Originalment titulada Threes, l'argument gira al voltant de Bobby (un home solter incapaç de completar una relació, enfrontant-se al matrimoni), les 5 parelles casades que són els seus millors amics i les seves 3 xicotes. A diferència de la majoria dels llibrets de musicals, que segueixen una trama clarament dibuixada, Company és un musical format per vinyetes curtes, presentades sense cap ordre cronològic en particular, enllaçats per la festa del 35è aniversari de Bobby. Company va ser un dels primers musicals que tractaven sobre els problemes dels adults mitjançant la seva música. Com Sondheim senyalà, "Company tracta sobre la gent de classe mitjana alta amb problemes de classe mitjana alta. El teatre de Broadway ha estat durant molts anys suportat per aquesta gent. El que volien realment era escapar, i aquí els ho estem posant davant del nas... venen al musical per fugir-ne, i de cop i volta s'ho troben a l'escenari"[1] Producció originalRerefonsGeorge Furth va escriure 11 obres d'un acte on planejava tenir a Kim Stanley protagonitzant-les. Anthony Perkins va interessar-se en la direcció, i li demanà a Sondheim que llegís el material. Després de llegir les obres, Sondheim demanà a Harold Prince què li semblava; i Prince li respongué que podrien constituir la base per a un musical. El tema podrien ser matrimonis a Nova York amb un personatge central que examinés aquests matrimonis.[2] Història de la produccióDesprés de 7 prèvies, la producció de Broadway, dirigida per Harold Prince, s'estrenà el 26 d'abril de 1970 al Alvin Theatre, on es representà durant 705 funcions. L'escenografia dissenyada per Boris Aronson consistia en dos ascensors i diverses plataformes verticals, remarcant el tema de l'aïllament. El repartiment de la nit d'estrena incloïa a Dean Jones, que havia substituït a Anthony Perkins quan aquest marxà durant els assaigs per dirigir una obra,[3] Donna McKechnie, Susan Browning, Pamela Myers, Barbara Barrie, Charles Kimbrough, Merle Louise, Beth Howland, i Elaine Stritch. La direcció musical era de Michael Bennett. _1971_still.jpg) Poc després de la nit d'estrena, Jones es retirà de l'espectacle al·legant motius de salut, però realment a causa del stress que li estava causant el seu divorci.[4] Va ser substituït per Larry Kert, qui havia creat el personatge de Tony a West Side Story. Kert va tenir molt bones crítiques per la seva actuació quan els crítics van ser convidats a tornar a veure l'espectacle.[5] En un fet extraordinari, el comitè dels Premis Tony consideraren que Kert mereixia una nominació, honor normalment reservat per aquells que creessin el personatge.[6] Poc després de l'estrena a Broadway, D. A. Pennebaker presentà un documental sobre l'enregistrament original del show.[7] Com que l'enregistrament original ja s'havia realitzat abans que Kert assumís el paper de Bobby, aquest no va ser inclòs. Però quan el repartiment viatjà a Londres per tornar a fer els seus papers, Columbia Records el va fer gravar noves pistes, esborrant les de Jones. Aquest enregistrament "nou" va ser publicat com a Repartiment Original de Londres. El 1998, quan Sony Music (que havia adquirit el catàleg de Columbia), llançà un CD redigitalitzat del repartiment original de Broadway, amb la versió de Kert de Being Alive com a peça extra.[8] Altres produccions
SinopsiI ActeCompany no té una trama, per la qual cosa, la sinopsi ha de ser, com ja és el mateix espectacle, un estat de la ment. L'acció en si té lloc – en un moment? durant un any? – als pensaments d'en Robert, el qual es dirigeix cap a una "festa sorpresa" en honor del seu 35è aniversari. En Robert és un noi solter, aparentment normal, que té un bonic apartament, i se’n va al llit amb prou noies. No és gai (com s'ha pensat de vegades), i això és tot el que en sabem d'ell, excepte que els seus amics (les xicotes no compten) són 5 parelles casades que el voldrien veure casat ("Company") Parella a parella, comencem a veure aquests amics de més a prop. La Sarah i en Harry, que estan obsessivament a dieta / bevent, excepte quan ho deixen, i llavors la tensió puja entre ells enmig d'una petita demostració de karate ("The Little Things You Do Together"). En Robert tremola de por davant això, i li demana a Harry la seva opinió sobre el matrimoni. La resposta d'en Harry i d'en Jerry, un altre dels marits, queden solapades ("Sorry-Grateful") La Susan i en Peter semblen la parella més feliç de totes, potser és perquè han decidit divorciar-se. Tot i això, seguiran vivint junts. La Jenny i en David estan amoïnats perquè es troben grans i avorrits, i en Robert els ofereix un porret. Enmig d'un estat d'alteració, en Robert afirma que voldria estar casat, però que encara no ha trobat la noia ideal, la qual cosa és contradita per un trio de xicotes ("You Could Drive a Person Crazy") Els amics d'en Robert, per la seva part, intenten presentar-li algunes noies, especialment totes aquelles que ells no poden aconseguir ("Have I Got A Girl for You"). A l'abstracció, en Robert s'imagina la noia dels seus somnis, que és un compendi de totes les dones dels seus amics ("Someone Is Waiting"), però mentre que enumera les seves virtuts, entenem que no pot existir una persona així. La qual cosa el porta a trobar-se amb les noies solteres amb les que ara surt: April, l'hostessa de vol, que és molt dolça però és idiota; Kathy, que s'ha promès i se’n va a viure a Vermont; i Marta, una intel·lectual grillada que espanta en Robert ("Another Hundred People") L'Amy i en Paul, una parella que porta vivint junts ja fa anys, per fi es casen ("Getting Married Today"), si l'Amy no se suïcida abans. Enmig de tot això, en Robert li ho proposa a ella. El moment passa, el casament segueix endavant. En Robert queda sol ("Marry Me a Little") Acaba el primer acte. II ActeComença el segon acte, i ens trobem de nou a la festa d'aniversari (que encara no ha tingut lloc), amb en Robert i les parelles casades. També ens comencem a adonar, incòmodament, de com se les podrien arreglar aquestes parelles si en Robert finalment es casés amb algú ("Side by Side by Side/What Would We Do Without You?") De fet, mentre que les esposes voldrien veure en Robert casat, també han decidit que no hi ha una dona prou bona per a ell ("Poor Baby"). Pot ser que en Robert estigui sol, peno no li falta companyia: el trobem al llit amb April. Després, mentre que l'April es vesteix, en Robert la intenta convèncer que no marxi ("Barcelona"). Per un moment, sembla que en Robert per fi es comprometrà, però el moment passa. Finalment, veiem en Robert a una discoteca amb els seus amics més madurs, la Joanne i en Larry. La Joanne beu mentre que en Larry balla amb dones més joves, però en Larry s'estima la seva dona, i tot el sarcasme de la Joan es dirigeix a si mateixa ("The Ladies Who Lunch"). Beguda, però lúcida, la Joanne s'insinua a en Robert, dient-li que ella s'amoïnarà per ell, però en Robert li replica "I de qui m'amoïnaré jo?". És el moment suprem de la veritat nua ("Being Alive"), i confia a tenir l'oportunitat d'equivocar-se. La festa d'aniversari segueix esperant... i esperant... Al final, els seus amics admeten en Robert no anirà a casa seva. Quan ja han marxat, en Robert apareix des de les ombres, bufa les espelmes del pastís i potser pensa en un desig. Per a què? Personatges i repartiments
* Als 90, "Marry Me a Little" va ser instaurada permanentment per tancar el Primer Acte, sent afegida als revivals de 1995 i 2006, sent també inclosa a l'edició oficial de les seleccions vocals, publicada el 1996 (ISBN 0-7935-6763-7). ** El número de dansa Tick-Tock (arranjada per David Shire) va ser abreujada pel primer revival de Broadway, i posteriorment ja va ser eliminada definitivament. Això era degut al fet que calien bons ballarins per fer-la. En alguna producció (com la 2004 Reprise! de Los Angeles) va tornar a ser inclosa.[20] *** La cançó "Multitude of Amys" era originalment el primer final, però va ser tallada a causa de canvis estructurals en el guió. "Marry Me a Little" havia de substituir-la, però també va ser exclosa. "Happily Ever After" va ser emprada com a final en les primeres funcions, abans de ser substituïda per "Being Alive".[21] Premis i nominacionsProducció Original de BroadwayPer una vegada, el Premi Tony per Música i Lletres se separà en dues categories. Sondheim les guanyà totes dues. Revival de Broadway 1995
Revival de Londres de 1995
Producció de Barcelona 1995
Revival de Broadway 2006
Referències
Bibliografia
Bibliografia addicional
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
