ca Clovis Brunel

Clovis Brunel
Biografia
Naixement	(fr) Clovis Félix Brunel ; 19 febrer 1884 ; Amiens (França)
Mort	1r desembre 1971 (87 anys); Boissise-le-Roi (França)
Director École des chartes
	1930 – 1954 ; ← Maurice Prou – Pierre Marot →
Director Departmental archives of Vienne (en)
	16 abril 1913 – 1r novembre 1916 ; ← Alfred Richard (en) – François de Vaux de Foletier →
Arxiver Departmental archives of Lozère (en)
	1908 – 1913
Dades personals
Formació	École des chartes (1904–1908); Lycée Henri-IV (1902–1903)
Tesi acadèmica	Catalogue des actes de Ponthieu (XIe siècle-1279) (en)
Activitat
Camp de treball	Filologia, filologia romànica, medievalisme, paleografia, Edició i occità antic
Ocupació	filòleg, arxiver, paleògraf, medievalista, romanista, professor d'universitat, arxivista paleògraf
Ocupador	École pratique des hautes études, director d'estudis (1924–1954) ; École des chartes (1914–1954) ; Departmental archives of Lozère (en) (1909–1914)
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1954–); Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1937–1971); Societat d'Història de París i de l'Illa de França (1935–); Comité des travaux historiques et scientifiques ; Société des anciens textes français (en) ; Acadèmia d'Estanislau ; Société de l'histoire de France ; Société d'émulation historique et littéraire d'Abbeville (en)
Premis
	(1950) Oficial de la Legió d'Honor; Oficial d'Instrucció Pública; Creu de Guerra 1914-1918 ;
	Signatura

Clovis Brunel (Amiens, 19 de febrer de 1884 – Boissise-le-Roi, 1 de desembre de 1971) fou un romanista, occitanista i medievalista francès.

Vida

Clovis Brunel va estudiar a l'École des Chartes, i el 1908 va llegir la tesi de l'escola amb el títol Catalogue des actes des comtes de Ponthieu, XIe siècle-1279. Els seus primers treballs, com aquesta tesi, es dedicaren a la història de Picardia, la seva regió d'origen, però fou destinat com a arxiver a Mende, i després a Poitiers, i això el va fer descobrir la literatura i la història occitanes. Moltes de les seves publicacions tenen relació amb documents històrics occitans (Les premiers exemples de l'emploi du provençal dans les chartes, Le plus ancien acte original en langue provençale, o, el més conegut i encara utilitzat, Les plus anciennes chartes en langue provençale). Recollí també una Bibliographie des manuscrits littéraires en ancien provençal i també fou editor de textos literaris occitans com el Jaufré.
Després de ser mobilitzat i ferit a la guerra,^[1] de 1916 i fins a 1954, any de la seva jubilació, fou professor de Filologia Romànica a l‘Ecole des Chartes com a successor de Paul Meyer; a partir de 1930 en fou també director. A més, des de 1924 fins a 1954 fou director d'estudis de "llengües i literatures meridionals" (= occitans) a l‘École pratique des hautes études com a successor d'Alfred Morel-Fatio.
Des de 1937 fou membre de l‘Académie des inscriptions et belles-lettres, que presidí el 1948; a partir de 1954, membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans i, des de 1962, membre d'honor de la Societat General d'historiadors de Suïssa.

Obra

Com a editor de textos literaris

(Editor) Les miracles de saint Privat. Suivis des Opuscules d'Aldebert III, évêque de Mende, París: A Picard,1912
(Editor) Bertran de Marseille, La vie de sainte Énimie. Poème provençal du XIIIe siècle, París: Honoré Champion, 1916 (reed. 1970) (Classiques Français du Moyen Âge)
(Editor) La fille du comte de Ponthieu, nouvelle du XIIIe siècle, París: Honoré Champion, 1926 (reed. 1968)
(Editor) Jaufré. Roman arthurien du XIIIe siècle en vers provençaux, París: Société des Anciens Textes Français, 1943

Com a editor de documents no literaris

"Documents linguistiques du Gévaudan", Bibliothèque de l'Ecole des chartes 77, 1916
Recueil des actes des comtes de Pontieu, 1026-1279, París: Imprimerie Nationale, 1930 [reelaboració de la tesi de l'École des chartes]
Les plus anciennes chartes en langue provençale. Recueil des pièces originales antérieures au XIIIe s., París: Picard 1926; Supplément, París 1952; (Reprint: Ginebra 1973)
Recueil des actes de Charles II le Chauve, roi de France, 3 volums. París 1943, 1952, 1955
(Director) Recueil des actes de Philippe-Auguste, roi de France, París, Imprimerie nationale, 1916--
(Editor) Recettes médicales, alchimiques et astrologiques du XVe siècle en langue vulgaire des Pyrénées, Tolosa, E. Privat, 1956

Altres

Bibliographie des manuscrits littéraires en ancien provençal, Liège/París: Droz 1935, (reed. Ginebra 1973)

Bibliografia

Recueil de travaux offert à M. Clovis Brunel par ses collègues, amis et élèves, 2 volums, París 1955 (amb una bibliografia de l‘homenatjat)
«Clovis Brunel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Françoise Vieillard, L'enseignement de Champollion-Figeac (1830-1848), François Guessard (1847-1869), Paul Meyer (1869-1916), Clovis Brunel (1916-1954) à l'École des chartes, dintre de L'École nationale des chartes. Histoire de l'École depuis 1821, Thionville, 1997

Enllaços externs

Necrologia: Henri Meylan Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a la Schweizerische Zeitschrift für Geschichte 22, 1972, p. 306-7 [en francès]

Referències

↑ Vegeu la necrologia esmentada a enllaços externs, p. 306

[1] Vegeu la necrologia esmentada a enllaços externs, p. 306

[1]

Clovis Brunel