Clorat de calci
El clorat de calci és la sal de calci de l'àcid clòric, amb la fórmula química Ca(ClO₃)₂. Com d'altres clorats, és un oxidant fort. ProduccióEl clorat de calci és produït fent passar gas clor a través d'una suspensió calenta d'hidròxid de calci en aigua, produint hipoclorit de calci, el qual dismuta quan és escalfat en presència de clor en excés per donar clorat de calci i clorur de calci:[1]
Aquesa reacció és també el primer pas del procés Liebig per a la fabricació de clorat de potassi.[2] En teoria, l'electròlisi d'una solució de clorur de calci calenta produeix clorat de calci,[2] de manera anàloga al procés fet servir per a la fabricació de clorat de sodi. A la pràctica, l'electròlisi és complicada degut a l'hidròxid de calci que diposita en el càtode, impedint el flux de corrent. ReaccionsQuan es mescla una solució concentrada de clorat de calci i clorur de potassi, el clorat de potassi precipita:[1][3]
Això és el segon pas del procés Liebig per a la fabricació del clorat de potassi.[3] Les solucions de clorat de calci reaccionen amb solucions de carbonats alcalins per donar un precipitat de carbonat de calci i el clorat alcalí corresponent en solució:
Quan s'escalfa a altes temperatures, el clorat de calci descompon per donar oxigen i clorur de calci:
En fred, les solucions diluïdes de clorat de calci i àcid sulfúricreaccionen per donar un precipitat de sulfat de calci i àcid clòric aquós:[4]
El contacte del clorat de calci amb àcid sulfuric concentrat pot resultar en explosions. El contacte amb compostos d'amoni també pot causar la seva descomposició violenta a causa de la formació de clorat d'amoni inestable.[5] UsosEl clorat de calci s'ha fet servir com a herbicida,[2] de la mateixa manera que el clorat de sodi. Ocasionalment, es fa servir en pirotècnies com a oxidant i colorant per a les flames de color rosa.[2] La seva naturalesa higroscòpica i la seva incompatibilitat amb altres materials pirotècnics comuns (com per exemple el sofre) en limita la seva utilitat per aquest tipus d'aplicacions. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia