Les infeccions per Clonorchis sinensis (un cuc trematode), Anisakis (un cuc nematode) i Diphyllobothrium (un cuc cestode),[2] provoquen alteracions predominantment gastrointestinals, però els símptomes de cadascuna d'elles són diferents.[3][4][5][6]
La infecció per Opisthorchis viverrini i per Opisthorchis felineus (opistorquiosi) ocasiona una simptomatologia molt similar a la de la clonorquiosi[7] i els ous de les tres espècies són indistingibles quan s'observen al microscopi mostres de femta. Només els seus exemplars adults mostren diferències morfològiques. La tècnica parasitològica de Kato-Katz perfeccionada té una bona fiabilitat, però requereix processar múltiples mostres i és lenta i bastant treballosa.[8] Per això, s'utilitzen mètodes analítics especials quan es necessita detectar i identificar ràpidament l'agent causal d'aquestes malalties parasitàries.[9]
La simptomatologia de la infecció per C. sinensis es variable i depèn de la gravetat i durada en el temps de la càrrega parasitària individual (nombre de paràsits de la mateixa espècie en un hoste determinat). Els casos lleus poden ser asimptomàtics o cursar només amb algunes molèsties poc definides. Els malalts que tenen una càrrega parasitària alta presenten abdominàlgia (especialment intensa a la zona superior dreta de l'abdomen) i altres símptomes somàtics diversos, com ara cefalea, fatiga, mareig o nàusees. Radiològicament, la troballa més comuna és la dilatació dels conductes biliars intrahepàtics.[12] En infeccions cròniques les manifestacions clíniques són més importants (hepatomegàlia, icterícia, malnutrició) i poden aparèixer complicacions biliars serioses (colangitis, colelitiasi, colecistitis, colangiocarcinoma), pancreatitis o abscessos hepàtics.[13]
Oncogenesi
La patogènesi de la carcinogènesi associada a la clonorquiosi crònica no es coneix completament a hores d'ara. Es creu que els canvis ocasionats per C. sinensis en el tracte biliar (hiperplàsia/metaplàsia en un principi i després l'alteració genòmica, proteòmica i transcriptòmica de les cèl·lules epitelials com a conseqüència de substàncies excretades i/o secretades pel paràsit, fibrosi periductal progressiva i inflamació crònica) indueixen el procés de malignització. Tot i així, la baixa incidència de colangiocarcinomes en àrees amb una alta prevalença de C. sinensis indica que altres factors poden estar implicats de forma crucial en la colangiocarcinogènesi.[14]
Figura 5. Colangiocarcinoma infiltrant el fetge
La infecció per Clonorchis sinensis constitueix un factor de risc per al desenvolupament de càncer associat al fetge o als conductes biliars, com podria ser el colangiocarcinoma,[15][16][17] constituint un 15% dels càncers associats al fetge, de manera que és poc usual. No obstant això, a les regions on la clonorquiasi és endèmica, la prevalença d'aquest tipus de càncer es veu augmentada considerablement, mostrant una relació directa a les infeccions helmintiques tractades.[18] En un estudi realitzat a 8 hamsters [19] es va veure que, dels 8 hamsters infectats, el 75% van desenvolupar un colangiocarcinoma, causant a les vies biliars una hiperplàsia adenomatosa, és a dir, un engrandiment anormal i d'aspecte granular, i ocasionalment acompanyat de formacions quistiques.
Tractament
A finals dels anys 70 es van començar a aplicar diversos medicaments per combatre a clonorquiosi com cloroquina, furapromida, bitionol, hexaclorofè, niclofolà, hexacloroparaxilè (hexacloroparaxilol) i metronidazole entre altres. No obstant això, la seva eficàcia era escassa i alguns presentaven toxicitat.[20] Per aquesta raó, van ser substituïts pel praziquantel[21], actualment en ús per la seva elevada eficàcia. El tractament convencional indicat per eliminar la infecció consisteix en dosis de 25 mg/kg, oralment, cada 8 hores i durant dos dies.[22] Tot i això, s'ha comprovat que la reducció de Clonorchis és més gran si s'administra una única dosi de 30mg/kg.[23] A més, no s'han demostrat resistències davant aquest tractament. Tot i això, a les infeccions greus, el percentatge de recuperació es redueix a un 29%, segons estudis realitzats al Vietnam.[24]
Com a alternativa també es pot receptar l'albendazole o mebendazole,[23] amb tres dosis de 10 mg/kg cada 8 hores, de manera oral durant una setmana.[22][23] També s'ha demostrat l'eficàcia del difosfat d'cloroquina a través de l'administració de 250 mg cada 8 hores al llarg de 6 setmanes. Per contra, atesa la durada del tractament, és preferible optar per altres medicaments.[25]
Un altre medicament que en els darrers anys s'ha començat a administrar seria la tribendimina demostrada la seva eficàcia i el seu ampli espectre[26][23]
↑CDC «Clonorchiasis» (en anglès). DPDx. Global Health, Division of Parasitic Diseases. US Department of Health & Human Services, 2019; Jun 6 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 11 agost 2019].
