Clitocybe squamulosa

Clitocybe squamulosa

Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Ordre	Tricholomatales
Família	Tricholomataceae
Gènere	Clitocybe
Espècie	Clitocybe squamulosa P.Kumm., 1871
Nomenclatura
Basiònim	Agaricus squamulosus
Sinònims	Agaricus squamulosus Pers. 1801 Agaricus squamulosus var. squamulosus Pers. 1801 Clitocybe sinopicoides Peck 1911 Clitocybe squamulosa var. montana H.E. Bigelow 1968 Clitocybe squamulosa var. sicca H.E. Bigelow 1968 Clitocybe squamulosa var. squamulosa (Pers.) P. Kumm. 1871 Infundibulicybe sinopicoides (Peck) Harmaja 2003 Infundibulicybe squamulosa (Pers.) Harmaja 2003 Omphalia infundibuliformis var. squamulosa (Pers.) Quél. 1886[1]

Clitocybe squamulosa és una espècie de bolet comestible, però no té gaire tradició culinària a la gastronomia catalana.[2]

Descripció

El barret mesura de 3 a 7 cm de diàmetre i té una marcada forma d'embut, tret comú a la majoria d'espècies de Clitocybe. La superfície, de vellutada a finament esquamosa, és de color variable segons el grau d'hidratació: bru vermellós més o menys pàl·lid en temps sec i bru fosc en condicions d'humitat elevada. El marge és molt característic, ja que sol estar cargolat cap a l'interior (involut) en els exemplars més joves i es troba molt ondulat. Les làmines s'estenen per la cama de forma molt evident (làmines decurrents) i són blanquinoses o de color crema, més rosades en envellir. La cama mesura de 3 a 6 cm de longitud, és cilíndrica, del mateix color que el barret i presenta algunes fibril·les longitudinals; la base està engruixida i conserva restes de miceli en les quals queda adherida la fullaraca. La carn és prima i de color blanquinós; fa una olor i té un sabor suaus i agradables, fúngics. Les espores mesuren 5,5-7 x 3,5-4,5 µm, són llises, hialines i en forma de gota o el·lipsoïdals. Els basidis són tetraspòrics i claviformes (en forma de porra).[2][3]

Hàbitat i distribució geogràfica

Fructifica freqüentment tant en boscos de planifolis (alzinars, suredes i rouredes) i de coníferes o boscos mixtos, com a l'estatge alpí, entre Dryas octopetala o salzes, i entre 50 i 2.500 m d'altitud. Apareix des de l'estiu fins al final de la tardor (des del juliol fins al desembre), generalment després de les pluges.[2] Es troba a Suècia,[4] els Països Baixos,[5] la Gran Bretanya[1] (com ara, Escòcia),[6] França,[7] la península Ibèrica[8] (Catalunya[9][10][11] -la Selva,[12] el Maresme,[13] el Solsonès,[14] el Puig d'Ossa al Barcelonès[15] i el Parc Natural del Cadí-Moixeró[16]- i el País Valencià)[17] i Nord-amèrica[18][19][20] (com ara, Califòrnia[21][22][23] i el Quebec).[24]

Confusió amb altres espècies

Es pot confondre amb d'altres Clitocybe, especialment amb la també comestible Clitocybe costata, que és de color més pàl·lid, sobretot a la cama, i té el marge més ondulat i crenulat.[2]

Referències

1. Catalogue of Life (anglès)
2. El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 162.
3. Fichas Micológicas - Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea (castellà)
4. PESI (anglès)
5. Flora Agaricina Neerlandica (anglès)
6. Atlas of Living Scotland Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
7. Muséum national d'Histoire naturelle (francès)
8. Malençon, G. & Bertault, R., 1971. Champignons de la Péninsule Ibérique. I, II, III. Act. Phytotax. Barcinonensia 8: 5-94.
9. Maire, R., 1933. Fungi Catalaunici. Contributions á l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publ. Junta Cienc. Nat. Barcelona 15 (2): 120 pp.
10. Maire, R., 1937. Fungi Catalalunici. Series altera. Contribution á l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publ. de l'Inst. Bot. Barcelona 3 (4): 128 pp.
11. Sanclemente, M. S. & Llimona, X., 1987. Aportación al conocimiento de las Tricolomatáceas de Cataluña. Butll. Soc. Catalana. Micol. 11: 29-72.
12. Ballesteros, E., 1984. Primera contribució al coneixement deis macromicets del Massís de les Cadiretes (La Selva). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 51.(Secc. Bot. 5): 67-76.
13. Rocabruna, A., 1984. Aportació al coneixement deis fongs del Maresme (Catalunya). Butll. Soc. Micol 8: 47-74.
14. El Medi natural del Solsonès (català)
15. Sanclemente, M. S., 1991. Aportaciones florísticas y corológicas sobre tricolomatáceas. Butll. Soc. Catalana Micol. 14-15, pàgs. 13-20. Barcelona. [1]
16. Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (català)
17. Bolets del País Valencià (català)
18. Bigelow, H. E., 1968. The genus Clitocybe in North America. II. Section Infundibuliformes. Lloydia 31: 43-62.
19. Bigelow, H. E., 1985. North American Species of Clitocybe. Part II. J. Cramer: Berlín, Alemanya. 241 p.
20. MushroomExpert (anglès)
21. Desjardin, D. E., Wood, M. G. & Stevens, F. A., 2015. California Mushrooms: The Comprehensive Identification Guide. Timber Press: Portland, Oregon. 560 p.
22. Gregory, D., 2007. The genus Clitocybe of California. Masters Thesis. San Francisco State University.
23. The Fungi of California (anglès)
24. Les champignons du Québec (francès)

Bibliografia

• Bon, M., 1987. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega S. A. Barcelona.
• Courtecuisse, R.; Deum, B., 2005. Guía de Hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de Africa. Ed. Omega. Barcelona.
• Lange, J. E.; Lange, D. M. & Llimona, X., 1976. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega, S.A. Barcelona.
• Llistosella, J. & Aguasca, M., 1986. El 1. «Mini Foray» de la British Mycological Society a Catalunya (1985). Butll. Soc. Catalana Micol. 10: 19-33.
• Pascual, R., 2003. Guia dels bolets dels Països Catalans. Pòrtic Natura - Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Enllaços externs

• Mushroom Observer (anglès)
• YouTube