Claude Saumaise

Claude Saumaise

Biografia
Naixement	(fr) Claude de Saumaise 15 abril 1588 Semur-en-Auxois (França)
Mort	3 setembre 1653 (65 anys) Spa (Bèlgica)
Religió	Hugonot i calvinisme
Formació	Universitat de Heidelberg - dret
Activitat
Lloc de treball	Leiden (1651–1653) Estocolm (1650–1651) Leiden (1632–1650) Grigny (1623–1632) Dijon (1609–1623)
Ocupació	lector (1632–1653), orientalista, filòleg, humanista, professor d'universitat, catedràtic, erudit clàssic, filòleg clàssic, teòleg
Ocupador	Universitat de Leiden
Moviment	Humanisme
Alumnes	Isaac Vossius
Família
Cònjuge	Anne Mercier (1623–)
Pare	Benigne Saumaise
Parents	Charlotte Saumaise de Chazan, neboda

Claude Saumaise (o amb el nom llatinitzat Claudius Salmasius) (Semur-en-Auxois 1588 - Spa 1653) va ser un filòleg i erudit humanista francès, que va comentar nombroses obres clàssiques.

El primer mestre que va tenir va ser el seu pare Benigne, un magistrat i erudit. Va ser amic d'Isaac Casaubon, i va estudiar totes les branques del saber de la seva època: medicina, jurisprudència, teologia i història.

Autodidacta i amb facilitat pels idiomes, va aprendre el persa, el caldeu, l'àrab i el copte. Influït per la seva mare, que era hugonot, va combragar amb les doctrines calvinistes i es va establir als Països Baixos, a Leiden, on va substituir com a professor a Joseph Juste Scaliger i on va viure molts anys.

Aviat va adquirir molta fama, i va rebre invitacions, sense èxit, dels cardenals Richelieu i Mazzarino perquè anés a ensenyar a França, i la reina Cristina de Suècia va aconseguir que anés a la seva cort els anys 1650 i 1651, però, amb mala salut, va retirar-se a Spa.

Entre els anys 1620 i 1622, juntament amb Nicolas Rigault i Jean-Baptiste Haultin, va compilar un catàleg complet dels llibres manuscrits de la Biblioteca reial de França.[1][2]

Obres

Va deixar uns seixanta manuscrits i moltes obres impreses, i és important per les seves edicions de les obres de Luci Anneu Flor, de la Història Augusta, de Tertul·lià, d'Aquil·les Taci, d'Ampeli i de Gai Juli Solí. També va descobrir i editar el Codex Salmasianus, base de l'obra Antologia llatina.

Els títols més importants de Saumaise són:[3][4]

• De suburbicariis regionibus, (1619)
• Scriptores historiae augustae, (1620)
• De usuris, (1638)
• De foenore Trapezitico, (1640)
• De hellenistica commentarius, (1643)
• Funus linguae hellenisticae, (1643)
• De annis climactericis et antiqua astrologia, (1648)
• De re militari Romanorum, (1657)

Referències

1. «Claudio Salmasio». Enciclopedia Italiana. Treccani. [Consulta: 11 novembre 2023].
2. Ute Önnerfors, «Salmasius, Claudius (Saumaise, Claude de)». A: Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon vol. 8., columnes 1232-1233. Herzberg: Bautz, 1994. ISBN 9783883090535
3. «Claudio Salmàsio». Enciclopedia Treccani. [Consulta: 11 novembre 2023].
4. «Salmasii». CCUC. Universitats de catalunya. [Consulta: 11 novembre 2023].