Claude Berge

Claude Berge

Biografia
Naixement	(fr) Claude Jacques Roger Berge 5 juny 1926 8è districte de París (França)
Mort	30 juny 2002 (76 anys) 10è districte de París (França)
Formació	Universitat de París (–1953) École des Roches
Tesi acadèmica	Sur une théorie ensembliste des jeux alternatifs  (1953 )
Director de tesi	André Lichnerowicz
Activitat
Camp de treball	Teoria de grafs i combinatòria
Ocupació	matemàtic, informàtic
Ocupador	Universitat de París (1967–2002) International Computing Centre (1965–1967) Universitat de París (1957–1965) Universitat de Princeton (1956–1957) Centre Nacional de Recerca Científica (1952–1956)
Membre de	Col·legi de Patafísica Oulipo
Obra
Obres destacables lema de Berge Fórmula de Tutte-Berge nus de Berge Equilibri de Berge Conjectura de Berge
Estudiant doctoral	Michel Las Vergnas, Pierre Duchet, Frederic Maire, Bernard Roy i Jean-Claude Bermond
Família
Cònjuge	Jane Gentaz
Pares	André Berge   i Geneviève Fourcade
Parents	René Berge, avi patern Antoinette Faure, àvia paterna Félix Faure, besavi
Premis
(1993)  Medalla Euler (1989)  Medalla d'or de l'EURO

Claude Berge (8è districte de París, 5 de juny de 1926 - 10è districte de París, 30 de juny de 2002) va ser un matemàtic francès, aficionat a l'art i la literatura.

Vida i obra

Berge va néixer en una família de polítics i intel·lectuals, entre els quals hi havia un president de la República Francesa, el seu besavi Félix Faure. Va ser escolaritzat en una escola moderna, amb principis pedagògics avançats, l'École des Roches a Verneuil-sur-Avre, on es va interessar tan per l'art i la literatura com per les matemàtiques i la ciència. Finalment va estudiar matemàtiques a la universitat de París, en la qual va obtenir el doctorat el 1953, sota la direcció d'André Lichnerowicz. Des de 1952 va ser investigador al CNRS i el curs 1956-1957 va ser professor de la universitat de Princeton. A partir del seu retorn a França el 1957, va ser professor de la universitat de París, tot i seguir mantenint els vincles amb el CNRS.[1] Els anys 1965-1967 va ser director del Centre Internacional de Computació de Nacions Unides a Roma.[2] Va morir a París l'any 2002.

El 1960 va ser un dels membres fundadors de OuLiPo, entitat amb la qual va publicar algunes novel·les avantguardistes, entre les quals destaca Qui a tué le duc de Densmore? (1994), en la qual es resol un assassinat utilitzant un graf.[3] També va ser durant tota la seva vida un escultor aficionat, col·leccionista d'escultura polinèsia i autor del llibre Sculptures multipètres (1964).[4]

Berge és considerat un dels pares de la teoria de grafs. Va publicar una dotzena de llibres sobre aquesta teoria, alguns de ells força influents.[5] També va produir resultats notables en camps relacionats amb la teoria de grafs, com la combinatòria, la topologia o l'anàlisi operativa.[6]

Referències

1. Rosenstiehl, 2002, p. 7.
2. Ausiello, 2018, p. 24.
3. Toft, 2007, p. 6.
4. Toft, 2007, p. 7.
5. Rosenstiehl, 2002, p. 10-11.
6. Avis i Deza, 2006, p. 2299.

Bibliografia

• Ausiello, Giorgio. The Making of a New Science (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-62679-6. 
• Avis, David; Deza, Antoine «Un des “problèmes plaisans et délectables” de Claude Berge» (en francès). Discrete Mathematics, Vol. 306, Num. 19-20, 2006, pàg. 2299-2302. DOI: 10.1016/j.disc.2005.12.027. ISSN: 0012-365X.
• Rosenstiehl, Pierre «Claude Berge, ses graphes et hypergraphes» (en francès). Mathématiques et sciences humaines, Vol. 40, Num. 160, 2002, pàg. 7-12. DOI: 10.4000/msh.2915. ISSN: 0987-6936.
• Toft, Bjarne. «Claude Berge - Sculptor of Graph Theory». A: Adrian Bondy, Jean Fonlupt, Jean-Luc Fouquet, Jean-Claude Fournier, Jorge L. Ramírez Alfonsín (eds.). Graph Theory in Paris: Proceedings of a Conference in Memory of Claude Berge (en anglès). Birkhäuser, 2007, p. 1-10. ISBN 3-7643-7228-1. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Claude Berge» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Hahn, Gena. «Claude Berge» (en francès). Université de Montreal, 2006. [Consulta: 24 juliol 2023].
• Mehl, Serge. «BERGE Claude, français, 1926-2002» (en francès). Chronomath. [Consulta: 24 juliol 2023].
• «Claude Berge» (en francès). Oulipo. [Consulta: 24 juliol 2023].