Cisma ortodox del 2018
El cisma Moscou-Constantinoble, també conegut com el cisma de l'Església ortodoxa de 2018,[1] va ser un cisma que va començar el 15 d'octubre de 2018 quan l'Església Ortodoxa Russa va tallar unilateralment la plena comunió amb el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble.[2] Això va succeir en resposta a una decisió del sínode del Patriarcat Ecumènic de l'11 d'octubre de 2018, que va confirmar la intenció d'avançar cap a la concessió de autocefàlia (independència) a l'Església Ortodoxa Ucraïnesa, per restablir un stauropegion[3] del Patriarca Ecumènic a Kiev, per revocar el vincle legal de la carta de 1686[4] que va portar a l'Església Ortodoxa Russa a establir la jurisdicció sobre l'Església Ucraïnesa, i per aixecar les excomunions que van afectar el clergat i fidels de dues esglésies ortodoxes no reconegudes a Ucraïna. Aquestes dues esglésies, l'Església Ortodoxa Autocèfala Ucraïnesa (UAOC) i l'Església Ortodoxa Ucraïnesa - Patriarcat de Kiev (UOC-KP), competien amb l'Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Moscou) (UOC-MP) i eren, i encara són, considerades cismàtiques pel Patriarcat de Moscou.[5][6] En el seu sínode, el 14 de setembre de 2018, el Patriarcat de Moscou havia interromput la participació en assemblees episcopals, discussions teològiques, comissions multilaterals i altres estructures que estan presidides o copresidides per representants del Patriarcat Ecumènic. En la seva declaració del 15 d'octubre, l'Església Ortodoxa Russa va prohibir a tots els membres del Patriarcat de Moscou participar en la comunió, el baptisme i el matrimoni a qualsevol església controlada pel Patriarcat Ecumènic.[2] El cisma forma part d'un conflicte polític més ampli que involucra l'annexió de Crimea i la seva intervenció militar a Ucraïna el 2014, així com el desig d'Ucraïna d'entrar com a membre a la Unió Europea i l'OTAN.[7] El 28 de novembre de 2018, el president ucraïnès, Petrò Poroixenko, va declarar que Rússia va provocar l'incident de l'Estret de Kertx per obligar a Ucraïna a declarar la llei marcial i, per tant, evitar que Ucraïna rebés les seves tomos (decret formal) d'autocefàlia.[8][9] Aquest cisma recorda el cisma Moscou-Constantinoble de 1996 sobre la jurisdicció canònica sobre Estònia, que no obstant això es va resoldre després de menys de tres mesos.[10] El doctor en teologia Cyrill Govorun (Regne Unit) de la UOC-MP va argumentar que la ruptura de la comunió entre les esglésies de Moscou i Constantinoble no va constituir un cisma real (com el cisma de 1054), sinó una esquerda o escletxa.[11] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia