Chibuleo
Els chibuleos constitueixen un dels pobles ètnics de la nacionalitat indígena Kichwas de la Serra de l'Equador. La seva principal localitat s'assenteixi en la parròquia Juan Benigno Vela, cantó Ambato, al sud-oest de la província de Tungurahua. HistòriaL'origen del nom es deu a una planta anomenada Chibu que molt abans habitava en aquest lloc i leo prové dels descendents de la cultura panzaleo a la província de Tungurahua del qual són originaris. Chibuleo està format per quatre comunitats: San Francisco, San Alfonso, San Pedro y San Luis. L'Organització de segon grau denominada UNOPUCH (Unión de Organizaciones del pueblo Chibuleo), inclou també a les comunitats de San Miguel, Chacapungo i Pataló Alto. Aproximadament un 95% de la població parla el kichwa i com la seva segona llengua l'espanyol. Organització sociopolíticaL'estructura política del poble Chibuleo està conformada per:
Les lleis comunitàries es plasmen en un document que inclou tots els acords i resolucions adoptades pel congrés comunitari, que es realitza cada dos anys amb delegats triats en cadascun dels sectors o barris de la comunitat. Pràctiques productivesEl poble chibuleo té com a eix productiu l'activitat agrícola, que per la seva ubicació geogràfica per a sembrar productes com a papes, mellocos, ordi, hortalisses i blat de moro, a través del denominat «sistema de quadres». En relació a la ramaderia, es dediquen a la criança de bestiar boví i cavallí i en menor proporció a la criança d'animals domèstics com borregos, chanchos, gallines, cuyes, conills, destinats al consum de la comunitat i als mercats de la província.[1] La Unió d'Organitzacions del poble de Chibuleo, (Unopuch) produeix de manera associativa al voltant de 1.500 litres diaris de llet, proveint a la indústria làctia privada. Activitats financeresDel poble chibuleo han nascut els mentalizadores a crear institucions financeres del sector indígena, mateixes que s'han enfocat a donar suport econòmic a comunitats que no comptaven amb el suport de la banca comercial nacional. Entre les més representatives es troben les Cooperatives d'Estalvi i Crèdit Mushuc Runa, Chibuleo, Ambato, Kullki Wasi, etc. Costums, símbols i creencesEntre les seves festes més significatives es troba l'Inti Raymi, cerimònia andina d'origen incaic en honor del sol, que es realitza cada solstici d'hivern (24 de juny, en l'hemisferi sud) en agraïment de les collites rebudes.[2] Altres celebracions són la Festa de los Caporales, Festa dels Reis Mags i també altres festes religioses d'origen mestís en honor Sant Francwax, Sant Isidre, Sant Pere, Sant Lluís, etc. VestimentaEn relació a la seva vestimenta, les dones vesteixen amb una baieta de color negre amb talls brodats, brusa blanca de màniga curta en la part posterior brodada, anaco negre amb talls brodats, faixa (chumpi) de colors en la cintura, barret blanc, dos tupus, una femella huasca, orelleres de corals vermelles i abillaments metàl·lics daurats; els homes es vesteixen ponxo de color vermell amb talls brodats i dues franges verticals de colors, camisa i pantalons blancs. Pràctiques artístiquesAquest poble canta i balla al so dels pingullos, rondaires, huancas, botzines i actualment hi ha diverses orquestres que entonen música nacional. En el camp de la pintura ha destacat l'artista Sairy Túpac Lligalo Malisa, l'habilitat del qual per a dibuixar i pintar escenes de la realitat indígena actual ho ha portat a exposar a Europa i als Estats Units. Un altre dels artistes és Carlos Gualo, radicat a Espanya. ArtesaniaEls chibuleos realitzen artesanies com, lishtas, bruses brodades a mà, shigras, rebozos, anacos, ponxos i muchikus (barrets), que destinen al consum comunitari, nacional i fins i tot internacional. Líders IndígenesPersonatges com Nazario Caluña Espín + (Tayta Nazario), José Lligalo i Juan Lligalo van ser partícips en la creació d'organitzacions com el Moviment Indígena de Tungurahua, l'ECUARUNARI i la CONAIE.[3] Educació InterculturalEl Poble Chibuleo compta amb la Unidad Educativa del Milenio Chibuleo (Kay Warankapak Tantachishka Yachaywasi Chibuleo).[3] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia