|
Chen Bo'er
Chen Bo'er (xinès tradicional: 陳波兒, xinès simplificat: 陈波儿, pinyin: Chén Bō'ér; Anbu, Chaozhou, Guangdong, 15 de juliol del 1907 - Xangai, 10 de novembre de 1951) va ser una actriu, directora de cinema, guionista, novel·lista, animadora, educadora i revolucionària xinesa, que va impulsar l'establiment de la primera escola nacional de cinema a la República Popular de la Xina.[1] Durant la seua vida va aparèixer almenys en quatre pel·lícules i va tenir un paper protagonista a la primera pel·lícula sonora del país, Taoli Jie.[2] Va ser una estrella de cinema i una pionera del feminisme socialista.[3] El seu nom de naixement era Chen Shunhua (xinès simplificat: 陈舜华, pinyin: Chén Shùnhuá) i va nàixer com a filla de la primera concubina en una família de mercaders acomodats.[4] De jove va tallar-se la cua del cabell, emulant a les soldats de la revolució del 1911.[4] Estudià a Nanjing i Xangai,[4] i va graduar-se a la Universitat d'Art de Xangai, controlada per l'esquerra i on formaria part del primer grup d'actors vinculats al Partit Comunista.[5] Políticament va estar influenciada per Mei Gongyi i Ren Bonsheng, ambdós cadets d'esquerres a l'Acadèmia Militar de Huangpu fins al trencament entre els comunistes i el Guomindang del 1927.[6] El 1931 es casa amb el company de classe Ren Bosheng i es muden a Hong Kong,[1] fugint de la repressió dels nacionalistes contra els esquerrans.[5] Chen va tornar a Xangai el 1934, en principi per a ensenyar anglès, si bé al poc de temps passaria a treballar per al Shanghai Daily i comença a articular les seues posicions feministes.[5] El 1934, esdevé una estrella de cinema en aparéixer a la pel·lícula Taoli Jie.[7] També va aparèixer en unes quantes produccions de caràcter anti-japonés, incloent una dramatització de la Defensa del Magatzem de Sihang i l'Incident del Pont de Marco Polo, ambdues del 1937.[1] El seu marit, Ren Bosheng, treballava per a l'aparell en l'ombra del Partit Comunista Xinès.[8] De caràcter fort, el 1935 va matar un dels seus fills, d'un any, en colpejar-lo.[8] El fet va distanciar a la parella.[8] L'agost de 1937, Chen és acceptada oficialment com a membre del Partit Comunista Xinès.[9] El 1940 va viatjar amb el seu fill de huit anys a Yan'an,[10] on va dirigir pel·lícules amb forts personatges femenins que promogueren els principis Maoistes i serviren per a reclutar dones al partit.[1] També va actuar per als soldats i coordinà una pel·lícula sobre la defensa de Yan'an.[2] El 1947, Zhou Enlai envia a Chen a treballar en l'establiment de la Dongbei Dianying Zhipianchang,[2][11] on treballaria com a directora d'art.[1] Allà escriuria guions i produiria 17 episodis de la sèrie documental Nordest democràtic.[2] Com a part d'aquell newsreel, dirigiria la pel·lícula Huangdi Meng, un migmetratge d'animació amb titelles que representava al dirigent del Guomindang, Chiang Kai-shek, com un titella de l'imperialisme americà.[1] Chen va vore futur en el mitjà i va impulsar la creació d'un departament d'animació en l'estudi, amb Te Wei al càrrec.[1] També treballaria en la fase inicial de la pel·lícula Zhonghua Nü'er.[12] El 1946 s'assabenta que el seu marit s'ha tornar a casar, i un any després ho fa ella amb Yuan Muzhi.[11] El 1949 és destinada a Beijing,[13] on treballaria en el predecessor de l'Acadèmia de Cinema de Beijing,[1] i seria la directora d'art del Central Film Bureau.[13] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
