Charles Plisnier

Charles Plisnier

Biografia
Naixement	(fr) Charles Marie Fernand Plisnier 13 desembre 1896 Ghlin (Bèlgica) ^(en)
Mort	17 juliol 1952 (55 anys) Brussel·les (Bèlgica)
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat Lliure de Brussel·les
Activitat
Ocupació	poeta, novel·lista, assagista, advocat, jurista, polític
Partit	Partit Comunista de Bèlgica (1921–1928)
Membre de	Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees (1949–1952) Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1938–1952) III Internacional (1919–) Socors Roig Internacional
Obra
Obres destacables (1937) Faux passeports ^(en)
Família
Parents	Arthur Bastien, oncle matern Charles Bastien, oncle matern Gustave Bastien, oncle matern Charles Bertin, nebot
Premis
(1937)  premi Goncourt, per l'obra Faux passeports ^(en)

Charles Plisnier (13 de desembre del 1896, Ghlin, Mons - 17 de juliol del 1952, Brussel·les) fou un escriptor belga de Valònia. Fou un comunista de jove i pertanyé breument al moviment trotskista a finals dels anys 20.[1]

Després de passar pel comunisme, es convertí al catolicisme, però continuà sent marxista. Es tornà envers la literatura, tot escrivint sagues familiars contra la societat burgesa. Mariages (1936) tracta de les limitacions de convencions socials; els Meurtres en cinc volums (1939-1941) se centra en un heroi tràgic idealista, Noël Annequin, en la seva lluita contra la hipocresia. El 1937 guanyà el Premi Goncourt per la seva novel·la Mariages i Faux Passeports (narracions on denunciava l'estalinisme en el mateix esperit que Arthur Koestler ho feu anys després), el primer estranger que rebé aquest honor. També fou activista del moviment való.

Referències

1. «Charles Plisnier». Enciclopèdia Britànica. Britannica. [Consulta: 23 desembre 2016].