El seu pare, durant la Revolució francesa, va ser batlle jacobí de Besançon. Durant el Regne del Terror son pare el va deixar a cura de Justin Girod-Chantrans, i amb ell va estudiar anglès i alemany. A Dole, a la regió del Jura, va escriure la primera novel·la, Le peintre de Salzbourg, journal des émotions d'un coeur souffrant, suivi des Meditations du cloître (1803). L'heroi d'aquesta novel·la, Charles, és una variant del tipus del Werther. A Dole, el 1808 es casà amb Désirée Charve. Nodier treballà de secretari de sir Herbert Croft i la seva amiga platònica Lady Mary Hamilton. Durant aquesta època traduí el llibre de Hamilton Munster Village i l'ajudà a escriure La famille du duc de Popoli o The Duc de Popoli, publicada el 1810.[2]
El desembre de 1812 Nodier es traslladà a Ljubljana, aleshores en poder dels francesos, on va ser l'editor de Telégraphe officiel des Provinces Illyriennes, publicat en francès, alemany i italià.[3] Va ser allí on Nodier compongué, el 1812, el primer esborrany de la seva novel·la Jean Sbogar (1818).[4] El 1813 tornà a París. Va ser escollit membre de l'Académie française el 1833, i obtingué la Legió d'Honor.[5] Morí als 63 anys a París.
↑Dahan, Charles Nodier ; édition établie, présentée et annotée par Jacques-Remi. Correspondance de jeunesse. Genève: Droz, 1995, p. 331. ISBN 2600000690 [Consulta: 5 gener 2015].
↑Juvan, Andreja «Charles Nodier in Ilirija» (en slovenian). Kronika: časopis za slovensko krajevno zgodovino. Section for the History of Places, Union of Historical Societies of Slovenia, 51, 2003, pàg. 181.
↑He appears as a chevalier of the Légion d'Honneur on the title page of his Mélanges, 1829.
↑The source for the opera Béatrice by André Messager
Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
Oliver, A. Richard, (1964). Charles Nodier: Pilot of Romanticism (Syracuse, N.Y.: Syracuse University Press).
Loving, M. (2003). "Charles Nodier: The Romantic Librarian". Libraries & Culture, 38(2), 166–188.
Engel, Manfred, (2008). "Literarische Anthropologie à rebours. Zum poetologischen Innovationspotential des Traumes in der Romantik am Beispiel von Charles Nodiers Smarra und Thomas DeQuinceys Dream-Fugue". Komparatistik als Humanwissenschaft, ed. Monika Schmitz-Emans, Claudia Schmitt and Christian Winterhalter (Würzburg: Könighausen & Neumann), 107–116.