Charles Nodier

Charles Nodier

Biografia
Naixement	29 abril 1780 Besançon (Regne de França)
Mort	27 gener 1844 (63 anys) París (Monarquia de Juliol)
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise, 49 ^48° 51′ 46″ N, 2° 23′ 36″ E Grave of Nodier ^(en)
13è Seient 25 de l'Académie française
24 octubre 1833 – 27 gener 1844 ← Jean-Louis Laya – Prosper Mérimée →
Dades personals
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, ficció especulativa, poesia, activitat traductora, filologia i entomologia
Ocupació	periodista, escriptor, traductor, crític literari, assagista, novel·lista, poeta, entomòleg, lexicògraf, bibliotecari, filòleg
Membre de	Acadèmia Francesa (1833–1844) Académie des sciences, belles-lettres et arts de Besançon et de Franche-Comté Académie Celtique
Moviment	Romanticisme
Nom de ploma	Maxime Odin Docteur Néophobus Carlo Nodier
Família
Cònjuge	Désirée Nodier
Fills	Marie Antoinette Menessier-Nodier
Parents	Fanny Tercy, cunyada
Cronologia
29 gener 1844	funeral (Saint-Paul-Saint-Louis ^(en) )
Premis
(1822)  Cavaller de la Legió d'Honor

Jean Charles Emmanuel Nodier (Besançon, 29 d'abril de 1780-París, 27 de gener de 1844)[1] va ser un escriptor francès, introductor del romanticisme dins el conte fantàstic o literatura gòtica i dels relats de vampirs.

Biografia

El seu pare, durant la Revolució francesa, va ser batlle jacobí de Besançon. Durant el Regne del Terror son pare el va deixar a cura de Justin Girod-Chantrans, i amb ell va estudiar anglès i alemany. A Dole, a la regió del Jura, va escriure la primera novel·la, Le peintre de Salzbourg, journal des émotions d'un coeur souffrant, suivi des Meditations du cloître (1803). L'heroi d'aquesta novel·la, Charles, és una variant del tipus del Werther. A Dole, el 1808 es casà amb Désirée Charve. Nodier treballà de secretari de sir Herbert Croft i la seva amiga platònica Lady Mary Hamilton. Durant aquesta època traduí el llibre de Hamilton Munster Village i l'ajudà a escriure La famille du duc de Popoli o The Duc de Popoli, publicada el 1810.[2]

El desembre de 1812 Nodier es traslladà a Ljubljana, aleshores en poder dels francesos, on va ser l'editor de Telégraphe officiel des Provinces Illyriennes, publicat en francès, alemany i italià.[3] Va ser allí on Nodier compongué, el 1812, el primer esborrany de la seva novel·la Jean Sbogar (1818).[4] El 1813 tornà a París. Va ser escollit membre de l'Académie française el 1833, i obtingué la Legió d'Honor.[5] Morí als 63 anys a París.

Victor Hugo, Alfred de Musset i Sainte-Beuve reconegueren estar en deute amb la seva obra, i Alexander Dumas incorporà la seva obra a la seva novelette, La Dame au Collier de Velours. El grup incloïa Alphonse de Lamartine. Nodier admirava apassionadament Goethe, Laurence Sterne i Shakespeare.

Prosper Merimée en va fer una biografia.

Obres

Bust de Charles Nodier per David d'Angers (1845)

Nodier fou un autor molt prolífic. Aquestes són algunes de les obres més destacades:

• Mélanges tirés d'une petite bibliothèque (1829)
• Infernaliana (1822); Smarra, ou les démons de la nuit (1821)
• Trilby, ou le lutin d'Argail (1822)
• Histoire du roi de Bohême et de ses sept châteaux (1830)
• La Fée aux miettes (1832)
• Inès de las Sierras (1837)
• Les quatre talismans et la légende de soeur Béatrix (1838)[6]
• Franciscus Columna (pòstuma)
• Souvenirs de jeunesse (1832)
• Obres completes, en 12 vols. (1832)

Obres de teatre

• Le Vampire (1820), adaptació de The Vampire de John Polidori
• Bertram ou le Pirate (1822), basada en l'obra de Charles Maturin
• Le Monstre et le Magicien (1826), adaptació de l'obra de Mary Shelley Frankenstein.

Referències

1. «Charles Nodier». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Dahan, Charles Nodier ; édition établie, présentée et annotée par Jacques-Remi. Correspondance de jeunesse. Genève: Droz, 1995, p. 331. ISBN 2600000690 [Consulta: 5 gener 2015]. 
3. Juvan, Andreja «Charles Nodier in Ilirija» (en slovenian). Kronika: časopis za slovensko krajevno zgodovino. Section for the History of Places, Union of Historical Societies of Slovenia, 51, 2003, pàg. 181.
4. [1]
5. He appears as a chevalier of the Légion d'Honneur on the title page of his Mélanges, 1829.
6. The source for the opera Béatrice by André Messager

• Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.

• Oliver, A. Richard, (1964). Charles Nodier: Pilot of Romanticism (Syracuse, N.Y.: Syracuse University Press).
• Loving, M. (2003). "Charles Nodier: The Romantic Librarian". Libraries & Culture, 38(2), 166–188.
• Engel, Manfred, (2008). "Literarische Anthropologie à rebours. Zum poetologischen Innovationspotential des Traumes in der Romantik am Beispiel von Charles Nodiers Smarra und Thomas DeQuinceys Dream-Fugue". Komparatistik als Humanwissenschaft, ed. Monika Schmitz-Emans, Claudia Schmitt and Christian Winterhalter (Würzburg: Könighausen & Neumann), 107–116.
• Porée, Adolphe-André. Note sur Auguste Le Prévost et Charles Nodier (en francès). Rouen: L. Gy, 1903.