Celestino Uriarte Bedia

Celestino Uriarte Bedia

Biografia
Naixement	14 maig 1909 Arrasate (Guipúscoa)
Mort	9 novembre 1979 (70 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	polític, militar
Partit	Partit Socialista Obrer Espanyol Partit Comunista d'Espanya
Carrera militar
Branca militar	Eusko Gudarostea i Exèrcit Popular de la República
Conflicte	Guerra Civil espanyola

Celestino Uriarte Bedia (Arrasate, 14 de maig de 1909 - Madrid, 9 de setembre de 1979) va ser un polític i militar basc.

Biografia

Va néixer a la localitat guipuscoana d'Arrasate el 14 de maig de 1909,[1] en el si d'una família obrera. Va treballar en una fosa des dels 14 anys. De jovenet va ser un dels fundadors de les Joventuts Socialistes i de l'Agrupació local del PSOE a Arrasate, així com de la secció local del Sindicat Obrer Metal·lúrgic.[2]

Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les forces lleials a la República. Al juny de 1937 va ser nomenat comandant de la 13a Brigada Basca —pertanyent a l'anomenat «Eusko Gudarostea».[3] Posteriorment a Astúries va ser nomenat comandant de la 194a Brigada Mixta de l'Exèrcit republicà,[4] unitat que va manar fins a la caiguda del Front Nord. Va aconseguir arribar a Barcelona, ciutat on s'afiliaria al Partit Comunista d'Espanya (PCE). Després del seu retorn a la zona republicana va ser nomenat comandant de la 123a Brigada Mixta.[5][a] Al capdavant d'aquesta unitat va intervenir en la batalla de l'Ebre, on va resultar ferit conseqüència dels durs combats.[7]

Cap al final de la contesa va travessar la frontera francesa, traslladant-se posteriorment a l'Uruguai i Xile, on va residir en l'exili.[8] Per ordres del PCE va tornar a l'Espanya franquista, on seria detingut en 1946; trasllat a la presó de Martutene, aconseguiria escapar-se. Temps després va residir en la República Democràtica Alemanya. En 1970 va ser expulsat del PCE,[b] participant posteriorment en la fundació del Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE).[10] Va morir a Madrid en 1979.[c]

Notes

1. Encara que Carlos Engel assenyala que també va manar la 142a Brigada Mixta.[6]
2. Al costat de Uriarte van ser expulsats Enrique Líster, José Bárzana, Luís Balaguer i Jesús Sáiz.[9]
3. Encara que alguna font assenyala incorrectament que va morir a Berlín.[1]

Referències

1. Durán i Ruiz, 2010, p. 403.
2. Garai, 2008, p. 27-28.
3. Engel, 1999, p. 160.
4. Talón, 1988, p. 921.
5. Cabrera Castillo, 2002, p. 462.
6. Engel, 1999, p. 123.
7. Engel, 1999, p. 111.
8. Garai, 2008, p. 107-119.
9. Garai, 2008, p. 354.
10. Garai, 2008, p. 352-354.

Bibliografia

• Cabrera Castillo, Francisco. Del Ebro a Gandesa. La batalla del Ebro, julio-noviembre 1938. Madrid: Almena, 2002. 
• Durán, Francisco. La España perdida: los exiliados de la II República. Diputación provincial de Córdoba, 2010. 
• Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
• Garai, Juan Ramón. Celestino Uriarte. Clandestinidad y resistencia comunista. Tafalla: Txalaparta, 2008. ISBN 978-84-8136-524-5. 
• Talón, Vicente. Memoria de la guerra de Euzkadi de 1936. III. Barcelona: Plaza & Janés, 1988.