ca Cel%C3%ADfers

Celífers
Caelifera
	; Llagost jove
	Acridoidea - Titanacris albipes
Període
	Des del Permià
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Orthoptera
Subordre	Caelifera ; Ander, 1939
Superfamílies
	Tridactyloidea; Tetrigoidea; Eumastacoidea; Pneumoroidea; Pyrgomorphoidea; Acridoidea; Tanaoceroidea; Trigonopterygoidea;

Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes, així com per tenir el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor. Les antenes curtes els diferencia dels membres de l'altre subordre (Ensifera) que les tenen llargues.

Noms comuns

Atès que són insectes molt populars, reben diferents noms segons la contrada, com ara lla(n)gosta (de rostoll), lla(n)gost, lla(n)gostí, llangosto (nord del País Valencià),^[1] saltamartí, saltigó/saltiretxo (Pallars), tallacames (Cullera, Tavernes de la Valldigna), serracames (Almussafes, Sollana), (pa)llagostí (Catalunya del Nord) o tiribriqui (alguerès).^[2] L'insecte semblant a la llagosta però més menut i no saltador és dit lla(n)gostí, saltamartí o cavallet al País Valencià.

Característiques

Les potes posteriors són típicament llargues i fortes, apropiades per saltar. Generalment tenen ales, però només les posteriors són membranoses i els permeten volar, mentre que les davanteres són coriàcies i no són útils en el vol, sinó que protegeixen les posteriors. Les femelles són més grans que els mascles.

Algunes espècies produeixen sorolls audibles, usualment fregant els fèmurs contra les ales o l' abdomen. Si tenen òrgans d'audició, es troben als costats del primer segment abdominal.

Els celífers prenen l'aire a través dels espiracles que es troben als costats de l'abdomen i el tòrax. Els espiracles són l'entrada a un sistema de tubs coneguts com a tràquees i traqueoles, que porten l'aire a les cèl·lules del cos i extreuen el diòxid de carboni.^[3]

Reproducció

Els ous es ponen generalment en una substància escumosa que els protegeix durant la incubació. Típicament el nombre d'ous que pon una femella ronda entre els 1.000 i 10.000.

Filogenia

A partir de seqüències d'ADN de gens ribosomals, s'ha construït la següent classificació filogenètica de superfamílies:^[4]^[5]

Caelifera

	Pyrgomorphoidea

	Acridoidea

Taxonomia

Superfamília Tridactyloidea

Superfamília Tetrigoidea

Tetrigidae

Superfamília Eumastacoidea

Superfamília Pneumoroidea

Pneumoridae

Superfamília Pyrgomorphoidea

Pyrgomorphidae

Superfamília Acridoidea

Superfamília Tanaoceroidea

Tanaoceridae

Superfamília Trigonopterygoidea

Referències

↑ Beltran Calvo, Segura-Llopes. Els parlars valencians. PUV.
↑ «L'Alguerès». XTEC. [Consulta: 16 setembre 2021].
↑ «[http: //www.fao.org/docrep/x5053s/x5053s03.htm Generalitats dels insectes]». Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). [Consulta: 15 setembre 2010].
↑ Flook, P. K. & Rowell, C. H. F. (1998) Inferences about orthopteroid phylogeny and molecular evolution from small subunit nuclear ribosomal RNA sequences. Insect Mol. Biol. 7: 163-178.
↑ Flook, P. K. Klee, S., & Rowell, C. H. F. (2000) Molecular phylogenetic analysis of the basal Acridomorpha (Orthoptera, Caelifera): resolving morphological character conflicts with molecular data. Mol. Phyl. Evol. 15: 345-354.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Celífers

[1] Beltran Calvo, Segura-Llopes. Els parlars valencians. PUV.

[2] «L'Alguerès». XTEC. [Consulta: 16 setembre 2021].

[3] «[http: //www.fao.org/docrep/x5053s/x5053s03.htm Generalitats dels insectes]». Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). [Consulta: 15 setembre 2010].

[4] Flook, P. K. & Rowell, C. H. F. (1998) Inferences about orthopteroid phylogeny and molecular evolution from small subunit nuclear ribosomal RNA sequences. Insect Mol. Biol. 7: 163-178.

[5] Flook, P. K. Klee, S., & Rowell, C. H. F. (2000) Molecular phylogenetic analysis of the basal Acridomorpha (Orthoptera, Caelifera): resolving morphological character conflicts with molecular data. Mol. Phyl. Evol. 15: 345-354.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Celífers