Casa de Sales

Casa de Sales

Dades
Tipus	casa noble
Història
Data de dissolució o abolició	segle XIX

La casa de Sales fou una casa nobiliària de Mallorca que es distingí sobretot al segle xviii i formà part de pacte de les Nou Cases. Desaparegué a final del mateix segle xviii i fou succeïda pels Caro, marquesos de la Romana.[1] Es començà a destacar el segle xv: llavors Bartomeu de Sales lluità contra els corsaris argelins en diverses ocasions, i comencen a aparèixer membres d'aquesta família amb càrrecs de jurats, consellers, batles i veguers per l'estament dels ciutadans. Al llarg dels segles xvi i xvii aconseguí passar a l'estament dels cavallers: el 1569 Gabriel de Sales obtengué un reial privilegi militar, el 1581 Jeroni de Sales fou armat cavaller i el 1612 un altre Jeroni de Sales obtengué privilegi de noblesa.[1] El segle xvii, Antoni de Sala i de Verí es casà amb Agnès de Caulelles i Fuster, i els seus fills heretaren l'antiga casa dels Pacs Fuster, al costat de l'església de Santa Creu de Palma, coneguda posteriorment com a Can Sales, la casa pairal de la família.[2] El 1592, Jeroni de Sala i de Quint comprà al cavaller Miquel Joan de Santmartí unes cases al carrer de Sant Feliu, ampliades el 1743 per Elionor de Sala i de Berga, casal conegut amb el nom de Can Sales Menor. Va pertànyer a la família i fou venut el 1825.[3]

Can Sales Menor, d'estil manierista, es va fer famosa arran de la compra per part del president Jaume Matas i els seus casos de corrupció. La premsa l'anomenà el «palauet» d'en Matas.[4]

El segle xvii entroncaren amb els Caulelles, Fuster, Burgues i Santacília, i n'heretaren els vincles, i així el segle xviii formaren part del pacte de les Nou Cases. Joan Fuster de Sales fou gentilhome de cambra del rei i regidor perpetu de Palma a partir de 1718, i morí el 1751. El seu germà i hereu, Antoni Fuster de Sales (Palma 1690-1764) va ser coronel del Regiment de Milícies Provincials. Però, per manca de descendència de Josep de Sales i Boixadors, succeïren a la família pel matrimoni amb les seves germanes:

• Pere de Verí i Sales, pel matrimoni entre Bàrbara de Sales i Boixadors amb Tomàs de Verí i de Togores.
• Els marquesos de la Romana, pel matrimoni (1801) entre Dionísia de Sales i Boixadors i Pere Caro Sureda.[1]

Bibliografia

• Le Senne, Aina «Introducción al estudio de "Ses nou cases"». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 35, 1977, pàg. 385-394. ISSN: 0212-7458 [Consulta: 29 març 2021].
• Pascual Bennassar, A. «Els Caülls de Marratxí. Un estudio arquitectónico y documental a partir de los pleitos y alianzas de la familia Salas». Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics,, 0, 2000, pàg. 105-135. ISSN: 1885-8600.

Bibliografia complementària

• Per la genealogia de la família: Pascual, Pere; Llabrés, Jaume; Oliver, Manuel; Ollers. Can Salas Major. Arca (Quaderns Arca, núm. 12). 

Referències

1. «Sales». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 51. ISBN 84-8661702-2. 
2. «Can Sala Major». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 45. ISBN 84-8661702-2. 
3. «Can Sala Menor». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 46. ISBN 84-8661702-2. 
4. Solivellas, Margalida «Matas salva el seu "palauet"». TV3, 25-04-2012 [Consulta: 29 gener 2022].