Casa Ramon Vendrell
La Casa Ramon Vendrell o cal Ramon Vendrell és un edifici del municipi de Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. DescripcióÉs un edifici entre mitgeres que es troba al carrer Ample, de planta baixa, dos pisos i terrat. La façana, que recorda elements formals del modernisme centreeuropeu, presenta una composició simètrica a partir de tres portes a la planta baixa que tenen continuació amb les quatre obertures balconeres dels dos pisos. Les obertures centrals dels dos pisos tenen balcó corregut i barana de ferro. Del conjunt compositiu cal remarcar els elements ornamentals: motius florals i antropomorfs a les llindes de les obertures; i un acabament amb frontó el·líptic entre falsos semi-pilars del segon pis, que emmarquen la part principal de la façana. Presenta simulació de línies verticals a l'altura del primer pis.[1] Els elements ornamentals són de pedra artificial. Té un embigat de fusta i persianes enrotllades. El terrat és a la catalana.[1] La decoració es concentra en els pisos superiors, marcada per les línies verticals que flanquegen les obertures de la façana, reforçades pels pinacles del coronament. Els plànols conservats a l'Arxiu Històric de Reus mostren una decoració en la planta de carrer, que no es va arribar a realitzar. A la planta superior, amb un coronament de façana inspirat en la Sezession vienesa, un arc presenta al seu frontó un personatge fantàstic, alat, amb rostre masculí i pits.[2][3] La casa té una planta baixa d'alçada considerable, si es compara amb les cases veïnes, destinada a usos comercials. Les obertures de la segona planta són més grans que les de la planta inferior, cosa poc usual.[3] HistòriaEl propietari de l'edifici, Jaume Ramon Vendrell, el 5 de setembre de 1912, va fer una sol·licitud a l'Ajuntament per a la reforma de dues cases veïnes, que va transformar en un sol immoble. Aquesta reforma va ser aprovada el 6 de setembre de 1912. El projecte era signat per l'arquitecte tarragoní Pau Monguió,[1] tot i que l'obra s'atribueix a Pere Caselles.[3] ![]() Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia