Casa Pelegrí Guarch (Capella de Sant Cristòfor)

Infotaula edifici Casa Pelegrí Guarch
Baixos amb la capella de Sant Cristòfol
Epònim	Cristòfor de Lícia
Dades
Tipus	Capella i edifici residencial
Part de	Muralla romana de Barcelona
Cronologia
1862	construcció, Arquitecte: Pau Martorell i Roig
1899	renovació: capella, Arquitecte: Joan Martorell i Montells
Característiques
Estil arquitectònic	neogòtic: capella arquitectura neoclàssica: casa
Superfície	capella: 5 m²
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Regomir, 7-9
41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 45″ E
Bé amb protecció urbanística
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	1048
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAPC	14297

La casa Pelegrí Guarch és un edifici situat al carrer del Regomir, 7-9 del barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C). Inclou la petita capella de Sant Cristòfor.[1]

Descripció

Es tracta de dos edificis d'habitatges que conformen una unitat arquitectònica. El del número 9, de planta baixa, entresòl i quatre pisos, s'estructura en tres eixos verticals d'obertures amb balconades al primer i segon pis i balcons individuals a la resta. El número 7, de planta baixa, entresol i tres pisos, consta únicament d'un eix d'obertures, i als baixos hi ha la capella de Sant Cristòfor, una petita església d'aproximadament 5 m².[1] A la reixa que hi ha sobre l'entrada figura la data de 1862.

Història

Sembla que la primera capella de Sant Cristòfor estava edificada dintre d'una de les torres del castell del Regomir de la Muralla romana i era de titularitat privada. Tal com testimonien la llinda actual i la petita làpida incrustada a la façana, el 1503 i el 1530 s'hi van fer noves construccions, sempre com a petita capella adossada o situada sobre la torre del Regomir.[2][3]

Dilluns a VIII de Agost MDXXX, lo R.S. Don Joan Miralles, archebisbe de Thessàlia, benehí la primera pedra de la present capella, presents los Magnífichs M. Francesc Climent de Corella, conseller, M. Esteve Fonoll, obrer; y dona LXXX dies de perdó a quants benefactors e LXXX a quants saludaran S. Christòphol

El 1568 s'hi va fer una nova ampliació, atès el creixement de la devoció al sant, i el 1585 la capella fou establerta per Felip II com a seu de la Confraria dels Porters Reials de Catalunya, funcionaris municipals que feien diligències judicials. La capella quedà molt malmesa durant l'ocupació francesa (1808-1814) i per la revolta de 1835, fins al punt que no va ser reoberta al culte fins al 1845.

A finals del segle xviii o principis del xix, la casa del número 7 va ser adquirida pel botiguer de teles Tomàs Llimona, que la llegà a la seva filla Pilar Llimona i Castell, casada amb Josep Martí i d'Estruch, que adoptà el cognom Llimona, i el 1831, el matrimoni va adquirir el número 9.[4] Llimona va morir el 1843, i el 1845 els seus hereus van fer la partició dels béns,[5] i les finques van passar a mans de l'Hospital de la Santa Creu.[4] El 1855, arran de la desamortització de Madoz, van passar a mans de l'Estat i el 1860 van ser venudes en subhasta pública a Pelegrí Guarch i Salom,[4][6] un dels fills del matrimoni entre l'esclavista Pere Guarch i Miralles (1773-1838) i Francesca Salom.[7]

L'octubre d'aquell any, va demanar permís per a remuntar un pis a la casa del número 7, però finalment va desistir, i l'agost de l'any següent va presentar un projecte de reedificació d'ambdues, obra del mestre d'obres Pau Martorell.[8][4] El setembre del mateix any, el promotor Simó Coll i Alzamora, propietari de la casa número 4 del carrer del Regomir i de la volta de Sant Cristòfor, va fer el mateix amb la seva propietat.[9][4] En el transcurs de l’enderrocament aparegueren les restes de la façana d’un edifici públic, recollides en un gravat de Josep Puiggarí i que en aquell moment foren tingudes per les d'un teatre,[10] però que l’opinió actual considera com a part d’un portal monumental del primer recinte, l'anomenada Porta Gèmina.[11] El desembre del 1861, Guarch ja havia pactat amb els obrers i administradors de la capella de Sant Cristòfor fer-se'n càrrec de la nova façana i la cessió d'un espai per a poder engrandir la sagristia, a canvi de poder edificar-hi a sobre. A tal efecte, el gener del 1862 va presentar un segon projecte que incloïa aquest àmbit.[12]

Detall de la façana

Portada de la publicació de 1899 Capilla de San Cristóbal del Regomir, de Josep Puiggarí

El 1899, la capella va ser reformada en estil neogòtic per Joan Martorell.[13] Durant la Guerra Civil espanyola estigué tancada i sofrí alguns desperfectes, però es va poder salvar de la destrucció. Posteriorment, se'n va enderrocar la sagistria, a la qual s'accedia a través dels baixos.[13]

Restes de les termes portuàries de Bàrcino, al subsol del número 9

La casa Pelegrí Guarch va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona per a ampliar el Centre Cívic Pati Llimona, i des de l'any 2012 s'integra dins d'aquest conjunt arquitectònic.[14][13] Aquesta actuació ha permès excavar el subsòl de la parcel·la, on s'han trobat més restes d'època romana (segles i-iv). Per tal de deixar-les a la vista, es va enderrocar una part de la finca i es va construir un nou accés vertical. Pel que fa a la planta primera, disposa d'alguns espais d'interès com la sala destinada a taller de fotografia, amb un sostre de fusta amb aplics daurats, o el taller infantil, amb un sostre de fusta pintada que reprodueix un celatge.[13]

Festa de Sant Cristòfor

Primera benedicció d'automòbils el 1907

Article principal: Festa de Sant Cristòfor

A imitació d'altres països d'Europa, el 1907 va començar la benedicció d'automòbils a la capella el dia 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfor. La pràctica aviat va ser imitada en altres esglésies del país i es manté des d'aleshores.

Vegeu també

• Palau Marc o Gualbes
• Casa Ferran-Civil
• Fàbrica d'indianes de Fèlix Prat
• Casa-fàbrica Espalter
• Carrer de Jovellanos)

Referències

1. «Casa Pelegrín Guarch (inclou capella)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. «La Capella de Sant Cristòfor del Regomir - Josep Capdevila i Soldevila pàgina personal». Arxivat de l'original el 30-11-2020.
3. Puiggarí i Llobet, Josep; Cunill Sala, Josep. Capilla de San Cristóbal del Regomir: reseña histórico-descriptiva. Barcelona: Jose Cunill Sala, 1899. 
4. Caballé, González i Simon, 2005, p. 17.
5. AHPB, notari Domènec Gibert, manual 1.243/17, f. 325-357, 09-10-1845.
6. El Consulror. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 235. 
7. Piqueras, José Antonio. Negreros: Españoles en el tráfico y en los capitales esclavistas, 2021. 
8. AMCB, Q127 Foment 1191 C.
9. «Regomir 4. Expropiació i demolició de l'arc del carrer Regomir, propietat del senyor Simon Coll». Q136 Obres públiques 3/1 2631. AMCB, 1862.
10. Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat. Curial, 1973, p. 183. 
11. Puig i Rodà, 2010, p. 12-13.
12. Caballé, González i Simon, 2005, p. 18.
13. «Pati Llimona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
14. «La ampliación del Pati Llimona de Barcelona destapa 17 metros de muralla romana». La Vanguardia, 14-03-2012.

Bibliografia

• Caballé, Francesc; González, Reinald; Simon, Sara. Seguiment i documentació dels treballs de neteja d’un pany de muralla d’època romana. Lectura de paraments del mur de la cuina del primer pis de la finca núm. 7-9 del carrer Regomir de Barcelona, 27-07-2005. 
• Gea i Bullich, Miquel; Fernández-Gasch, Miquel. Memòria conjunta de les antigues intervencions arqueològiques al Sector del Pati d’en Llimona i els carrers de Regomir i el Correu Vell. Barcelona, el Barcelonès. Alella: Actium, febrero 2012. 
• Mercadé Pié, Gerard «La gestió del patrimoni agrari d’una família noble. L’exemple dels Domènech Martí de Vinebre (segles XVII-XX)». Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 25, 2015, pàg. 181-198.
• Puig, Ferran; Rodà, Isabel. Museu d'Història de Barcelona. Les muralles romanes de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l’evolució dels seus sistemes de fortificació, 2010. 

Enllaços externs

• «Capella de Sant Cristòfol». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.