Casa Jaume Andarió

Infotaula edifici Casa Jaume Andarió
Dades
Tipus	Edifici residencial
Part de	carrer de Sant Pere Més Baix
Construcció	1785
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura neoclàssica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
Localització	Sant Pere Més Baix, 16, Beates, 8 I Volta de la Perdiu, 4
41° 23′ 12″ N, 2° 10′ 36″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	52508
Id. Barcelona	1272

La casa Jaume Andarió és un edifici situat als carrers de Sant Pere més Baix, de les Beates i de la Volta de la Perdiu de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

El 1785, el comerciant Jaume Andarió va demanar permís per a construir un edifici als carrers de Sant Pere Més Baix i de les Beates.[3][4] Posteriorment, va passar a mans de Josep Prat i de Codina, que el 1806 va demanar permís per a reedificar una casa veïna al carrer de les Beates segons el projecte del mestre de cases Pere Barrera, unificant-la amb l'existent.[5]

Casat amb Mercè de Roca i Pi,[6] baronessa de Marmellar, fou succeït pel seu fill Joaquim de Prat i de Roca[7] (1804-1872),[8][9] casat amb Maria Ventura d'Abadal i Cavalleria.[10] El seu fill Josep Maria de Prat i d'Abadal era casat amb Carme de Pastors i de Marenges, i a la seva mort el 1888[11] va deixar com a hereva la seva filla primogènita Maria Josepa de Prat i de Pastors.[12]

Quarteró núm. 29a de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

És una construcció que mostra els esquemes habituals de l'arquitectura urbana de finals del segle xviii: baixos de pedra amb portals d'arc escarser amples, per deixar passar els carruatges, tres pisos amb balcons de llosana de pedra i barana de ferro de volada decreixent en funció de l'altura de les plantes i decoració esgrafiada que cobreix els panys de part de la façana. L'edifici no ha estat gaire reformat i conserva la puresa de la composició original, malgrat d'una posterior remunta sobre la cornisa original, i una modificació en una de les obertures de la planta baixa, la de la dreta des del carrer Sant Pere Més Baix, que originàriament era una finestra i va ser convertida en porta, perdent, així, l'ampit.[2]

El portal principal té gravada a l'arc escarser la data 1785 i serveix d'accés a l'escala que, després d'un tram comú, es bifurca en direcció al principal i a la resta de pisos. Els esgrafiats presenten motius vegetals als marcs de les obertures. En els compartiments centrals, gerros i floreres al primer pis, uns nens sobre peanyes al segon, i altres gerros al tercer. A l'altura de les impostes es dibuixen garlandes sostingudes pels extrems per una espècie de mènsules.[2]

Vegeu també

• La Fontana
• Joaquim de Roca i Batlle
• Vicenç de Roca i Pi
• Joaquim de Roca i Pi

Referències

1. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. «Edifici d'habitatges al carrer de Sant Pere més Baix, 16». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
3. Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1802, p. 248. 
4. «Jaume Andarió. Comerciant. Sant Pere Més Baix i Beates. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa, entresòl, més tres pisos». C.XIV Obreria C-37/1785-36. AHCB, 09-03-1785.
5. «Josep Prat i de Codina. Beates de Santa Caterina. Casa. Enderrocar i reedificar 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-99/1806-042. AHCB, 10-03-1806.
6. Sentencias del Tribunal Supremo en sus salas primera y segunda, 1871, p. 233-242. 
7. «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 19 i 26. AMCB, 1853.
8. «Prat, rambla de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
9. La Imprenta (edición mañana), 19-12-1872, p. 8039. 
10. «María Ventura de ABADAL y CAVALLERIA». geneanet. Martín Rodríguez.
11. AHPB, notari Ignasi Gallissà i Reynés, manual 1.374/98, f. 1353-1463, 15-06-1888. Inventari post mortem de Josep Maria de Prat i d'Abadal.
12. Jurisprudencia civil. Colección completa de las sentencias publicadas por el Tribunal Supremo, tomo 80, 1897, p. 757-766. 

Enllaços externs

• «Casa Jaume Andarió». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.