Casa Dusai

Infotaula edifici Casa Dusai
Dades
Tipus	Palau
Part de	Muralla romana de Barcelona
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït i renovat
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Regomir, 6, 8 i 8 bis i Ataülf, 9
41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 45″ E

La Casa Dusai fou un palau situat al carrer del Regomir de Barcelona, actualment desaparegut.

Història

Construcció i esplendor

El carrer del Regomir se situava al final del decumanus de Bàrcino, just sobre el castellum que tancava la ciutat romana per la part de mar, en un portal que sembla que es mantingué fins al segle xiii.[1] Els anys 1236 i 1263 consta que Berenguer Durfort hi comprà diverses cases, i el 1303, la seva filla Guillemona era casada amb Barceló Dusai, membre d'una de les famílies mercantils més riques de la ciutat i que donà nom al palau.[2] L'hereu de Guillemona fou el seu fill Guillem Pere Duday i Durfort, succeït pel seu fill Eimeric.[2]

Sembla que durant el segle xvi es va reconstruir la casa amb un pati esplèndid a dos nivells, amb colunmes jòniques les del primer i corínties les del segon, i pedestals decorats amb trofeus romans.[3] L'obra ha estat atribuïda a l'escultor Damià Forment, tot i que autors com Duran i Sanpere ho han posat en dubte.[2]

A finals del segle xviii, era un dels palaus més destacats de Barcelona, com es recull en el Viage de España d'Antoni Ponç (1772-1794):

«

La casa Dusai en la calle llamada del Regomir se empezó a labrar con magnificiencia, según parece, á principios del siglo XVI. Lo manifiestan bien las columnas que corresponden á las galerías de la mitad del patio en el primero, y segundo alto, aquellas de orden jonico, y estas del corintio, sobre pedestales con baxos relieves de trofeos.[4]

»

Enderrocament i reedificació

L'any 1854, Maria Francesca de Dusai i de Fivaller (1802-1854), segona marquesa de Monistrol d'Anoia,[5] va sol·licitar permís per a enderrocar el vell palau. En morir aquell mateix any, va ser el seu fill Josep Maria Escrivà de Romaní i Dusai (1825-1890), tercer marquès de Monistrol i baró de Beniparell, Argeleta i Prullans,[6] qui el faria efectiu entre finals del 1854 i principis del 1855.[7] El marquès en va establir en emfiteusi una parcel·la de 35 pams d'amplada al llauner Pere Marsal i Pujol,[8] que hi tindria un magatzem,[9] i una altra de 30 pams a Josep Fargas i Bertran i la seva esposa Maria Àngela Vilalta.[10] El mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre hi projectà tres cases: la del marquès (actual número 6),[11] la de Marsal (actual número 8 bis),[12][13] i la de Fargas (actual número 8).[14]

Retrat de Josep Maria Escrivà de Romaní i Dusai

Vegeu també

• Palau del Marquès de Monistrol (Barcelona)
• Parc de la Torreblanca

Referències

1. Hernández-Gasch, 2008, p. 4.
2. Hernández-Gasch, 2008, p. 5.
3. Jiménez Zamora, Jordi. Tres novetats i una polèmica. Notícia de tres conjunts monumentals procedents del Palau de la Torre Blanca. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), juny 2016. 
4. «Viage de España, ó Cartas, en que se da noticia de las cosas mas apreciables, y dignas de saberse que hay en ella. Tomo XIV, Carta primera, §84» p. 41-42, 1787.
5. «Fca. de Dusay y Fivaller». geneanet. María del Pilar de Olivar Vivó.
6. «José-María de Escrivá-de-Romaní y Dusay». geneanet. María del Pilar de Olivar Vivó.
7. Hernández-Gasch, 2008, p. 6.
8. AHPB, notari Manuel Lafont i Tomàs, manual 1.254/36, f. 105-110, 31-07-1855.
9. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 183, 291, 346. 
10. AHPB, notari Manuel Lafont i Tomàs, manual 1.254/36, f. 110-115v, 31-07-1855.
11. AMCB, Q127 Foment 790 C, 01-04-1855.
12. AMCB, Q127 Foment 799 C, 20-04-1855.
13. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 168, 172. 
14. AMCB, Q127 Foment 827 bis C, 02-11-1855.

Bibliografia

• Costa Trost, Margarita. La rehabilitació com actitud projectual. El cas del Regomir (tesi doctoral). Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, març 2007. 
• Hernández-Gasch, Jordi. Intervenció arqueològica als carrers Regomir 6 - Ataülf 9. Actium. Arqueologia i patrimoni, juny 2008.