Casa-fàbrica Vermell-Martí

Infotaula edifici Casa-fàbrica Vermell-Martí
Interior de l'antiga Brasserie Flo
Dades
Tipus	Edifici residencial i fàbrica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
Localització	Jonqueres, 10
41° 23′ 18″ N, 2° 10′ 27″ E
Plànol

La casa-fàbrica Vermell-Martí és un edifici situat al carrer de Jonqueres, 10 de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]

Història

El 1779, els monjos del convent de Sant Francesc de Paula van establir en emfiteusi un terreny a Anna Maria Miquel i Darrer (filla del botiquer de teles Josep Miquel i Salas i casada amb Antoni Amat i Pont),[2] al mercader de sedes Tomàs Llimona i al comerciant Pere Vermell (vegeu casa-fàbrica Vermell-Franquesa),[3] amb l'obligació d'invertir un mínim de 3.000 lliures barcelonines en la seva millora.[4][5] Tot seguit, aquests hi van fer construir una fàbrica,[6] on sembla que hi va intervenir el fuster Magí Enrich (vegeu casa-fàbrica Enrich).[7][3] El 1788, Vermell va demanar permís per a posar-hi baranes de ferro als balcons.[8]

Anna Maria Miquel devia morir durant aquests anys, i la seva participació va ser heretada per la seva filla Josepa Amat i Miquel,[9] casada amb el comerciant Josep Francesc Mornau.[3] Probablement fou el matrimoni Mornau-Amat qui va instigar la dissolució de la companyia i la divisió dels béns el 1793, per la qual la fàbrica del carrer de Jonqueres va quedar en mans de Tomàs Llimona.[10][5][3]

El seu gendre Josep Llimona de Martí i Estruch va morir el 1843,[3] i segons el repartiment de béns fet el 1845, la fàbrica passà a mans de Jacinta Cardeñas i Foraster, vídua de Tomàs de Martí i Estruch, i del seu fill Josep de Martí i Cardeñas[11][5] En aquesta època, hi havia la fàbrica de teixits de cotó (després de cotó i mescla) de Josep Lladó i Cia, que compartia les instal·lacions amb altres fabricants[12][13][14][15] i fou continuada pels seus fills,[3] entre els quals hi havia Vicenç Lladó.[16]

Ja al segle xx, s'hi va instal·lar el despatx i magatzem de Ramon Senesteva i Anglès, que el 1914 muntà una fàbrica a Manlleu i el 1945 adquirí la propietat a Concepció de Martí per 875.000 pessetes.[17][3] El 1997 s'hi va realitzar una rehabilitació integral segons el projecte de l’arquitecte José Luís Sayos del Castillo, amb la subdivisió de l'antic espai fabril en lofts, als quals s'accedeix a través del pati.[3]

Quarteró núm. 44 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també

• Casa-fàbrica Amat-Llopis
• Fàbrica d'indianes de Fèlix Prat
• Palau Mornau
• Casa Ferran-Civil
• Casa del carrer de Basea 8-10

Referències

1. «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. «Ana Maria Miquel i Darrer». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
3. Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
4. AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/52, f. 540v-552, 14-5-1779.
5. AHPB, notari Domènec Gibert, manual 1.243/21, f. 325-357, 9-10-1845.
6. «Tomàs Llimona. Nostra Senyora Jonqueres. Mercader de Teles. Construir un edifici. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-20/1779-124. AHCB, 07-07-1779.
7. Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, 1991, p. 141-142. ISBN 848710407X. 
8. «Pedro Vermell. Comerciant. Jonqueres. Casa. Posar ferros als balcons». C.XIV Obreria C-49/1788-230. AHCB, 23-10-1788.
9. «Josefa de Amat i Miquel». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
10. AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch, 18-11-1793.
11. «Casa-fàbrica Vermell-Martí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
12. Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 34, 57, 59. 
13. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 131, 178, 315, 316. 
14. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 140, 240. 
15. Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 82, 392, 448, 697, 813, 815, 858, 1048, 1049, 1057, 1058, 1062, 1064. 
16. «Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración» p. 734, 1883.
17. AHPB, notari Estanislao de Iglesia Huerta, 27-11-1945.

Bibliografia

• Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 188-193. ISBN 978-84-9156-216-0.