|
Casa-fàbrica Subirà-Obiols
La casa-fàbrica Subirà-Obiols és un edifici situat al carrer de Sant Pere més Alt, 17 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] HistòriaEl 1761, Antoni Subirà va adquirir una casa al carrer de Sant Pere Més Alt al costat de la seva, i el 1762 va fer reedificar el conjunt.[2][3] El 1842, la seva descendent Agustina Subirà va establir la finca en emfiteusi al comerciant Ramon Obiols,[4] amb la imposició d'un cens de 1.120 lliures anuals i l'obligació d'invertir-hi en millores la quantitat de 2.500 lliures.[5][6] El 1844, Obiols, que hi tenia una filatura de cotó,[7] va demanar permís per a remuntar-hi un tercer pis per a obrador i instal·lar-hi una màquina de vapor de 25 CV, segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[8][9] El 1845 va establir un conveni amb el seu veí Joaquim Sancho, propietari del núm. 19, sobre les servituds a l'entorn d'un pati que es trobava entre ambdues propietats i on havia un repartidor d'aigua.[10] A la seva mort, la finca fou heretada per Francesc Obiols, que el 1853 la va vendre a Lluís Aranyó i Parera, Ramon Sala i Brugués i Antoni Faura i Aranyó per 30.000 lliures.[11][12] En aquell moment, hi havia com a llogaters la societat Carreras i Plandolit, que ocupava els baixos, part del primer pis i les quatre «quadres», i els germans Josep i Marià Junoy, que ocupaven la resta del primer pis, el segon i l'obrador del tercer pis.[13][14] Aquests darrers hi fabricaven mocadors i armilles[15][16] i es van presentar a l'Exposició de Barcelona del 1860: «245.* SS. JUNOY HERMANOS, Barcelona calle Alta de San Pedro, núm. 17. Presentaron una muy buena pañolería de lana y mezcla, tejida y bordada, de varias clases. Chalequería de mezcla, y piqué de varias clases.»[17] Per altra banda, Ignasi Carreras hi tenia una filatura d'estam,[18] i el 1869 va presentar una sol·licitud per a legalitzar les dues caldereres de vapor.[19][20] A finals del segle xix i principis del xx, hi havia la fàbrica de filats i trenyelles de Casimir Faura i Aranyó i Fill.[21][22] El 1919, i després de diverses herències a les famílies dels propietaris, la finca fou adquirida per Albert Fontana.[23] El 1926, els Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, propietaris del veí col·legi Comtal, van adquirir-ne la part posterior, i el 1952, la resta.[23] El 2007, arran del projecte d'hotel promogut pel Consorci del Palau de la Música, la finca passà a mans de la cadena Olivia Hotels (vegeu Cas Hotel del Palau).[7] DescripcióEs tracta d'un edifici de planta baixa i tres pisos amb tres façanes: la principal del carrer de Sant Pere Més Alt, la de l'antic carreró de l'Hort d'en Favà, i la que s'obre a una androna on havia hagut un repartidor d'aigües.[1] La composició de la façana principal s'estructura en tres eixos verticals d'obertures, matisats per les impostes que delimiten les plantes. A la planta baixa hi ha quatre portals d'arc escarser, entre els quals destaca l'entrada principal amb portalons de fusta i guardarrodes, i tot un seguit de motllures i una voluta amb motius vegetals a la llinda.[1] Als dos primers pisos hi ha balcons de volada decreixent, ampitats al tercer, tots amb baranes de ferro.[1] Les obertures tenen emmarcaments de pedra de Montjuïc i guardapols, probablement de pedra artificial.[1] El parament és a base d'estuc especejat en franges horitzontals abuixardada als baixos; per sota de la imposta que separa el primer pis, hi ha una sanefa esgrafiada amb motius vegetals; als pisos superiors, l'estuc imita carreus de pedra amb textura llisa.[1]  Vegeu tambéReferències
Bibliografia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
