Cas de La Manada
El cas de La Manada és el nom pel qual es coneixen els successos relacionats amb el cas de violació en grup esdevingut a Pamplona (Navarra, Espanya) a la matinada del 7 de juliol de 2016, durant les festes de Sant Fermí. Un grup de cinc homes van violar una jove de divuit anys en un portal al centre de la capital navarresa.[1][2][3] Els acusats, entre ells, un membre de l'exèrcit Espanyol i un altre membre de la Guàrdia Civil, van produir gravacions, a part de diferents conversacions mantingudes per les xarxes socials on parlaven de voler realitzar una violació el dia 7 de juliol.[4] El cas va despertar una gran onada d'indignació que va veure's reflectida en nombroses manifestacions i actes públics de protesta i denúncia feminista.[5][6] El 5 de desembre de 2018 el Tribunal Superior de Navarra va confirmar la condemna a 9 anys de presó als 5 autors del delicte d'abús sexual.[7] En la sentència definitiva dictada el 21 de juny de 2019 el Tribunal Suprem va elevar a 15 anys la pena de presó perquè considera que els acusats van perpetrar almenys 10 violacions i no una sola agressió sexual continuada.[1] CronologiaDesprés de gairebé tres anys de l'inici del cas, el juny de 2019 es donà a conèixer la sentència contra els cinc homes acusats d'haver violat a una jove als Sanfermines de 2016, els membres de la Manada. La peça principal del cas eren els vídeos que els joves van gravar durant la presumpta violació. 96 segons d'imatges d'un total de set vídeos que van ser analitzats de forma exhaustiva. D'aquestes gravacions i dels testimonis es va anar conformant un relat cronològic del cas que va ser assentat pel que sortiria publicats als mitjans de comunicació.[8][9][10] 7 de juliol 2016 - 3:00 AM. La denúncia
7 de juliol 2016 - 10:30AM 9 de juliol 2016. La detenció-Imputació de cinc delictes
9 de juliol 2016. Imputació de cinc delictes. Presó pels cinc
8 d'agost 2016. Presó pels cinc
Setembre 2016. Presó provisional
Octubre 2016. Nou cas
Desembre 2016. Balanç de l'any
Abril 2017. S'obre el judici oral
Maig 2017. La Fiscal demana 22 anys de presó
Setembre 2017. Segueixen en presó
16 de novembre 2017. Comença el judici
17 de novembre 2017. Yo sí te creo
27-28 de novembre 2017. Les conclusions, a porta oberta
28 de novembre 2017. Vist per a sentència
26 de abril 2018. La sentència
21 de juny 2018. Els acusats eludeixen la pena de presó
21 de juny 2019. El Tribunal Suprem condemna als cinc acusats per un delicte continuat de "violació".
Implicats i sentència judicial- José Ángel Prenda: Nascut a Sevilla el 25 de desembre de 1989, sense ofici conegut i membre de la penya ultra del Sevilla C.F Biris Nort. Tenia antecedents previsa a la detenció per aquest cas, per la seva participació en una baralla multitudinària amb una altra penya radical de Sevilla. Fou condemnat a dos anys de presó en 2011. Els seus amics li diuen "el Gordo". És considerat el líder de la manada. Aquest va ser el primer a parlar amb la víctima i el que va aprofitar que una veïna entrava a un portal per entrar al darrere. - Alfonso Jesús Cabezuelo: Nascut a Sevilla el 20 de novembre de 1988, és el més gran de la manada. Treballa com a soldat en la Unitat Militar d'Emergències (UME) de Sevilla. Té tatuada la gargamella d'un llop al peu i el lema del grup "El poder del lobo reside en la Manada". També formava part dels Biris i té antecedents per lesions, tumults i desordre públic per participar en enfrontaments amb altres ultres. Va ser un dels que va gravar amb el seu telèfon mòbil imatges dels fets, però les va esborrar. També se'l va imputar pel cas de Pozoblanco, aquest va ser descobert després d'aquest cas, quan van revisar els continguts dels seus mòbils es van trobar un vídeo on apareix Cabezuelo com a principal protagonista, manotejant a una noia que semblava inconscient que a les hores tenia 21 anys i va denunciar. - Ángel Boza: Nascut el 17 d'octubre de 1991 a Sevilla. És el menor del grup i el més nou, el seu viatge a Pamplona anava a ser la seva iniciació en el grup, és l'únic que no estava ficat al grup de Whatsapp "La Manada", la seva relació amb el grup es dona gràcies a la seva amistat amb el Prenda. Així i tot també té antecedents, per robatori amb força, conduir sota els efectes de l'alcohol i les drogues i per negar-se a fer els tests. Va ser ell qui feia petons agafant a la víctima davant del portal i qui la va emputjar a l'interior quan van aconseguir accedir-hi. - Jesús Escudero: Nascut el 26 de juny de 1990 a Sevilla. Treballa de perruquer a la presó, ja que tenia aquest ofici abans d'entrar, i a diferència dels seus companys no té antecedents penals. Té tatuada la petjada d'un llop a un dels costats, aquest tatuatge a part del rellotge que portava aquell dia van ser claus per identificar els culpables l'endemà. Del seu mòbil es va extreure un dels sis vídeos de 96 segons de durada, l'acusat afirma que no ha violat a ningú que ell odia els violadors, que a la seva parella la van violar quan tenia 14 anys i defensa que el que va succeir va ser sota el consentiment de la víctima. - Antonio Manuel Guerrero: Nascut el 1989, es troba a la presó militar d'Alcalá Meco. Un auto del tribunal va prohibir la publicació durant el judici de la seva identitat i dades personals, així i tot sabem que és membre de la guàrdia civil, que fou suspès de les seves funcions al desembre de 2018, que mentre va estar en actiu solia fer-se càrrec de denúncies sobre maltractament i violència de gènere, i que també està encausat per perpetrar el suposat abús sexual a una altra jove a l'interior d'un cotxe durant les festes de Pozoblanco de 2016.[12][13] Del seu mòbil es van extreure cinc dels set vídeos que es van gravar i és el responsable del robatori del mòbil a la víctima que sembla l'únic delicte del qual es declara culpable. La decisió final del Suprem sobre el cas, resolta al juny de 2019, el condemna a dos anys més que la resta d'acusats (17 anys) pel robatori amb intimidació del mòbil de la víctima, a més a més del delicte continuat de violació. Al maig de 2018 des de presó va escriure una carta que diu que s'hauria de prohibir dir el seu nom i mostrar fotos seves segons una interlocutòria de l'Audiència Provincial. També agraïa el suport de forocoches i burbuja.info.[14] Casos similarsJutges que posen en dubte l'actitud de la víctima o que creen versions rocambolesques dels acusats. També en alguns casos, la pressió social va aconseguir canviar les sentències. El jutge Robin Camp, li va plantejar a una jove que va denunciar haver estat violada "Per què simplement no va mantenir els genolls junts?". El magistrat va desestimar el cas després d'afegir que hauria hagut prou amb moure la pelvis o haver-se assegut en un lavabo per haver evitat l'agressió. La víctima va quedar encara més traumatitzada, mentre les autoritats van trigar 15 mesos a destituir el jutge Camp.[15] La sentència que va absoldre Ehsan Abdulaziz. Aquest milionari saudita va ser absolt per un tribunal britànic d'un cas de violació contra una jove. L'acusat assegura que va caure accidentalment sobre la víctima i que la va penetrar "sense voler". El jutge va creure aquesta versió. Una altra decisió molt polèmica va ser la sentencia contra el nedador Brock Turner. L'esportista va ser sorprès mentre abusava d'una dona inconscient en una festa després d'una borratxera. Els 14 anys de pena que demanava la Fiscalia van quedar reduïts a 6 mesos de presó i tres anys de llibertat condicional.[16] No obstant això, sentències considerades injustes han aconseguit ser revocades, com la del també nord-americà Austin Smith. Al 2013 va ser acusat de violar en repetides ocasions a una noia, la seva condemna de 35 anys va ser commutada per cinc anys de llibertat vigilada.[17] La mobilització popular liderada per la seva víctima va aconseguir que Smith tornés a la presó a complir íntegrament la seva pena. Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia