| I.
Doctrina. Principis generals.
- “La Conferència ha escoltat l'exposició dels principis generals i de les doctrines relatives a la protecció de monuments. Es constata que, fins i tot en la diversitat dels casos especials als que poden respondre solucions particulars, predominen en els diversos Estats representants una tendència general a abandonar les restitucions integrals i evitar els riscos mitjançant la institució de manteniments regulars i permanents tendents a assegurar la conservació dels edificis. En el cas en què una restauració aparegui com indispensable a causa de la degradació o destrucció, es recomana respectar
l'obra històrica i artística del passat, sense proscriure l'estil de cap època.
- La conferència recomana mantenir, quan sigui possible, l'ocupació dels monuments que asseguri la seva continuïtat vital, tenint en compte, però, que la nova destinació sigui tal que respecti el caràcter històric i artístic.”
En el primer article podem observar l'aproximació del
document a les teories de la restauració científica de Boito i Giovannoni, prevaldrà la
conservació preventiva i el manteniment davant la restauració, que serà
utilitzada només com a últim recurs.
II.
Mesures administratives i legislatives relatives als monuments històrics.
“ La
Conferència ha escoltat l'exposició de mesures legislatives orientades a
protegir monuments d'interès artístic, històric o científic pertanyents a
diferents estats. Ha aprovat unànimement la tendència general que consagra
aquesta matèria un dret de la comunitat contra l'interès privat.
Ha
constat com la diferència entre aquestes legislacions prové de la dificultat de
conciliar el dret públic amb el dret dels particulars i, en conseqüència, tot i
aprovant la tendència general, estima que han de ser apropiades a les
circumstàncies locals i l'estat de l'opinió pública, de manera de trobar la
menor oposició possible i de tenir en compte els sacrificis que els propietaris
pateixen en l'interès general.
Emet
el vot perquè en cada Estat l'autoritat pública sigui investit del poder de
prendre mesures de conservació en cas d'urgència. Augura en fi, que l'Oficina
Internacional de Museus Públics tingui al dia un registre comparatiu de les
legislacions de cada Estat sobre aquest tema.”
Apareix un primer reconeixement internacional de la
“funció social de la propietat” i
l'obligació del propietaris d'acompliment d'un règim específic, el patrimoni
col·lectiu comença a prevaler davant de la propietat privada. Aquests tipus de
legislacions eren inexistents en els estats participants, així, les recomanacions
de la Carta d'Atenes van significar
un primer pas en la protecció i difusió del patrimoni.
III.
Enriquiment estètic dels monuments antics.
“ La
Conferència recomana respectar en la construcció dels edificis el caràcter i la
fisonomia de la ciutat, essencialment, en la proximitat de monuments antics,
casos per als quals l'ambient ha de ser objecte d'atenció particular. Igual
respecte s'ha de tenir, per aquelles perspectives particularment pintoresques.
També
poden ser objecta d'estudi les plantacions i ornaments vegetals adjunts a certs
monuments o grups de monuments, per conservar el caràcter antic.
Es
recomana sobretot la supressió de publicitat, de superposició abusiva de pals i
fils telegràfics, d'indústria sorollosa i invasora, en proximitat dels
monuments.”
Encara que només es promogui una protecció de l'entorn
immediat del monument i encara no apareguin nocions com centre històric, podem observar per primer cop un reconeixement i
una voluntat de salvaguarda de l'ambient del monument, aquest respecte a
l'entorn que apareix en l'article va ser la codificació internacional d'un dels
principis de Gustavo Giovannoni.
IV.
Restauració de monuments.
“Els
experts van escoltar diverses comunicacions referides a l'ús de materials
moderns per a la consolidació de monuments antics. Aproven l'ús assenyat de
tots els recursos de la tècnica moderna, i especialment del ciment armat.
Ells
expressen el parer que ordinàriament aquests mitjans de reforç han de ser
dissimulats per no alterar l'aspecte i, el caràcter de l'edifici a restaurar, i
recomanen la seva utilització especialment en els casos en què permeten
conservar els elements in situ, evitant els riscos del desarmat i la
reconstrucció.”
La restauració mimètica o l'ocultació d'aquests
mitjans de reforç, és el punt que més controvèrsia genera actualment. El motiu
d'aquest rebuig és la possibilitat que les actuacions, amb l'afany de
dissimular l'afectació estètica en el monument, puguin convertir-se en intervencions creatives, un factor que
s'allunya de les convencions de la restauració científica.
V.
Deteriorament de monuments antics.
“La
Conferència constata que en les condicions de la vida moderna, els monuments es
troben sempre més amenaçats pels agents externs; i, tot i no podent formular
regles generals que s'adaptin a la complexitat dels casos, recomana:
1) La col·laboració en cada país dels conservadors de
monuments i els arquitectes amb els representants de les ciències físiques i
químiques i naturals per arribar a resultats que assegurin sempre major
qualificació.
2) La difusió, per part de l'Oficina Internacional de
Museus, de tals resultats, mitjançant notícies sobre els treballs empresos en
els diversos països i publicacions regulars.
La
Conferència, en resguard de la conservació de l'escultura monumental, considera
que, l'exportació de les obres del context per al qual van ser creades, s'ha de
considerar en un principi inoportuna. Recomana, a títol de precaució, la
conservació dels models originals quan encara existeixin, i l'execució de calcs
quan aquests faltin.”
La cooperació interdisciplinària va ser una de les
novetats que plantejà la Carta, la
fórmula d'investigació amb un caire multidisciplinari que esdevé a una
aproximació més completa i científica a les realitats del monument, i és un
dels molts punts del document que continuen gaudint de vigència. La crítica a
l'exportació de parts de la peça monumental, freqüent en molts moments de la
història i significativa en el context de redacció de la Carta, la ciutat d'Atenes, va
ser plasmada per primer cop en un document internacional.
VI.
La tècnica de la conservació.
“La
Conferència constata amb satisfacció que els principis i les tècniques
exposades en les diferents comunicacions particulars s'inspiren en una
tendència comuna, és a dir quan es tracta de ruïnes, s'imposa una conservació
escrupolosa i quan les condicions ho permeten, és una bona solució posar al seu
lloc els elements originals trobats (anastilosis), i els materials nous
necessaris a aquest fi hauran se ser sempre recognoscibles.
Quan
la conservació de ruïnes trobades en una excavació fos impossible, serà
aconsellable, abans que abandonar-les a la destrucció, enterrar novament, després
d'haver fet les anàlisis precises.
És
evident que la tècnica de l'excavació i la conservació de les restes imposen la
estreta col·laboració entre arqueòleg i arquitecte. Quant a altres
monuments, els experts reconeixent que cada cas es presenta amb un caràcter
especial, estan d'acord en aconsellar, abans de cada treball de consolidació o
de restauració parcial, una indagació escrupolosa dels mals als quals s'ha de
buscar remei. Es reconeix que cada cas necessita ser tractat de forma
individual.”
En aquest article s'hi torna a observar els eixos
principals de la restauració científica que la Carta va adoptar, la conservació i la documentació, la cooperació
interdisciplinària esmentada en l'article V, i per primer cop, una tímida
intenció de retorn de les peces exportades o separades del monument.
VII.
La conservació de monuments i la col·laboració internacional.
“ a)
Cooperació tècnica i moral
La
Conferència, convençuda que la conservació del patrimoni artístic i arqueològic
de la humanitat, interessa a tots els Estats tutors de la civilització, augura que
els Estats es prestin sempre una col·laboració cada vegada més estreta i
concreta per afavorir la conservació dels monuments d'art i d'història; estima
altament considerable que les institucions i grups qualificats, sense atacar el
dret públic internacional, puguin manifestar el seu interès per la salvaguarda
de les obres mestres en les quals la civilització ha trobat la seva màxima
expressió i es troben amenaçades; emet el vot perquè les peticions, a aquest
efecte, siguin sotmeses als organismes de cooperació intel·lectual, després
d'indagacions fetes per l'Oficina Internacional de Museus i benèvola atenció
dels Estats. Correspondrà a la Comissió Internacional de la Cooperació Intel·lectual,
després de les investigacions realitzades per l'Oficina Internacional de Museus
i després d'haver recollit dels seus organismes locals la informació pertinent,
pronunciar-se sobre passos a complir i sobre el procediment a seguir en cada
cas particular.
Els
membres de la Conferència, després d'haver visitat, en el curs de la seva tasca
i del viatge d'estudis posteriors, alguns dels principals llocs d'excavació i
monuments de l'antiga Grècia, per unanimitat reten homenatge al govern
hel·lènic, que des de fa molts anys ha acceptat la col·laboració d'arqueòlegs i
especialistes de tots els països. Han vist, en això, un exemple que no fa més
que contribuir a la realització dels fins de cooperació intel·lectual, la
necessitat dels quals es va mostrar tan vital en el curs dels seus treballs.
b)
El paper de l'educació.
La
Conferència, profundament convençuda que la millor garantia de conservació dels
monuments i obres d'art ve de l'afecte i del respecte del poble, i considerant
que aquests sentiments poden ser afavorits per una acció apropiada dels poder
públics, emet el seu vot perquè els educadors tinguin al seu càrrec habituar a
la infància i la joventut a abstenir-se de tot que pugui degradar els monuments
i els indueixi a entendre el significat i l'interès per la per la protecció
dels testimonis de cada civilització.
c)
Valor de la documentació internacional.
La
Conferència emet el vot perquè:
1) En els diferents Estats les institucions creades o reconegudes
per a aquestes finalitats publiquin un inventari dels monuments històrics
nacionals acompanyat de fotografies i notícies sobre ells.
2) Cada Estat creï un arxiu, on es conservin els
documents relatius als propis monuments històrics.
3) Cada Estat dipositi còpies de les seves publicacions
sobre els monuments històrics o artístics en l'Oficina Internacional de Museus.
4) L'Oficina Internacional de Museus dediqui en les seves
publicacions alguns articles als procediments i mètodes de conservació de
monuments històrics.
5) L'Oficina estudií la millor forma de difusió i utilització de la informació així centralitzada.
|
