Carpaccio

Carpaccio

Característiques
Epònim	Vittore Carpaccio
País d'origen	Itàlia
Creador	Giuseppe Cipriani
Data de creació	1950
Gastronomia	gastronomia d'Itàlia
Detalls
Tipus	gastronomia d'Itàlia, plat de carn crua i plat de vedella
Ingredients principals	carn de bou

Un carpaccio és un plat preparat amb filets de carn o de peix llescats molt prims, crus, amanits amb oli d'oliva, suc de llimona i altres ingredients.[1] Tot i ser un manlleu de l'italià, l'Societat Catalana de Terminologia ha decidit que no cal cap marcatge gràfic com ara cometes o cursiva.[2] L'adaptació catalana *carpatxo es fa servir, però encara no és reconeguda.

Un carpaccio de carn de vedella

A Europa es va començar a popularitzar a mitjan segle xx. El nom prové de Giuseppe Cipriani, propietari del Harry's Bar de Venècia[3] que va preparar el plat per una client, la famosa contessa Amalia Nani Moncenigo,[4] a qui els metges havien prohibit menjar carn cuita.[5] Va anomenar el plat en referència al pintor Vittore Carpaccio, que fa servir colors rosadencs similars a la carn crua llescada molt prima.[6][7]

Referències

1. «carpaccio (it)». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 12 gener 2024].
2. Associació Catalana de Terminologia Terminologia. Nous reptes dels professionals en la comunicació especialitzada. Universitat de les Illes Balears, Servei Lingüístic, 2007, p. 90. ISBN 978-84-8384-026-9. 
3. Cipriani, Giuseppe. L' angolo dell'Harry's Bar (en italià), 1978. 
4. «Carpaccio». Milfulls - La revista dels mercats municipals de les comarques gironines. Diputació de Girona, 20, abril-juny 2015, pàg. 25.
5. «La condesa y el carpaccio, Amalia Nani Mocenigo (Siglo xx)» (en castellà). Mujeres en la historia [Dones en la història], 11-08-2016. [Consulta: 12 gener 2024].
6. Rayner, Jay «Harry's Bar, Venice» (en anglès). The Guardian, 11-11-2001. ISSN: 0261-3077.
7. «Degustació de Carpaccio venecià a la National Gallery of Art de Washington DC», 15-01-2023. [Consulta: 12 gener 2024].

Viccionari