|
Carmen Montejo
Carmen Montejo, nascuda com María Teresa Sánchez González (Pinar del Río, 26 de maig de 1925-Ciutat de Mèxic, 25 de febrer de 2013),[1] va ser una actriu mexicana-cubana. Biografia i carreraMaría Teresa va néixer a Pinar del Río, Cuba el 26 de maig de 1925, va iniciar la seva carrera en ràdio cubana sent a penes una nena en un programa denominat Abuelita Cata transmès en CMOX. Mentre va romandre al seu país natal, coneguda com a Nina Sánchez en teatre degut als seus rínxols semblants als de l'actriu estatunidenca Shirley Temple.[2] Als seus 9 anys, va decidir dedicar-se a actuació, després de llegir biografia de l'actriu britànica Sarah Bernhardt. En 1939, va ingressar a la Universitat de l'Havana per a iniciar els seus estudis d'art dramàtic sota la direcció de Ludwing Shayovich. Després de concloure els seus estudis de secundària, els seus pares li van oferir un viatge als Estats Units. No obstant això, va triar visitar Mèxic per dos mesos. Teresa va arribar a Yucatán acompanyada de la seva mare i el seu germà major el 12 de desembre de 1942. Després va viatjar a la Ciutat de Mèxic on va buscar incursionar a la ràdio argumentant «ser famosa i reconeguda estrella cubana». El seu caràcter emprenedor li va permetre col·locar-se ràpidament integrant-se immediatament a l'elenc de la radionovel·la El diario de Susana Galván. Poc després, va fer càsting per a productora Clasa Films, Gilberto Martínez Solares es va interessar en ella però sense èxit. Llavors Teresa es va assabentar que Lupita Tovar anava a protagonitzar Resurrección (1943)així que va parlar amb ella i va aconseguir que productors li donessin un petit paper perquè finalment debutés en cinema. Després el director Chano Urueta li va donar personatge de major rellevància en la cinta No Mataràs (1943) sent qui va suggerir canvi de nom per a incipient estrella perquè en una xerrada li va comentar: Tu no pots anomenar-te com et dius preciosa, et cridaràs Carmen, però Carmen què?...; Emilio Tuero, protagonista masculí del film que escoltava amb atenció prèdica va suggerir Montejo per l'hotel que portava mateix nom i on s'havia allotjat Teresa a la seva arribada. Així va sorgir per a posteritat el nom de «Carmen Montejo». CarreraCinema.Ja com Carmen Montejo va seguir la seva carrera cinematogràfica aconseguint ràpidament consagració amb cinta El camino de los gatos (1944) amb Emilio Tuero i dirigida novament per Chano Urueta qui esra profundament enamorat de Carmen. Després va venir Entre hermanos (1945) amb Pedro Armendáriz i Isabela Corona, A media luz (1947) amb Hugo del Carril y participación en cinta d'Ismael Rodríguez, Nosotros los pobres (1948) convertida gairebé immediatament en clàssic i fent estrelles als seus protagonistes Pedro Infante i Blanca Estela Pavón envoltats d'elenc de luxe que incloïa a Carmen, Katy Jurado, Miguel Inclán i Delia Magaña entre altres. En 1949 tocava torn de Secreto entre mujeres que va compartir crèdits amb altres dives de l'època: Miroslava Stern i Rosario Granados. La dècada dels 50 va ser una de les més productives i reeixides de Montejo. Va començar amb nominació al Premi Ariel a la millor actriu per Al caer la tarde (1949), després va venir col·laboració amb Roberto Gavaldón en una de les seves millors cintes En la palma de tu mano (1951) protagonitzada per Arturo de Córdova, Ramón Gay i Leticia Palma mb qui novament va treballar en multiestel·lar Mujeres sin mañana (1951) on a més de Carmen i Leticia treballaren Andrea Palma, Rebeca Iturbide i Wolf Ruvinskis. Altres pel·lícules importants en les quals va participar en aquesta etapa van ser ¿Qué te ha dado esa mujer? (1951) amb Pedro Infante, Luis Aguilar i Rosita Arenas, Acuérdate de vivir (1953) amb Libertad Lamarque i Yolanda Varela, Estafa de amor (1955) amb Elsa Aguirre i Ramón Gay, El túnel 6 (1955) amb Víctor Manuel Mendoza, Víctor Parra i Alfonso Mejía i cinta de culte El vampiro (1957) de Fernando Méndez amb Abel Salazar i Ariadna Welter. Finalitzant dècada dels 50, Carmen es va refugiar en teatre i televisió davant ona de mals projectes que acabarien amb Etapa daurada del cinema mexicà. No obstant això, va tenir participacions destacades a Los jóvenes (1961) de Luis Alcoriza, La recta final (1964) de Carlos Enrique Taboada amb Lilia del Valle en la seva última aparició com a actriu i Emilio Fernández Romo i Por qué nací mujer? (1970) de Rogelio A. González, el mateix director de Las vírgenes locas (1972) amb Rosario Granados i Ofelia Guilmáin. També va treballar amb Jorge Fons a Los cachorros (1973) amb José «El Perro» Estrada a El profeta Mimi (1973) i Sergio Olhovich a Coronación (1976). El 1978 va participar en la producció Mexicana-estatunidenca Los hijos de Sánchez protagonitzada per Anthony Quinn, Dolores del Río i Lucía Méndez. La seva última cinta important va ser La casa que arde de noche (1985). Després li van oferir projectes sense gens d'importància pel que es va retirar del cinema tornant en primera dècada del segle XXI amb Entre la tarde y la noche (2000), la seva última cinta del 2002 sota el títol Las caras de la luna encara que com ella mateixa va dir: «En aquesta època no m'han sabut aprofitar, podria fer una pel·lícula que deixi empremta en aquesta etapa de la meva vida».[3] TeatreA l'una de la seva reeixida carrera en cinema, Carmen va llaurar igualment o encara més reeixida carrera teatral. Aquesta comunicació entre públic i actor que solament pot donar teatre es va convertir en la seva passió. En 1946, va fer el seu debut en teatre mexicà amb La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca dirigida per Ricardo Mondragón al costat de Virginia Fábregas i presentada al Palacio de Bellas Artes. En aquesta faceta de la seva carrera, va treballar amb reconeguts directors com Xavier Rojas en l'obra Qui te por de Virgínia Woolf?; Amb Fernando Wagner a Felicidad; Nancy Cárdenas a Los efectos de los rayos gamma sobre las caléndulas per la qual va ser nominada com a millor actriu teatral; I amb José Solé Nájera a Las troyanas i a Los zorros. Així mateix, ha demostrat la seva versatilitat com a directora escènica en obres Mujeres, mujeres, El señor Presidente, Adorables enemigas i Tres mujeres altas i com a escriptora de Mujeres calumniadas que es va estrenar en 1955 en sala Chopin amb Andrea Palma, Tana Lynn, Anita Blanch i la mateixa Carmen amb direcció de Xavier Rojas. Lamentablement el dia de l'estrena, es va prohibir en Ciutat de Mèxic ja que se la considerava completament immoral i exaltació del lesbianisme. Només fins al cap d'estrenar-se amb èxit a Puebla va poder representar-se a la ciutat de Mèxic. Televisió.El seu debut en televisió en dècada dels 60 aconseguint al llarg de la seva trajectòria sonats èxits com: Las momias de Guanajuato (1962), Doña Macabra (1963), Dicha robada (1967), El retrato de Dorian Gray (1969), Mundos opuestos (1976), debut estelar de la futura estrella Lucía Méndez, El maleficio (1983), Cuna de lobos (1986), Te sigo amando (1996 - 1997), factuà com àvia de Belinda a Aventuras en el tiempo (2001), ¡Amigos por siempre! (2000). Amor sin maquillaje (2007) i En nombre del amor (2008 - 2009). També va protagonitzar amb Angélica María i Sasha Sokol la sèrie Tres generaciones. Vida personalCarmen solament es va casar una vegada amb Manuel González Ortega, molt major i amb qui va tenir una filla: La també actriu María Montejo. El seu net Radamés de Jesús també és actor. Les tres generacions van treballar juntes en la telenovel·la Mágica juventud. Va enviduar als 25 anys i mai es va tornar a casar. No se li van conèixer romanços posteriors. Va mantenir la seva vida privada allunyada de premsa. Llegat
Reconeixements
Premi Arlequín(1999) «tota una trajectòria cinema, televisió i teatre».[8] Filmografia
Televisió.telenovel·las.
Sèries
Teatre
Referències
Bibliografía.
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
