|
Carlos Torre Repetto
Carlos Jesús[1] Torre Repetto (Mèrida, Yucatán, Mèxic, 29 de novembre de 1904[1] - Mèrida, 19 de març de 1978) va ser un Gran Maestre Internacional d'escacs mexicà. Biografia Als sis anys, va aprendre els moviments de les peces. El 1915, la seva família es va mudar a Nova Orleans a l'estat de Louisiana als Estats Units). Allà, es va convertir en deixeble d'I.Z. Adams, un conegut escaquista, llavors vicepresident del New Orleans Chess, Checkers and Whist Club. Durant els anys 1925-1926, va ser convidat a participar en diversos torneigs internacionals: Baden-Baden, 1925 (desè lloc); Marienbad, 1925 (tercer lloc); Moscou 1925 (sisè lloc, el campió fou Efim Bogoljubow);[2] i Chicago, 1926 (segon lloc). Aquest mateix any, guanya el campionat de Mèxic. A l'octubre de 1926, va patir una crisi nerviosa, per la qual cosa es va veure obligat a retirar-se dels escacs per a tota la vida. La Federació Internacional d'Escacs (FIDE) li va atorgar el 1977 el títol de Gran Maestre Internacional un any abans de la seva mort. Torre Repetto va tenir una carrera escaquista molt curta: amb tan sols 21 anys es va retirar dels torneigs internacionals, quan molts experts pensaven que hauria pogut aspirar al ceptre mundial. A l'època de Carlos Torre no existia un mètode fiable per mesurar la força relativa d'un jugador d'escacs. Si es calcula un Elo retroactiu s'arriba a la xifra de 2560, similar al de Spielmann i Tartakower, lleugerament superior al de Réti i Grünfeld i per sota dels tres campions mundials de l'època: Emanuel Lasker, José Raúl Capablanca i Alexandre Alekhine. Els resultats obtinguts per Torre contra aquests tres grans van ser d'una partida guanyada i dues taules: va vèncer a Emanuel Lasker, va obtenir un ràpid empat contra Alekhine i, després d'una difícil defensa en un final amb inferior possibilitat, va aconseguir també les taules amb Capablanca. El seu percentatge enfront dels mestres de força similar als «tres grans» va ser de 67%. Això era una característica de Torre: obtenia els seus millors resultats com més forts eren els seus rivals i en repetides ocasions dequeia contra els més febles. A tota partida, va destacar sempre el seu estil de joc posicional, amb gran habilitat tàctica. Carlos Torre va escriure la monografia anomenada El desenvolupament de l'habilitat en escacs, que es va publicar per primera vegada en idioma rus. D'allí s'obté una de les seves frases més conegudes: «El desenvolupament de la nostra habilitat no consisteix que arribem a ser coneixedors de les obertures i destres en els finals, perquè no hi ha desenvolupament sense harmonia… Hem d'obstinar-nos principalment a jugar totes les fases de la partida igualment de bé; això és, jugar als escacs». La figura escaquista que més va influir en ell va ser la d'Emanuel Lasker. En referir-se a Lasker, Capablanca i Alekhine, Torre mantenia gran respecte i reconeixement per tots ells, encara que és perceptible la tendència a una admiració major per Lasker. Torre, sobre els tres grans de la seva èpocaAlekhineEn referir-se al mestre rus, va opinar: «Era el millor calculant variants; cap altre campió se li podia igualar en profunditat de càlcul. Tenia una enorme capacitat de treball i una memòria prodigiosa». Quan el va conèixer, Alekhine era un ferri combatent i encara no tenia problemes amb l'alcohol. Capablanca«Tinc la impressió que jugava amb vista al final; veia, o sentia, què calia fer en qualsevol posició», va dir en referir-se a la "meravella cubana", opinió que altres mestres van compartir i comparteixen. LaskerSobre Lasker, va dir que «era un jugador tant pràctic com a racional al mateix temps. El seu estil era més semblant al de Capablanca que al d'Alekhine. Era pràctic i, alhora, finament intuïtiu, la qual cosa li permetia estalviar temps i energia i li facilitava jugar ràpid, i així, va romandre a un primeríssim nivell a edat molt avançada». LlegatSe li reconeix com a inventor d'una obertura, coneguda com a Atac Torre, molt popular entre alguns escaquistes. Es caracteritza pels moviments: 1.d4 Cf6 2.Cf3 e6 3.Ag5 ó 1.d4 Cf6 2.Cf3 d5 3.Ag5. Tigran Petrossian, el novè campió mundial, va ser especialista en aquesta obertura. També Carlos Torre va introduir a la teoria dels escacs l'anomenada "defensa Mexicana», que va utilitzar, entre d'altres, a la partida contra Fritz Sämisch a Baden-Baden (Alemanya) el 1925, que consisteix bàsicament en els moviments: 1.d4 Cf6 2.c4 Cc6!? Llibres publicatsCarlos Torre va escriure un assaig d'escacs al març de 1926, que va ser publicat originalment en idioma rus amb el títol de Kak Formiruyetsya Shakhmatist per l'editorial Krolenko Publishing House a Leningrad. En anglès es va publicar sota el títol Development of Chess Ability a Nova York, 1926. Aquest assaig va ser la base d'un petit llibre publicat també per Torre sota el títol Desarrollo de la habilidad en el ajedrez a Buenos Aires, 1944. No obstant això, és en un altre dels seus llibres, el titulat El Torneo de Ajedrez para el Campeonato de la República Mexicana, que es va publicar a principis de 1928, on Torre el pedagog brilla en tota la seva esplendor. Partides famoses
El molíTorre vs. E. Lasker, Moscou 1925
Posició després de 24...Db5
El molí consisteix en una acció combinada d'alfil i torre sobre el rei contrari. Actualment s'utilitza com a exemple en diversos llibres de text d'escacs.
No obstant això, Torre va donar una opinió molt poc convencional d'aquesta partida: «No la considero pas una bona partida, tots dos vam cometre errors; aquesta va ser una de les meves pitjors partides i també la pitjor de Lasker».[3] Referències
Vegeu també A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Torre Repetto |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
