Carlos Rojas Vila

Carlos Rojas Vila

Biografia
Naixement	12 agost 1928 Barcelona
Mort	8 febrer 2020 (91 anys) Greenville (Carolina del Sud)
Sepultura	Cementiri de Maçanet de Cabrenys[1]
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	novel·lista, professor d'universitat, assagista, escriptor
Ocupador	Universitat Emory
Gènere	Assaig
Premis
(1979)  Premi Nadal de novel·la, per l'obra El Ingenioso hidalgo y poeta Federico García Lorca asciende a los infiernos ^(es) (1977)  Premi Ateneo de Sevilla (1973)  Premi Planeta (1968)  Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles (1968)  Premi Nacional de Literatura d'Espanya

Carlos Rojas Vila (Barcelona, 1928 - Greenville, Carolina del Sud, 8 de febrer de 2020) fou un escriptor català, notable assagista i novel·lista autor de més de vint títols. Se'l considera membre de la generació "nens de la guerra", i bona part de la seva obra va estar marcada per la guerra civil, així com també el seu desenvolupament personal i intel·lectual.[2]

Biografia

Era fill del metge colombià Carlos Rojas Pinilla i germà del general Gustavo Rojas Pinilla, president de Colòmbia entre 1953 i 1957. Carlos, llicenciat en Filosofia i Lletres el 1960, va preferir marxar lluny del franquisme. Fou professor de literatura espanyola a Escòcia i, des del 1957,[2] la universitat d'Emory a Atlanta (Geòrgia).

Entre els seus assaigs destaquen Diálogos para otra España (1966), Por qué perdimos la guerra (1969), Diez figuras de la guerra civil española (1973) i La guerra civil vista por los exiliados (1975). Com a novel·lista sobresurten De barro y esperanza (1957), El futuro ha comenzado (1958), Adolfo Hitler está en mi casa (1965), Auto de Fe (1968), Aquelarre (1970) i Azaña, una biografía sobre el president de la II República espanyola.[2] Després vingueren Memorias inéditas de José Antonio (1977) i El ingenioso hidalgo y poeta Federico García Lorca asciende a los infiernos (1980), guanyadores de premis. De la dècada del 1990 destaquen les seves novel·les El jardín de Atocha (1990) i Proceso a Godoy (1992).

Vinculat per la família materna a Maçanet de Cabrenys, hi passava temporades i va triar-ne el cementiri com a lloc de repós.[3]

Obres

1957: De barro y esperanza (novel·la) 1958: El futuro ha comenzado (novel·la) 1965: Adolfo Hitler está en mi casa (novel·la) 1966: Diálogos para otra España (assaig) 1968: Auto de Fe (novel·la) 1969: Por qué perdimos la guerra (assaig) 1970: Aquelarre (assaig) 1973: Diez figuras de la guerra civil (assaig) 1973: Azaña (novel·la biográfica)

1975: La guerra civil vista por los exiliados (assaig) 1977: Memorias inéditas de José Antonio (novel·la biogràfica) 1978: El valle de los caídos (novel·la) 1980: El Ingenioso hidalgo y poeta Federico García Lorca asciende a los infiernos (novel·la biogràfica) 1981: La Barcelona de Picasso (assaig) 1984: El mundo mítico y mágico de Picasso (assaig) 1988: El jardín de las hespérides (novel·la)

1990: El jardín de Atocha (novel·la) 1990: Yo Goya (assaig) 1992: Proceso a Godoy (novel·la histórica) 1995: Alfonso de Borbón habla con el demonio (novel·la) 1997: Los borbones destronados (assaig) 1999: Carlos IV (novel·la histórica) 2000: Puñeta, la Españeta (assaig) 2003. Diez crisis del franquismo (assaig)

Guardons

• 1958: Premi Ciutat de Barcelona per El asesino de César[2]
• 1968: Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles per Auto de Fe.[2]
• 1973: Premi Planeta per Azaña[2]
• 1977: Premi Ateneo de Sevilla per Memorias inéditas de José Antonio
• 1980: Premi Nadal de novel·la per El ingenioso hidalgo y poeta Federico García Lorca asciende a los infiernos[2]
• 1984: Premi Espejo de España per El mundo mítico y mágico de Picasso

Referències

1. ^[enllaç sense format] https://es.findagrave.com/memorial/206989003/carlos-rojas
2. «Mor el novel·lista barceloní Carlos Rojas Vila». El Punt Avui, 11-02-2020 [Consulta: 11 febrer 2020].
3. ^[enllaç sense format] https://www.diaridegirona.cat/dominical/2020/02/16/macanet-cabrenys-centre-mon-carlos-48737564.html

Enllaços externs

• «Conferències impartides a l'Ateneu Barcelonès» (audio). l'Arxiu de la Paraula. Ateneu Barcelonès, 1993. Arxivat de l'original el 21 de maig 2015. [Consulta: 28 octubre 2014].

Premis i fites
Precedit per: Luis de Castresana y Rodríguez El otro árbol de Guernica	Premi Nacional de narrativa 1968	Succeït per: Luis Berenguer Marea escorada
Precedit per: Jesús Zárate Moreno La cárcel	Premi Planeta 1973	Succeït per: Xavier Benguerel i Llobet Icaria, Icaria...
Precedit per: José Luis Olaizola Sarriá Planicio	Premi Ateneo de Sevilla 1977	Succeït per: José Salas y Guirior Un viento que pasa
Precedit per: Germán Sánchez Espeso Narciso	Premi Nadal de novel·la 1979	Succeït per: Juan Ramón Zaragoza Rubira Concerto grosso
Precedit per: Rafael García Serrano La gran esperanza	Premi Espejo de España 1984	Succeït per: Santiago Lorén Esteban Memoria parcial.