Carlos Marzal
Carlos Marzal, anomenat en realitat Carlos Navarro Marzal[1] (València, 1961) és un dels principals representants de la poesia de l'experiència, que va dominar la lírica espanyola en els anys 80 i 90. Nombrosos crítics inclouen també en aquest grup l'obra d'autors com Luis García Montero, Felipe Benítez Reyes o Vicente Gallego. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València, durant els seus deu anys d'existència va codirigir Quites, revista de literatura i toros. L'obra poètica de Marzal aconsegueix el seu punt de major èxit amb la publicació de Metales pesados, poemari que després de la seva publicació aconsegueix els premis Nacional de Poesia i de la Crítica. L'any 2003 va obtenir el Premi Antonio Machado de Poesia i en 2004 el XVI Premi Internacional de Poesia Fundació Loewe per la seva obra Fuera de mí. Ha debutat en la narrativa amb la novel·la Los reinos de la casualidad (Tusquets, 2005), considerada com la millor novel·la de l'any pel suplement El Cultural del periòdic El Mundo. Ha traduït del valencià l'obra poètica d'Enric Sòria Andén de cercanías (Pre-Textos, 1995). PublicacionsPoesia
Narrativa
Assaig
Premis
ReferènciesEnllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia