Carlos Figueroa Lorente

Carlos Figueroa Lorente

Biografia
Naixement	27 maig 1956 (68 anys) Sevilla (Espanya)
Activitat
Ocupació	entrenador d'hoquei sobre patins
Esport	hoquei sobre patins
Trajectòria   Entrenador 1990–1995 Igualada HC 1995–2005 FC Barcelona 2007–2008 CP Sitges 2008–2009 Reus Deportiu 2009–2010 CP Vilanova 2011–2012 CP Vic 2022– Bembibre Hockey Club

Carlos Figueroa Lorente (Sevilla, 27 de maig de 1956) és un entrenador i exjugador d'hoquei sobre patins espanyol.[1]

Malgrat la seva dilatada carrera com a jugador, on destacà a l'HC Liceo gallec, ha aconseguit el seu major prestigi com a entrenador. Ha desenvolupat tota la seva carrera com a entrenador a Catalunya, primer a l'Igualada HC, entre 1990 i 1995, posteriorment al FC Barcelona, al que entrenà des de 1995 i fins al 2005, al Reus Deportiu la temporada 2008-2009 i al Club Patí Vic a partir de 2011.

La trajectòria al Barça fou impressionant amb 31 títols en 10 anys, entre els quals destaquen sis copes d'Europa i vuit lligues espanyoles. És el tècnic amb més títols d'Espanya i Europa, esdevenint un dels millors entrenadors del món. El 15 de maig de 2005 va conquistar el seu últim títol oficial com a entrenador del FC Barcelona, la Copa d'Europa, al derrotar el FC Porto per 3 a 2 en la final de Reus.

Després de dos anys tornà a dirigir un equip d'hoquei, entrenant al CP Sitges a la segona categoria estatal,[2][3] tot aconseguint el seu ascens a l'OK Lliga.[4] L'any següent tornà a entrenar un equip d'elit, esdevenint l'entrenador del Reus Deportiu,[5] amb l'objectiu de trencar l'hegemonia del Barça, fet que aconseguí en certa manera en guanyar el Campionat del Món de Clubs i la Copa d'Europa,[6] no obstant, al final de la temporada abandonà l'entitat reusenca.[7]

La temporada 2009-10, Carlos Figueroa es fa càrrec de la banqueta del Club Patí Vilanova femení i la direcció general del club. El juny de 2011 fitxà com a entrenador del Club Patí Vic.[8]

Ha guanyat dues copes d'Europa com a jugador (amb el Liceo) i 10 com a entrenador (amb l'Igualada, el Barcelona i el Reus).[6]

Trajectòria esportiva

Com a jugador

• Pilaristas de Madrid: 1966-1973
• Ruan Alcobendas: 1973-1979
• Cerdanyola CH: 1979-1981
• Mollet HC: 1981-1983
• HC Liceo: 1984-1989
• Dominicos: 1989-1990
• CP Tordera: 1990

Com a entrenador

• Igualada HC: 1990-1995
• FC Barcelona: 1995-2005
• CP Sitges: 2007-2008
• Reus Deportiu: 2008-2009
• Club Patí Vilanova femení: 2009-10
• Club Patí Vic: 2011-12

Palmarès com entrenador

Reus Deportiu

• 1 Campionat del Món de Clubs (2008)
• 1 Copa d'Europa (2008/09)

FC Barcelona

• 1 Copa Intercontinental
• 5 Supercopes d'Europa
• 6 Copes d'Europa
• 3 Copes Ibèriques
• 1 Copa de les Nacions de Montreux
• 9 OK Lligues
• 3 Lligues catalanes
• 4 Copes del Rei

Igualada HC

• 1 Supercopa espanyola
• 2 Supercopes d'Europa
• 3 Copes d'Europa
• 3 OK Lligues
• 3 Lligues catalanes
• 2 Copes del Rei

Referències

1. «Carlos Figueroa Lorente». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Carles Figueroa nou entrenador del Club Patí Sitges Arian». VilaWeb, 26-06-2007.
3. «El nuevo reto del rey de copas» (en castellà). El Mundo Deportivo, 27-06-2007.
4. «El Sitges puja a l'OK Lliga». El 9 Esportiu, 19-05-2008.^[Enllaç no actiu]
5. «Vinc per fer tornar al Reus l'esplendor del passat». El 9 Esportiu, 18-06-2008, p. 20.^[Enllaç no actiu]
6. «El 10 de Figueroa». El 9 Esportiu, 05-05-2009.^[Enllaç no actiu]
7. «Figueroa deixa el Reus». El 9 Esportiu, 13-06-2009.^[Enllaç no actiu]
8. «Carlos Figueroa, nou entrenador del Vic». La malla.^[Enllaç no actiu]