Carlos Fernández Cuenca
Carlos Fernández Cuenca (Madrid, 1904 - Madrid, 1977) va ser un periodista, historiador del cinema i crític de cinema espanyol. Al llarg de la seva carrera va ocupar diversos càrrecs oficials, i va ser fundador i primer director de la Filmoteca Espanyola. BiografiaEs va llicenciar en dret i en filosofia i lletres per la Universitat Central de Madrid.[1] En la seva joventut va treballar com a redactor dels diaris La Época, La Voz i El Nacional. Des del 1931 també va col·laborar, al costat d'Onésimo Redondo i Javier Martínez de Bedoya, en la redacció del periòdic feixista Libertad de Valladolid.[2] En aquesta època va ser autor de diverses obres, com Historia anecdótica del Cinema (1930) i Panorama del Cine en Rusia (1930).[1][3] Durant la Guerra Civil es va alinear del costat del Bàndol franquista.[1] Després de la instauració del Règim franquista, durant la postguerra va ocupar nombrosos càrrecs polítics, com a cap del Sindicat Nacional de l'Espectacle i del Sindicat Espanyol Universitari (SEU), o conseller nacional del Movimiento. A més, va estar al capdavant del Departament Nacional de Cinematografia i de la revista Primer Plno. Més enllà dels seus càrrecs oficials, va ser redactor de Marca, crític de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) i del diari Ya.[4] Com a cap del Departament Nacional de Cinematografia va participar en la signatura de l'Acord Cinematogràfic Hispano-Italià de 1942, en plena contesa mundial, pel qual tots dos països estrenyerien la seva cooperació en matèria cinematogràfica.[5] Durant l'etapa franquista es va convertir en el principal historiador espanyol sobre cinema,[6][7] sent a més el fundador —i primer director— de la Filmoteca Nacional en 1953.[7] També va ser director de l'Escola Oficial de Cinema i del Festival de Cinema de Sant Sebastià. FamíliaÉs besoncle segon del poeta i filòleg Luis Alberto de Cuenca. Premis
Obres
Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia