Carlo Galeffi
Carlo Galeffi (Malamocco prop de Venècia (Vèneto), 4 de juny, 1882 - Roma (Laci), 22 de setembre, 1961)),[1][2] fou un cantant d'òpera italià (baríton). BiografiaVa estudiar a París amb Giovanni Sbrigla i a Roma amb Antonio Cotogni.[1] Va debutar a l'escenari el 1904 a Roma com Lord Ashton a Lucia di Lammermoor.[3] El 1910 va fer la seva primera i única aparició al Metropolitan Opera de Nova York, cantant el paper de Germont a La traviata al costat de Nellie Melba, que va interpretar el paper de Violetta.[1] El 1911 va actuar a Buenos Aires en l'estrena dIsabeau de Pietro Mascagni.[1] El 1913 va debutar en el paper principal a Nabucco a l'escenari de La Scala de Milà.[3] Allà més tard va interpretar els papers de Manfred a l'estrena mundial de L'amore dei tre re (1913) d'Italo Montemezzi i Fanuel a l'estrena mundial de Nerone d'Arrigo Boito (1924),[1][2][3] així com de Amfortas a l'estrena italiana de Parsifal (1914).[3] Va ser el primer a interpretar el paper principal aGianni Schicchi de Giacomo Puccini durant l'estrena europea d'aquesta òpera (1919)[3][2] Amb aquest paper es va acomiadar de l'escenari l'any 1954 al Teatro Colón de Buenos Aires.[3] Els seus papers emblemàtics inclouen Scarpia a Tosca, Amfortas a Parsifal, Amonastro a Aïda i els papers principals a Rigoletto i Guillaume Tell.[3] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia