|
Carles de França (duc de Berry)
Carles de França (Versalles 31 de juliol de 1686 - Marly-le-Roi 5 de maig de 1714) fou duc de Berry un príncep de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que ostentà els títols de duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema. Net de Lluís XIV de França (i la seva esposa la infanta Maria Teresa d'Àustria) per via paterna, i per via materna de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Enriqueta Adelaida de Savoia. Era el tercer fill del gran delfí i de Maria Anna Cristina de Baviera, es va casar el 6 de juliol de 1710 amb una filla del duc Felip II d'Orleans i Francesca Maria de Blois, Maria Lluïsa Elisabet d'Orleans (1695- 1719), que, després de la mort del seu espòs i una vegada el seu pare fet regent, va deixar lliure curs a la seva febre de plaers llicenciosos. Se la va acusar de comerç incestuós amb el seu pare i la seva nimfomania notòria li va valer una reputació de Messal·lina. Amb la salut minada per la seva vida d'excessos i una sèrie d'embarassos clandestins, la senyora de Berry va morir als 23 anys, de les complicacions tardanes d'un part molt laboriós. A l'autòpsia, la jove vídua és trobada de nou embarassada com menciona Saint-Simon. Mentre vivia el seu marit, la duquessa va portar al món tres nens, tots vinguts abans de terme i morts al naixement o poc després, entre els quals una filla pòstuma. A penes casada, la senyora de Berry va fer el salt obertament al seu marit i pensava fins i tot fugir a Holanda amb el seu amant. El duc va morir als 28 anys d'un accident de caça a Marly, reclamant la gràcia del que l'havia ferit. No va jugar cap paper polític. La seva mort s'afegí a una llarga llista de morts dins de la Casa reial francesa en el trienni de l'any 1711 a 1714 i a agreujà la inestabilitat institucional en el si de la família reial a causa de la manca de representants masculins. L'homeEn vista de la seva naturalesa alegre i generosa, va ser anomenat "Berry-Bon Coeur" (Berry Bon Cor) per la duquessa d'Orleans, "la Palatina", la seva bestia i àvia de la seva dona. Tenia un afecte profund i sincer per als seus dos germans grans i manifesta obertament que no envejava la seva brillant carrera, el gran hereu al tron de França, i el segon, Felip, rebent als 17 anys, el tron d'Espanya. El 1710, el seu avi, Lluís XIV va alienar el ducat d'Alençon, el ducat d'Angulema, el comtat de Ponthieu i el comtat de Cognac per compondre la seva herència-assignació. El duc de Berry va morir sense posteritat i el comtat de Ponthieu, el de Cognac, el ducat d'Angulema, el de Berry, i el ducat d'Alençon foren reunits al domini de la corona. AscendènciaDescendènciaTres fills van néixer del seu matrimoni:[1]
Un fill natural va néixer d'una dona de cambra de la duquessa de Berry, alguns mesos després de la mort del duc. ReferènciesBibliografia A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles de França
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_.jpg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
