Carals

Carals

Charales
Chara globularis
Taxonomia
Superregne	Archaeplastida
Subregne	Viridiplantae
Fílum	Charophyta
Classe	Charophyceae
Ordre	Charales
Gèneres
Chara Lamprothamnium Lychnothamnus Nitella Nitellopsis Tolypella

Les carals (Charales) són un ordre d'algues verdes d'aigua dolça. A tot el món hi ha unes 400 espècies de carals.[1][2][3]

La família de carals Characeae formen la principal vida vegetal en alguns llacs de cràters de volcans a Nicaragua, el peix introduït tilapia (Oreochromis niloticus) consumeix totes les Characeae del Llac Apoyo.[4]

Prat submergit de Chara vulgaris

Crosta de Chara spec. a una bassa a la primavera

Taxonomia

El nivell més alt de classificació de les algues verdes estava sense establir en febrer de 2022.[5] En 2024 AlgaeBase situa Charales dins la classe Charophyceae i aquesta dins del phyllum Charophyta.[6]

Famílies

El nombre de famílies i llurs divisions en gèneres varia. En agost de 2024, AlgaeBase proposava dos subordres:

1. Charineae. Famílies (4) Characeae, Clavatoraceae, Porocharaceae, Raskyellaceae.
2. Palaeocharineae. Famílies (2) Eocharaceae, Palaeocharaceae.

AlgaeBase situa el gènere Nitellopsis, que té espècies existents i extintes, a la família Feistiellaceae.[6] Altres fonts situen Nitellopsis a la família Characeae,[7] amb Feistiellaceae contenint només espècies fòssils ,[8] de manera que totes les espècies existents pertanyen a la família Characeae.

Segons Algabase, el phyulum Charophyta conté 6 classes, 313 gèneres i 5583 espècies. (704 fòssils i 1879 no extintes)[9]

Registre fòssil

S'han trobat cossos fòssils de representants de l'ordre de Charales, però són rars.[10] La conca sedimentària del Maestrat n'és un d'ells.[11] El registre fòssil de Carals està format principalment per girogonits, és a dir, cossos fructífers calcificats o, més exactament, cèl·lules espirals calcificades que envolten les oòspores. Cal assenyalar que els girogonits són estudiats pels paleontòlegs, però gairebé mai es destrueixen (utilitzant àcids) durant la investigació neontològica per alliberar les oòspores.[12]

El primer representant conegut de Charales és Eochara wickedenii Choquette del Devonià mitjà.[9] La família Characeae comença a dominar els conjunts fòssils al Paleogen o potser ja a finals del Cretaci.[13]

Referències

1. Groves, J. and Bullock-Webster, G.R. 1920. The British Charophyta. Vol.1, Nitelleae. London, The Ray Society
2. Groves, J. and Bullock-Webster, G.R. 1924. The British Charophyta. Vol.2, Characeae.. London, The Ray Society
3. Stewart, N.F. and Church, J.M. 1992. Red Data Books of Britain and Ireland. The Joint Nature Conservation Committee, Peterborough. ISBN 1-873701-24-1
4. McCrary JK, Murphy BR, Stauffer, Jr. JR, Hendrix SS (2007): Tilapia (Teleostei: Cichlidae) status in Nicaraguan natural waters; Env. Biol. Fishes 78:107-114 [1] Arxivat 2011-10-03 a Wayback Machine.
5. «Classification of algae». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 20 febrer 2022].
6. «Listing the World’s Algae» (en anglès). World-wide electronic publication, University of Galway.. [Consulta: 12 agost 2024].
7. «Nitellopsis Hy, 1889». Interim Register of Marine and Nonmarine Genera (IRMNG). [Consulta: 20 febrer 2022].
8. «Feistiellaceae Schudack, 1993 †». Interim Register of Marine and Nonmarine Genera (IRMNG). [Consulta: 20 febrer 2022].
9. «[www.algaebase.org/pages/Journal-of-Phycology-2024-Guiry.pdf P E R S P E C T I V E How many species of algae are there? A reprise. Four kingdoms, 14 phyla, 63 classes and still growing]» (en anglès). wileyonlinelibrary.com Journal of Phycology. 2024;00:1–15., 2024. [Consulta: 12 agost 2024].
10. «Charophytes from the Lower Cretaceous of the Iberian Ranges (Spain) | The Palaeontological Association». www.palass.org. [Consulta: 15 juliol 2023].
11. Pérez-Cano, Jordi; Martín-Closas, Carles «Filling the gap in the evolution of the genus Echinochara Peck (Clavatoraceae, Charophyta)». Review of Palaeobotany and Palynology, 328, 01-09-2024, pàg. 105144. DOI: 10.1016/j.revpalbo.2024.105144. ISSN: 0034-6667.
12. Soulié-Märsche, Ingeoborg; García, Adriana «Gyrogonites and oospores, complementary viewpoints to improve the study of the charophytes (Charales)». Aquatic Botany, vol. 120, A, 2015, pàg. 7–17. DOI: 10.1016/j.aquabot.2014.06.003.
13. Li, Sha; Wang, Qifei; Zhang, Haichun; Zhang, Yiyi; Wan, Xiaoqiao; Martín-Closas, Carles «Filling a gap in the evolution of charophytes during the Turonian to Santonian: Implications for modern physiognomy» (en anglès). Review of Palaeobotany and Palynology, vol. 274, 01-03-2020, pàg. 104154. Bibcode: 2020RPaPa.27404154L. DOI: 10.1016/j.revpalbo.2019.104154. ISSN: 0034-6667.

• Bryant, J. The stoneworts (Chlorophyta, Charales). In Guiry, M.D., John, D.M., Rindi, F. and McCarthy, T.K. 2007. New Survey of Clare Island. Royal Irish Academy. ISBN 978-1-904890-31-7.
• Lloyd, James. 2007. "Cytoskeletal Structures Responsible for Cytoplasmic Streaming in Chara." St. Vincent-St. Mary High School in Accordance with Dr. Donald Ott of The University of Akron. (Science Inquiry)
• Schaible, R. and Schubert, H. 2008. The occurrence of sexual Chara canesces populations (Charophyceae) is not related to ecophysiological potentials with respect to salinity and irradiance. Eur. J. Phycol. 43: 309 - 316.
• Desai, Udaysingh and Karande C.T. 2008. "Biodiversity of Charophytes from Kolhapur District, Maharashtra". Shivaji University, Kolhapur.

• Images of Charales Arxivat 2011-09-04 a Wayback Machine.
• Creating ponds and lakes for stoneworts in the UK^[Enllaç no actiu]
• University California Arxivat 2007-07-01 a Wayback Machine.
• Chara curta in Ireland Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.