Canal Elba-Lübeck

Canal Elba-Lübeck

(de) Elbe-Lübeck-Kanal
L'autopista B20 travessant el canal a Lübeck
Tipus	canal amb elevacion ^(oc)
Part de	Xarxa federal de vies navegables d'Alemanya
Inici
Entitat territorial administrativa	Slesvig-Holstein (Alemanya)
Localització	Elba
Final
Entitat territorial administrativa	Slesvig-Holstein (Alemanya)
Localització	Lübeck
Desembocadura	Trave
53° 22′ 10″ N, 10° 33′ 27″ E B 53° 50′ 43″ N, 10° 39′ 09″ E
Afluents	Delvenau, Linau, Steinau
Característiques
Altitud	6 m
Dimensió	61,55 () km
Història
Cronologia
1895-1900	construcció
16 juny 1900	obertura (Lübeck)

El canal Elba-Lübeck és un canal navegable de classe III que connecta el riu Trave a la ciutat de Lübeck amb l'Elba a Lauenburg. Té una llargada de 61,55 km.[1] Amb el Canal de Kiel són les dues vies navegables que connecten el mar Bàltic amb la conca de l'Elba i el Mar del Nord tot en estalviar la llarga marrada al voltant de la península de Jutlàndia. En texts ancians es parla també del canal Elba-Trave.[2]

El canal es va inaugurar el 16 de juny del 1900, i és el successor del canal del segle xiv Stecknitzkanal, realitzat per la connexió dels rius Stecknitz i Delvenau. Conté set rescloses que acceptent embarcacions fins a 80 metres. Els dos afluents principals són l'Steinau i Linau que abans la construcció del canal desguassaven al Delvenau.

En l'actualitat, el canal ha perdut molt del seu paper econòmic, com que només accepta embarcacions fins a 1000 tones, sobretot per al tranport a granel de material de construcció. Hi passen uns tres embarcacions comercials per dia. Nogensmenys és una destinació molt aficionada per la navegació esportiva, així com pel senderisme i ciclisme al camí de sirga.[3] Un projecte de modernització del canal per poder acceptar empenyedors aprovat el 2017 pel govern federal.[4] Hauria de fomentar el transport fluvial entre el Bàltic i la xarxa de vies navegables interiors d'Alemanya. La utilitat econòmica del projecte pressupostat a uns 838 milions d'euros no fa la unanimitat dels experts. A més de l'escassa utilitat, es tem també un gran impacte negatiu per al medi ambient.[5][6]

En total, des de l'edat mitjana amb el canal de Stecknitz, el canal Alster-Beste, el canal de Slesvig-Holstein i el canal de Kiel hi va haver cinc intents per connectar els dos mars. Només el de Kiel i l'Elba-Lübeck queden actius en l'actualitat.

Rescloses
Lloc	km	altitud	llargària	ample	desnivell
Büssau	03,43	NN 0+1,50 m	080,5 m	17,0 m	1,50 m
Krummesse	08,55	NN 0+4,25 m	080,5 m	17,0 m	2,75 m
Berkenthin	13,33	NN 0+6,00 m	080,5 m	17,0 m	1,75 m
Behlendorf	16,52	NN 0+7,65 m	080,5 m	17,0 m	1,65 m
Donnerschleuse	20,67	NN +11,83 m	080,5 m	17,0 m	4,18 m
Witzeeze	50,45	NN +11,83 m	080,5 m	17,0 m	2,98 m
Lauenburg	59,91	NN 0+8,85 m	115,0 m	12,5 m	4,85 m

Referències

1. «Längen der Hauptschifffahrtswege der Binnenwasserstraßen des Bundes» (pdf) (en alemany). Bundesministerium für Verkehr und digitale Infrastruktur, 14-09-2017. Arxivat de l'original el 2016-11-24. [Consulta: 5 abril 2018].
2. En Alemany: Elbe-Trave-Kanal
3. «Elbe Lübeck Kanal (ELK)» (en alemany). Ostsee-Marinas.de, 2018. [Consulta: 4 abril 2018].
4. Marohn, Holger «So soll der Kanal ausgebaut werden» (en alemany). Lübecker Nachrichten, 21-09-2016.
5. Baethge, Henning «Elbe-Lübeck-Kanal: Die Zweifel am Milliardenprojekt wachsen» (en alemany). Schleswig-Holstein Zeitung, 19-10-2017.
6. Naber, Nils «Umstritten: Ausbau des Elbe-Lübeck-Kanals» (vídeo). Panorama 3 - NDR, 21-06-2017.

Bibliografia

• Hammermann, Emil. Der Elbe-Trave-Kanal (en alemany). Jena: Verlag Gustav Fischer, 1904, p. 1906.