Campionat del Món de Trial 1997
La temporada de 1997 del Campionat del Món de trial fou la 23a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 10 proves puntuables, celebrades entre el 5 d'abril i el 7 de setembre. La prova inaugural, de dos dies de durada, fou el Trial de Sant Llorenç -disputat a Sant Fruitós de Bages- que tornava a ser puntuable després d'un parèntesi de dos anys.[1] Aquella temporada, Dougie Lampkin guanyà el primer dels seus 7 campionats mundials consecutius, que juntament amb els seus 5 campionats mundials de trial indoor consecutius el situen com al segon pilot amb més títols mundials en la història del trial, darrere de Toni Bou amb 16 (a data de setembre de 2014). Canvis en les proves puntuablesL'any 1997 entrà en vigor el nou sistema de proves puntuables que n'establia la duració en dos dies, no com fins aleshores que era d'un dia. Cada Gran Premi de trial constava doncs de dues curses, normalment una dissabte i l'altra diumenge.[2] Aquest sistema durà fins a l'any 2003 inclòs. A partir del 2004 l'organització de cada prova pot decidir si serà d'un o de dos dies, i de fet actualment ja són majoria els Grans Premis que es corren en un sol dia. Classificació final
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia